Ves al contingut principal

Apoteosi caníbal



Sembla ser que estava equivocat. Fa algunes setmanes, vaig interpretar el retorn de l'amenaçant ministre Corbacho com un indici claríssim del nou lideratge que els capitans havien decidit per al PSC post Montilla. Calculava que Laia Bonet faria de quota ocupant el número dos de la llista socialista per Barcelona i que seria una peça fàcilment desplaçable per l'exalcalde de l'Hospitalet, número tres de la candidatura, una vegada el desastre electoral confirmés la desaparició del president Montilla del primer rengle de l'escenari polític. Doncs bé, sembla que anava errat. El número dos és per a l'actual consellera de Justícia Montserrat Tura. La membre del govern de la Gestoria més ben valorada pels ciutadans, segons totes les enquestes.

La seva irrupció en el número dos, en direcció contrària als desplaçaments de fugida (la casa amenaça ruïna) dels també consellers Antoni Castells (desaparegut) i Ernest Maragall (relegat a un lloc secundari) no deixa de resultar sorprenent. Pot ser l'esca d'un veritable incendi intern. Un repte de primer ordre a la unitat del PSC, preservada fins ara amb mà de ferro a l'entorn dels que manen des del famós congrés de Sitges. Encara que l'actual equilibri de forces sembla molt poc avantatjós per a la consellera Tura, certament, el via crucis que començarà tot just d'aquí dos mesos (ensorrament autonòmic, pèrdua del govern de la capital catalana i, finalment, majoria absoluta del Partido Popular a Madrid), pot capgirar qualsevol previsió. Suposo que aquest és l'escenari que ella espera. De moment, però, i a risc de tornar-me a equivocar, la meva previsió particular és que la cosa acabarà amb una apoteosi caníbal. Arribat el moment, els homes del violent Celestino seran implacables. No deixaran ni els ossos.

Comentaris

  1. No descartem que després de les desfetes que es pronostiquen hi hagi alguna escissió al PSOE de Catalunya. El pinxo de barri Celestino encapçalant un sector felipista i algun dels anomenats catalanistes un d'altre.

    ResponElimina
  2. Seran mesos molt interessants! Quedarà algú per passar el motxo al carrer Nicaragua?

    ResponElimina
  3. El CIDOB és un Centre adscrit a la Univ. de Barcelona i que genera documentació vàlida pels polítics, en termes generals. Aquest Centre treballa dins d'uns criteris nacionals de Catalunya.
    Els actuals moviments indep. han consultat alguna vegada aquest organisme per veure quina predisposició poden oferir?
    Els Governs actuals d'arreu del món, no són res si no disposen del seu cidob corresponent local.
    Ho dic per poder planificar organitzadament.

    ResponElimina
  4. Tothom parla molt bé de la Montserrat Tura però tampoc crec que hagi fet res d'extraordinari per a merèixer tots els qualificatius que li posen. És imatge i pcosa cosa més. El que està clar, és que forma part d'un partit i d'unes llistes electorals on hi ha membres que amenacen amb violències. Si tingués dignitat, s'apartaria. I justament el fet de trobar-s'hi a dins és el que em porta a pensar que tot plegat no és altra cosa que comèdia.

    ResponElimina
  5. No us enganyeu que la sra. Montserrat Tura és una bèstia política, a l'estil Esperanza Aguirre però d'esquerres i catalanista. Va en la línia de Castells, però té al seu favor menys testosterona i més cal·latge polític que no pas tècnic. Afortunadament (o no) la he seguit de prop i he de dir que, matissant que mai he votat PSC, fa molt bé la seva gestió tant a interior com a justícia. Té molta cura pels resultats de cara al ciutadà i és molt garrepa. Busca alhora un lideratge democràtic, però té una mà de ferro en un guant de seda. Jo crec que esperarà a que s'acabi d'enfonsar definitivament el PSc i aleshores imposarà les condicions de l'ala catalanista. En tot cas qui s'escindirà serà el Baix Llobregat fent un PSOE-C. Arribat aquest moment PSC serà estatista, federar-se o no ho tindrà que decidir Espanya, però defensaran el dret a tenir estat.

    ResponElimina
  6. Benvolgut Otger: jo també he tingut l'oportunitat de veure en viu un parell de vegades a la Consellera Tura i em va semblar una política molt professional, dotada de qualitats remarcables. El meu dubte no rau en la seva capacitat, sinó en el poder omnímode que conserven els capitans dins el PSC. Creus que se'n sortirà...

    ResponElimina
  7. Crec que si han posat a la Montserrat Tura la segona a les llistes del PSC s'ha degut a l'intent de frenar l'escampada generalitzada del vot catalanista, cada vegada més asfixiat per les seves pròpies contradiccions irreconciliables. Igualment em sembla que ella s'equivoca i traeix al romandre en un partit que és un perill pel seu propi país i per la tradició de lluita per la llibertat i la democràcia de la seva família i el seu cognom

    ResponElimina
  8. Per cert, he entrat en aquest tema pel títol escollit, que correspon a una pintura de Salvador Dalí, el meu pintor preferit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…