Ves al contingut principal

Avís a navegants: tornem a començar

Les enquestes a pàgines webs i blocs tenen això. Que són poc fiables. M'he proposat, però, dur un cert control sobre l'enquesta electoral que vaig proposar ahir als lectors. Aquest tarda, quan el resultat era CiU 2, ERC 3, ICV 0, Reagrupament 77, Solidaritat 33, altres 3 i en blanc 1, algú, desconec tècnicament com (en teoria, cada ordinador és un vot), ha decidit votar vint vegades per la mateixa opció. Com que no és possible restar vint vots de l'enquesta, em veig forçat, per coherència amb la meva voluntat d'oferir una informació veraç, a reiniciar-la. Tenim, si més no, uns resultats parcials corresponents a un dia i mig de votacions. Ho lamento per aquells lectors que ja havien mostrat les seves preferències i no tornaran a entrar dins aquest bloc. Aquells que ja havíeu votat, naturalment, podreu tornar a fer-ho. En el cas que aquesta mena d'accidents és repeteixin, potser em veuré obligat a retirar definitivament l'enquesta. Són coses de la xarxa...

Comentaris

  1. I ja sería l'òstia saber quina era aquesta opció tant 20 vegades volguda, eh?

    ResponElimina
  2. Benvolgut anònim: no he fet constar la tria concreta del votant insistent perquè no crec que calgui embrutar cap de les opcions en joc, arran del comportament poc adient d'un dels seus partidaris.

    ResponElimina
  3. Doncs ja he tornat a votar. Es devia pensar que no te n'adonaries! També és absurd un comportament així. No porta enlloc ni serveix per a res.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord (no pretenia pas saber-ho); només he pensat públicament que sería l'òstia. De totes maneres hi ha maneres d'enganyar (per qui ho pretengui) a l'abast de tothom. Tant és. Anem per feina i parem bé les orelles per veure que diu cadascú en les properes setmanes i (els qui encara no ho tinguin clar) saber qui cal votar. Perquè votar (un o altre) crec que cal; tot i que ja conec "massa" gent que (desencisada) no pensa anar ni a les urnes. Avui he descobert una "vella" entrevista amb alguns dels actors en joc:

    http://annanoticies.com/2010/09/13/24558/

    ResponElimina
  5. El que seria fantàstic Granollacs és veure l'evolució del vot en l'enquesta que tenies abans i la que tens ara (versió 2.0 per culpa d'un freak). Com ho veus?

    ResponElimina
  6. Gràcies, he tornat a votar. Gràcies també per mirar de mantenir un mínim d'honestedat. Si un friki solitari és capaç de fer això des del seu cau què faran els partits oficials i els seus mitjans afins?

    ResponElimina
  7. Quin gran demòcrata el "patrici"... No m'agrada i m'ho carrego.

    ResponElimina
  8. Honestament, no entenc per què no pots dir a favor de qui eren els vots.
    Les coses són com són. I que cadascú n'extregui les conclusions.

    Salut,

    ResponElimina
  9. Bé, jo també crec que totes les coses hauríen de sortir a la llum pública, independentment que se'n derivin conclussions/impressions injustes per part d'alguns (no podem posar tothom al mateix sac). A més, no cal ser gaire destre per instal·lar-se un simul·lador d'ip i ametrallar vots a tort i a dret. I encara menys friki (però igualment estúpid) connectar-se des de tant pc's (de parents o amics que no tenen ni perquè saber el que fas a ca seua) com es pugui per boicotejar aquesta enquesta informal. Tant és. El que compta es anar a votar i fer-ho en clau independentista, sense posar-se en pla talibà a favor d'uns o altres a mort: escoltar bé, treure'n conclusions i ser coherent amb la raó o la intuició. Alguns sembla que estàn disposats a no votar si no hi ha la refotuda unitat (a qualsevol preu?) i d'altres (d'aquests no se'n parla) potser no hi aniriem depèn de com s'assolís aquesta pressumpta unitat artificial. Jo mateix potser no votaria si només hi haguéssin dues de les 3 forces que sembla que es presenten com independentistes. Però el cas es que hi ha opcions i trets diferencials prou contundents com per triar-ne una i no una altra (i això no exclou en absolut els possibles pactes postelectorals). Per tant, aquells que (ja sigui ex votants d'ERC decebuts o d'altres desencisats) que s'atrinxeren en un repetitiu "tots son una colla d'aprofitats de qui no te'n pots refiar" o "si no hi ha unitat no penso anar a votar" per mi que (i no cal que ni que em perdonin) bàsicament cauen en la dropera i la manca total de compromís per avançar cap a una independència en la que en el fons no creuen en absolut. Però tant és. Seria bo que encara que fos per la mínima, totes les forces anomenades independentistes aconseguissin representació al parlament. Bàsicament perque tinguin (no sigui dit que per culpa d'uns els altres queden fora) la oportunitat de quedar ben retratats durant la legislatura. De fet, els que segur que hi quedaràn ben retratats son els "compatriotes" (tant els que aniràn a les urnes com els que es quedaràn (fins i tot amb un sentiment d'estar per sobre dels -segons ells- "xais" que si que hi aniràn) a casa; a la manifestació de bcn i a les tertúlies si que tots som bons per opinar/manifestar que sembla que volem independència (ja sigui per motius emocionals, econòmics, identitaris, etc...) o que ja n'estem farts de segons què (arrevataments sentimentals que es desinflen per si mateixos després d'un orgasme al sol) però a l'hora de la veritat se sol acabar fent cas a les enquestes (no sé que tant precuinades o innecessàries) i acatant la crida al vot útil del manipulador de torn. En el fons, la culpa no és pas dels partits polítics. Som el que som, ni més ni menys; i tenim el que ens mereixem. Amén.

