Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (VIII): primera victòria d'una llarga guerra



De pitet. M'han dit que marca un abans i un després en l'aplicació del dret d'accés dels ciutadans als arxius i registres de l'administració pública. Un dret emparat per la legislació vigent de rang més alt, però sistemàticament obstruït per l'administració educativa de la Gestoria, adduint que contenen dades personals. És una exclusiva per als lectors d'aquest bloc interessats en el respecte als drets dels ciutadans. Una informació que caldria que coneguessin tots els pares que participen en processos de preinscripció escolar. Són les conclusions del Dictamen CNS-31/2010 de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, de 17 de setembre de 2010. Assaborint la victòria, no puc sinó reproduir-les tot seguit:

"1. El lliurament a un ciutadà del llistat d'alumnes admesos en un centre escolar concertat en relació al curs P3, concretament les dades relatives a nom, cognoms i dades d'empadronament d'aquests, constitueix una comunicació de dades.

2. La comunicació de dades personals contingudes en un expedient administratiu troba la seva habilitació legal en l'article 35 de la LRJPAC [Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú], sempre que la persona que ho sol·licita tingui la condició d'interessat en el procediment d'acord amb l'article 31 de la LRJPAC. El ciutadà que ha format part d'un procediment selectiu, en aquest cas, per mitjà de la preinscripció del seu fill en un centre escolar determinat, tindria la consideració de persona interessada en aquell procediment administratiu i com a tal, hi podria tenir accés (art. 35 LRJPAC).

3. No obstant això, si es volgués trobar l'habilitació legal en l'article 37 de la LRJPAC, que regula l'accés per part dels ciutadans als expedients administratius, en trobar-nos davant d'un expedient que conté dades nominatives, l'apartat 3 de l'article esmentat, estableix com a requisit per aquest accés, que s'acrediti un interès directe i legítim, interès que com ja s'ha exposat, posseeix el ciutadà objecte de la present consulta.

4. Les dades contingudes en els expedients de preinscripcions escolars, relatives a noms, cognoms, i a l'empadronament dels alumnes que han accedit a un centre escolar per al curs P3, no es poden considerar dades reservades de la vida de les persones, relatives a una esfera íntima, àmbit propi i reservat del coneixement dels demés, no gaudint per tant de la consideració de dades íntimes, si bé, el mateix expedient pot contenir dades relatives a la intimitat de les persones com ara circumstàncies personals o familiars. En aquest cas, l'òrgan responsable d'aquestes dades podrà atorgar l'accés sense necessitat de donar a conèixer les altres dades que conformen l'expedient administratiu i que podrien ser considerades dades íntimes".

Comentaris

  1. Crec que hi ha una errada a la data del "17 de desembre del 2010"

    ResponElimina
  2. Quina feinada la de bufar el fum, netejar el fang, posar llum a la foscor...
    Ens agradarà conèixer el final...
    Un dia incomplet el d'ahir, sense l'article diari d'en Grenollacs amb l'esmorçar.
    Gràcies per la píndola diaria de llibertat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…