Ves al contingut principal

Un any de la Confessió

Reconec que no hi entenc gaire de qüestions de tècnica jurídica. Potser parlaré des del desconeixement. Però és que, quan falla el sentit comú, malament. Fa mesos que la idea em volta pel cap. I avui, en complir-se el primer aniversari de la confessió de Félix Millet, fins aleshores ciutadà modèlic de l'autonomisme, no em puc estar de comentar-ho amb els lectors d'aquest bloc. Ahir, un dels seus primers advocats va anar a Can Basté (RAC1) per parlar-hi. Amb les complicitats habituals de l'entorn, recordava el fet com una heroïcitat. Tothom, absolutament tothom, aleshores i fins ara, ha lloat la magnífica estratègia de la defensa del bufet dels advocats Pau Molins i Jordi Pina. Quina jugada mestra la seva. Confessar el desfalc. Calculaven que la seva maniobra jurídica podia reduir la pena al seu client en un o dos graus. Impressionant. Atenuant segur.

I, després, mesos i mesos fent la gara-gara, des de tots els mitjans, a la brillantor dels advocats barcelonins. En realitat, és evident, Millet no va confessar per carta res més que allò que els seus advocats li van donar a signar. Una confessió lamentable en la qual admetia un saqueig del Palau de la Música per valor de "només" 3,3 milions d'euros. El problema és que les auditories encarregades amb posterioritat per la mateixa institució i per les instàncies judicials ocupades en el cas l'han anat apujant fins a un total de 33 milions d'euros. I em pregunto ara, com fa mesos. Això és un atenuant? Tornar a enganyar tothom, enviar una carta al jutge per confondre'l, per intoxicar-lo, reconeixent una desena part del robatori comès. Això és un atenuant? Si un assassí psicòpata reconeix, quan la policia ja l'ha enxampat amb les mans tacades de sang (no pas abans), que va donar un cop de paraigües a la seva víctima, que, no se sap com, finalment va aparèixer esquarterada en una maleta, també és pot considerar un atenuant? De veritat que no entenc res. El Dret em supera.

Comentaris

  1. La confessió sempre és una circumstància atenuant però mai no serà eximent. Com diu el codi penal espanyol quan parla d'aixó: "La de haber procedido el culpable, antes de conocer que el procedimiento judicial se dirige contra él, a confesar la infracción a las autoridades". Això de conèixer que el procediment va contra el culpable vol dir que encara no ha començat el judici, aquests pirates ja sabien que se'ls jutjaria. Tot plegat una merda i, a més, lleis espanyoles.

    ResponElimina
  2. Estas parat?, ets pare de família?, no tens ni per menjar?, has robat una barra de pa i una llauna de sardines?. Doncs a la presó cinc anys sense possibilitat de sortir abans.
    Ets persona influent?, mai t'has embrutat les mans treballant?, has fet una maniobra d'enginyeria econòmica que ha deixat moltes famílies arruïnades i les teves butxaques plenes de milions d'euros?. Doncs tranquil... potser ni entraràs a la presó, i si entres no et preocupis, tindràs privilegis, els carcellers et respectaran i sortiràs e n un parell d'anys essent milionari.
    Això que dic es la sensació que té molta gent i resumeix la llei d'un poble que com l'espanyol viu de l'espoli des de sempre.

    ResponElimina
  3. Que el Dret està tort (o torcit, segons altres), és evident. Les persones són les qui fan les lleis (a la seva mida, es clar) Existeix una llei justa? Mireu:
    - Fa anys, un malalt mental va anar a la policia perquè notava ganes de matar. Volia que el tanquessin. Els metges no li van detectar res més que un "cert estat nerviós". Va matar i el van tancar. Ell va donar les gràcies per no poder matar més.
    - Un nen famèlic al màxim va entrar a un "colmado" de llavores i va agafar el que va trobar menjable a l'instant i s'ho va ficar tot a la boca tant com va poder. Va caure rodó al terra, enmig d'una cridòria de dones. El botiguer va demanar que ningú no avisés cap policia. Que ell mateix el tractaria."El que té és misèria!", deia el botiguer. No sé com, es va presentar la policia. Cop de garrot, bo i estant mig desmaiat, i se'l van endur detingut per "vago i maleante".

    No cal arribar a les finures milletanes per irritar-nos de les lleis. Per començar, com és possible que el mateix Col·legi d'Advocats permeti que els seus mateixos afiliats siguin els qui facin el joc de trobar les escletxes "legals" per poder fer trampes? És com el mateix joc dels economistes amb ESADE i altres.
    Pregunto: Si fossim independents ja, ho fariem millor? Ho dubto molt.

    ResponElimina
  4. El Dret està redactat en contra del més estricte sentit comú. Això porta com a conseqüència que la gent no confiï en el sistema i que el trobi fallit. És el que ha passat en aquest cas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…