Ves al contingut principal

Un model sanitari envejable



És probable que al si del nostre sistema sanitari treballin alguns dels millors professionals del món. Això és certament envejable. Fins i tot, quan li vénen mal dades, ens envien el Borbó (pobret, sembla haver començat a entrar en fase terminal: no serà de massa treballar). Fins aquí d'acord. Ara bé, els serveis que aquest mateix sistema sanitari ofereix al comú dels ciutadans, pel que fa a les seves necessitats més bàsiques, són absolutament lamentables. La setmana passada vaig fer d'hoste humil d'un virus que em va obligar a demanar la baixa. Mai, que recordi, m'hi havia sentit tan delmat. I, en aquestes condicions, tocava anar a fer cua en una sala d'espera plena a vessar on tothom feia soroll i ningú, absolutament ningú, hi posava ordre. Vaja, la selva sanitària catalana. Sabeu quantes hores d'espera varem esmerçar entre un servidor i la meva dona per aconseguir el full de baixa (sense que m'arribés a visitar, en realitat, cap metge del CAP): un total de tres hores i trenta minuts!

El primer dia, després de portar una hora i quart d'espera, finalment vaig haver d'anar a rebre els serveis mèdics de la mútua que pago religiosament cada mes. A urgències hospitalàries. Potser en altres zones de Catalunya la situació es diferent, però a Sabadell, repeteixo, és del tot lamentable. Indigna del primer món. Pròpia d'una colònia abandonada per la seva metròpoli. Encara recordem a casa la nit sencera passada amb el meu sogre, greument malalt, al mig d'un passadís de l'Hospital Parc Taulí. Però, què voleu, amb els recursos que ens deixen els espanyols hi ha el que hi ha. I la consellera Geli no sembla haver trobat res de nou dins els seus rínxols. Així que, els que encara som afortunats i ens ho podem permetre, a continuar pagant per duplicat, mútua privada i seguretat social pública. Els altres, encara pitjor. Són les misèries de l'autonomisme. Són les misèries d'un model sanitari envejable. Ara, uns diuen que no volen el concert ni regalat; els altres, que cal reduir l'administració (també la sanitària). De bojos.

Comentaris

  1. El futur sanitari mentre no siguem independents serà alguna mena de copagament. Personalment no m'importaria pagar a la Generalitat el que paguem de mutua a casa si a canvi tingués la qualitat de servei i velocitat que em dóna la sanitat privada però ni així, els diners anirien vés a saber on. La Geli, orgullosa de ser espanyola, al costadet de l'Iceta que no vol el concert.. potser és que es visiten a la privada.

    ResponElimina
  2. Precisament, acabo d'escoltar que molt probablement la Geli anirà de ministressa de Sanitat pel mal estat espanyol. Sembla que allà, enterrant-hi encara més diners, no se'n surten de cap manera. Amb molta menys concentració de població!
    Fa uns tres dies, en visitar jo el metge de capçalera, el vaig felicitar per la bona organització que hi ha al CAP Claret. Ell em va aclarir que cada centre és autònom amb les seves directrius. Mentre en un hi pot haver desgavell, en un altre hi regna la pau. Certament, aquest centre està molt bé. La llàstima és que no pots optar per canviar de centre. De metge sí, però no de centre.
    Sanitat, per altra banda, segueix enganxat amb el seguidisme de les normes del Col·legi de Metges, i aquests, lligats a les "instruccions" de qui...? de les farmacèutiques!!! No és broma, no.
    Si, tal com diu "El Porc Senglar", es permetés la cooperació amb les mútues i, afageixo jo, s'incloguessin les medicines alternatives, llavores el nostre sistema mèdic arribaria gairebé a igualar-se al francès.

    De passada, crec que la carrera de medicina hauria d'incloure la farmacopea i que aprenguessin a interrelacionar diversos factors d'un pacient. Estan massa especialitzats i tancats per les rutines industrials. Parlo amb coneixement de causa.

    ResponElimina
  3. Sí senyor! I saps que és el més trist? Que jo mateix que tingut que pagar de la meva BUTXACA una operació perquè, amb sort, me la programaven a 5 mesos vista!! Fins i tot el metge d'urgències em va dir que m'ho mirés de fer privat ja que estava tant malament que no podia aixecar-me del terra. I ENCARA HI HA GENT QUE ES FELICITA PER AQUESTES ENGRUNES SANITÀRIES?!

    ResponElimina
  4. Jo treballo pel servei català. és cert que hi ha grans diferencies segons els centres, però, en general, la sanitat està podrida com tots els serveis públics de la gestoria i per les mateixes raons.
    Sobre tot la manca de flexibilitat i la mesquinesa i mediocritat que fan, per exemple, que es posi una pròtesi de maluc a una persona de 90 anys que no en gaudirà més de 2 anys i que a més no camina, senzillament perque li toca i ningú te els nassos de parlar clar amb la família.
    La servitut a les farmacèutiques que campen lliurement comprant voluntats petites i grans i que impedeixen sistemàticament el desenvolupament de tractaments no farmacològics ja que no s'investiga si el procès no inclou un fàrmac, parlo de la fisioterapia, la terapia ocupacional i tantes altres disciplines que triomfen arrèu i aquí ens morim de fàstig.
    L'humanitat i l'escolta activa del metge ha estat sustituida pel protocol. En Moisés Brogi ho denuncia, sempre que pot.
    Es perden milers d'hores en reunions inútils, ningú te prou autoritat per a res i no es prenen decisions, anem tirant... amb la mediocritat, la incultura i manca d'horitzó que caracteritza aquest autonomisme de merda...
    Ja sabem: el diner del comú no és de ningú.

    Tinc, per això, l'ànim, l'honor i l'energia, de treballar diariament per la independencia i gaudir de la suma de tantes voluntats, amics i companys de combat. El moviment és un corrent, encara una mica soterrat, però cada cop més gran i evident. Aviat serem independents.
    Amb les ampolles de cava que m'he jugat, estaré borratxa els propers 10 anys! :-)

    ResponElimina
  5. Tenim uns grans professionals que no ens poden atendre fins que accaba una llarguíssima i interminable llista d'espera. Tenim uns hospitals i CAP's amb unes cues de por. Sí, les misèries d'aquest auonomisme.

    ResponElimina
  6. Montilla i el PSOE havíen de solucionar tot plegat amb gestió enlloc de identitat.
    No se n'han sortit i han acabat parlant només d'identitat. No saben gestionar i, a més, és impossible fer-ho. CiU caurà en el mateix parany. La identitat (=un estat català)és la clau per solucionar la sanitat. Com se solucionen les coses?. Amb diners!.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…