Ves al contingut principal

Xenòfobs arreu del món

De vacances, uns dies d'hotel donen per fer relacions socials encara que no vulguis. Sobretot quan topes amb gent que trenca la teva voluntat d'incomunicació estival, relacionada amb la ferma voluntat de descansar sense compromisos, sense conèixer ningú, només de fruir dels teus i del descans. De tenir temps d'avorrir-te. Un vell vigatà, xerraire incansable, ens explica alguns aspectes de la seva darrera estada al Japó. Que si el menjar, que si la incomunicació, que si l'esperit individualista, que si la responsabilitat, que si la seva obra admirable en només cinquanta anys després d'Hiroshima i Nagasaki. Valors, alguns d'ells, desgraciadament (altres, gens envejables) impensables dins el nostre campi que pugui habitual de la cultura mediterrània.

La seva animada i gesticulant conversa es torna tensa en referir-nos l'experiència d'una jornada ben especial en una zona retirada de monestirs i temples, típica de tots els viatges en grup i dels circuits habituals. En un d'ells, allà on és tradició ancestral, són ara els turistes els qui deixen constància, per escrit, dels seus desitjos i de les seves impressions. I ell no vol perdre l'oportunitat de fer-ho. En apropar-se, a primer cop d'ull, veu un paper escrit en alfabet llatí. Hi distingeix, ben aviat, els traços i el significat d'un missatge en espanyol. Allà, a l'altra banda de món, gairebé a les antípodes, algun ibèric ha deixat als déus els següent text, de gran profunditat: "Aquí son como los catalanes, hacen pagar por todo". És la seva habitual contribució a la xenofòbia mundial. El seu odi no coneix barreres. S'expressa arreu. Fotem el camp quan abans. Ja hem pres prou mal.

Comentaris

  1. Catalunya té tradició federal. Possiblement podria federar-se amb qualsevol altre nació del món. Menys amb Espanya. I a vegades hom pensa que aquest odi té molt d'enveja...malgrat tot el que ens han fet. És com quan t'entestes a tallar un arbre però no cedeix. L'odies per la seva resistència, resistència que en el fons admires.

    ResponElimina
  2. En una època de la meva vida durant la qual viatjava bastant per l'Espanya negra i mesetària em dedicava a pintar estelades i "Visca Catalunya lliure" pels lavabos de les diferents arees de servei on m'hi aturava. Una petita contribució a equlibrar l'escrit de l'ibèric que esmentes.

    ResponElimina
  3. Sembla mentida fins a quin punt l'odi els porta a escupir parides com aquesta. Tu ho has dit: fotem el camp d'una vegada!

    ResponElimina
  4. A Egipte, fa tres o quatre anys. l'autocar de la nostra expedició que ens duia des de l'hotel-barco fins no se quins temple, es va espatllar. Ens van posar en un altre autocar, un d'espanyols que nomes era mig ple. El merder que es va liar quan van veure que parlavem catala, entre nosaltres!, va ser de veure-ho per creure-ho. Senzillament, la convivencia civilitzada amb els espanyols no es possible.

    ResponElimina
  5. Jo vaig fer la mili a Oviedo i estava fart del tracte que em donaven per ser català. I fixeu-vos si estava cremat que un dia (fa 31 anys) caminava per la plaça de la catedral on hi havia un autocar ple de gent gran i al apropar-me-hi vaig escoltar que parlaven català i de dins de l'ànima em va sortir un VISCA CATALUNYA !!! que va ressonar en tota la plaça. Va ser un moment inoblidable. Tots en varen contestar VISCA!!! i desprès em van preguntar don era i tal. Va ser molt emocionant i la gent que passava per allà em va mirar com si fos un bitxo d'un altre galàxia. Quan vaig tornar a la caserna vaig seguir sent "el polaco" però aquell crit em va fer sortir la frustració que portava en dins.

    ResponElimina
  6. Un amic meu castellà de pura cepa, ho va sintetitzar amb un acudit de l'època:
    - En un compartiment d'un tren, hi entren un gallec, un basc, un castellà i un català. Al cap d'una estona, el basc exclama "Ostia, qué calor ahí dentro!" Abaixa la finestreta; Tothom calla. El gallec, subrepticiament, al cap d'una altra estona, apuja la finestreta i es justifica dient: "Estas tierras, siempre tan frías!" Davant de la discusió, surt el castellà i imposa autoritat i mana el que ell diu. Tothom calla. Amb les hores que van passant, tots es van tensant els nervis i cauen en que el català no diu ni piu. Tots se'l miren irats: "...y usted por què no dice nada, eh!?"
    Català: "És igual, total no hay cristal....!"

    ResponElimina
  7. Si ho tinc ben entès, la "mala fama" de gasius sembla que va començar quan el Conde Duque de Olivares volia fer pagar a Catalunya per una guerra que no era la nostra. Estaven ja acostumats a viure de la renta del nostre descobriment d'Amèrica (el més gran negoci de la història i portat a terme per catalans) i, per la seva mala gestió, se'ls acabaven els diners. Ja ho diuen els experts: un percentatge elevat dels qui els toca la rifa, al cap d'un temps solen ser més pobres que abans. LLavors, es van recordar dels catalans, però com sempre, només per pagar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…