Ves al contingut principal

Ara va de freakies



La portaveu dels ecosocialistes, la il·lustre diputada Dolors Camats (auxiliada per una bona colla d'efectius de la brigada de narcòtics), a més d'afirmar que encara creu en Espanya, ha titllat de freakies les noves opcions independentistes. No li agraden. Vés que hi farem, ella les veu així. Tampoc no ens enfadem. No és un judici del tot pejoratiu. Al cap i a la fi el freakie és com és, natural. Neix, no es fa. Especial, sí, però honest amb sí mateix i amb els altres. És transparent. En canvi, els autonomistes que han governat la Gestoria els darrers trenta anys, aquests sí que són gent seriosa. I coherent. I que diu sempre el que pensa. I que fa allò que ha dit. Que va a l'arrel dels problemes de la gent. Del país real. D'aquell que, tal i com ens van anunciar ahir Càritas, camina a bon ritme per superar aviat la barrera d'un 25% de pobres. Les seves polítiques, plenes de seny, ens han deixat el fantàstic país on vivim. Arruïnat econòmicament i moralment. Encaixat en una ratera.

Ara els de la senyora Camats, cofois de la seva obra de govern, ens proposen una reforma de la Constitució espanyola per convertir el Regne dels Borbons en un estat federal. Això sí que és una proposta seriosa. A Madrid, es veu que les masses frisen per convertir-la en realitat. Sí senyor, una proposta ben viable. Gens freakie. Que ajudarà tot d'una a solucionar els problemes de la gent. Que ens reportarà els recursos i les polítiques que necessitem. I ara resulta que, aquells que escalfen cadira des de la mort del dictador, ensorrada la credibilitat dels seus partits polítics putrefactes, tenen por que milers i milers de catalans votem freakie. Trenta anys incapaços de fer una Llei Electoral en clau nacional, s'han aturat per un moment a fer autocrítica i a pensar que aquesta opció ha brollat només de la seva absoluta incompetència per assolir les aspiracions nacionals, socials, econòmiques i culturals del país al qual diuen servir? Si aquesta ha estat l'obra dels autonomistes seriosos, que vinguin els freakies. I el dia de la independència, que comencin a buscar feina.

Comentaris

  1. Diuen dels frikis però trobo més digne sortir al carrer vestit de Darth Vader que ser Conseller d'Interior i anar a una manifestació on s'exhibeixen pistoles.. això si que és veritablement friki. Ara seriosament, els partits tradicionals han arribat a un grau tan gran de conformisme que qualsevol opció per a canviar l'statu quo actual és titllada d'excèntrica. Segons ells, l'assenyat és romandre en la situació actual i això que es defineixen com a progressistes.

    ResponElimina
  2. Aquesta gent em recorda les pobres formiguetes quan un els trepitja el camí que feien. Totes comencen un ball boig cercant de nou el camí correcte, el de sempre. La nostra sabata friki fa tremolar els fonaments dels partits acollits al Parlament de la Pau. Cal entonar doncs, el "Desperta, ferro"!!
    Una companya del treball, em deia abans d'ahir, que la feina que estem fent és un prodigi d'intensitat. I sí, és veritat! La moguda grossa i sense aturador, ens ve de la Santa Sentència i la resposta del 10 de juliol. Només portem quatre mesos al canó!! Amb quatre mesos, i veient els partits (i esquerdats) que no afluiem, no m'estranya que els vingui una descomposició sobtada.....

    ResponElimina
  3. No m'ho creia que hages dit això... però si, ho he llegit a varis diaris i un vídeo...

    Friki o friqui, del anglès freak vol dir estrany, extravagant, estrafolari, fanàtic. (Vikipedia)

    Estrany que un poble vulgui la independència?, dons que m'expliquin perquè els del país del sur celebren el "Dos de Mayo".

    Extravagant qui?, potser aquesta senyora que vol un estat confederat quan la "Santa Constitució" diu que això es pecat de frare?.

    Estrafolari voler quelcom que tenen tots els països decents i inclús els indecents del mon?.
    I que els que fa dos-cents anys es varen independitzar ara els hi deixen inclús celebrar amb banderetes a Madrid?.

    I sobre tot fanàtic, que també ens ho diuen quan alguns catalans volen el mateix, la "Confederació Nacional".

    No m'ho creia que hages dit això...

    ResponElimina
  4. Be, així funciona la brigada de narcòtics. Inventant-se traduccions lliures de paraules i noms per tal de escampar-los i confondre al poble. Em be ara al cap l'estratègia espanyolera amb la paraula "nacionalisme". Avui, a Espanya, tot lo "nacionalista" te connotacions negatives. Quan qualsevol amb dos dits de front (cada dia n'hi han menys d'aquests) veu que precisament el mes nacionalistes son aquells que acusen de nacionalistes als altres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…