    ResponElimina
  10. Bon dia,
    Fos qui fos es millor no saber-ho. Perquè? Doncs perque no ha de ser necessariament del partit al que a votat. M'explico. Hi ha gent a la xarxa que es dedica metodicament a desanimar i crear conflicte. Concretament un tal JUST JOU a una noticia del diaria AVUI del 18 de Setembre cantava lloançes de solidaritat, donava a entendra que era asociat i afegia: "REAGRUPAMENT=butiflers" (es va crear la discusió entre gent a favor de l'opinió i de molts altres en contra). Posteriorment aquets mateix JUST JOU a una noticia del 19 de Setembre (respecte a la crema d'una estelada a un acte de Solidaritat) deia: "A veure, parlar d'atemptat quan es crema una peça de roba que imita a la senyera catalana amb un estel és exagerat, no és més que un símbol moltes vegades associat a la violència. Ah! suposo que els que ara es queixen, també ho van fer l'11 de setembre, no?, potser no és més que un "donde las dan, las toman"i tambè afegia: "Les amenaces són sempre feixistes, com les amenaces que reben els cossos de seguretat i determinats partits polítics, ara li ha tocat als independentiste s, espero que també condemnin les amenaces quan só pels altres". Be, queda clar que primer semblaba de solidaritat i després del PP. Conclusió no feu masa cas del que sembla fan els "fans" de les diferents opcions i voteu per vosaltres mateixos. Jo fa un any que tinc clar a qui votar i dificilment ho modificaré.
    Salut, i perdò pel rotllo.

    ResponElimina
  11. Es cert que hi ha agents de les males arts provocant gratuïtament amb comentaris destructius (i exitosos pel que fa als seus objectius) però el repte (més que no caure en la provocació) es un altre. Jo estic més per la regeneració neuronal que per la democràtica, però això ja es un altre tema. Jo també tinc molt clar, fa temps, a qui votar (i molt difícilment canviaré també) tot i que no blindo la meva llibertat per fer-ho en un altre sentit si (ara per ara molt improvable) sentís que hi ha una alternativa millor. Les conviccions cal revisar-les i renovar-les (o cancel·lar-les, si cal) de tant en tant. Pels que no ho tenen tant clar ara per ara, el que potser caldria seria sotmetre's a un exercici d'honestitat amb les propies conviccións i deixar de banda (encara que semblin o estiguin fonamentats) talibanismes a favor o en contra de. SCI i Reagrupament semblen repel·lirse mutuament (i em sembla entendre perquè) però caldría estar (no a l'alçada, sinó...) per sobre d'això. Només cal escoltar-los (molestar-se en escoltar-los o llegir-los bé) sense tendir a condemnar el tot per una part (o unes quantes). Extreure'n conclusions i escollir segons la raó o la intuició (o una combinació d'ambdues). Com si no hi tinguéssim res a perdre (i en aquestes alçades de la historia es pot ben dir que ja està tot perdut d'entrada, però en fi...). Crec que hi ha prou elements com per no tenir excusa (parlo exclusivament dels que es consideren independentistes o que ens mereixem la oportunitat de tenir-ne una d'oportunitat) per anar a votar aquest cop. Entenc la gran decepció que ha estat Esquerra per molts tot i que d'altres ni els van arribar a fer mai confiança (ja és el que deia: que cadascú es retrati tant com pugui amb cada posicionament, declaració, decisió, etc...) i també entenc part de les crítiques fetes a les altres dues alternatives (unes molt més que d'altres), però ja costa més d'entendre aquest atrinxerament en una mena d'ultimàtum exigint una unitat que a hores d'ara ratlla l'absurd. I ja sé que això molts no ho paeixen. Potser hagués estat desitjable d'un bon principi (tot i que potser n'haguéssim patit conseqüències més desoladores en termes generals; o no) però cal passar pàgina (ho dic per si algú no hi ha caigut): si alguna cosa no funciona, qualsevol altra o farà. I si no, pit i a digerir-ho com bonament pugui cadascú.

    ResponElimina
  12. Crec que aquest cop hi ha prou alternatives (alguns pensem que només una) anomenades independentistes (amb trets diferencials prou decantadors per sí mateixos) com perquè molts “compatriotes” desencisats no comptin amb la nostra simpatia (o almenys no amb la nostra condescendència) per haver-se afiliat a una mena de dignitat que sembla que els impedirà anar a votar (a no ser que sigui en blanc o nul) perquè ja han decidit posar-los a tots al mateix sac de vividors i aprofitats indignes de la seva confiança. I que consti que no soc precisament defensor de votar l'opció menys dolenta ni molt menys encara dels cants de sirena que pescaran molts grapats de ridículs “vots útils”. Insisteixo en que el missatge va pels que es consideren independentistes (d'endins, no d'avatar); pregunteu-vos-ho (potser us sorprèn descobrir-vos creient qualsevol altra cosa que no cal que confesseu a ningú més) i si no es demanar gaire després contrasteu-ho amb el veritable motiu de quedar-vos a casa. La dropera o el sentiment d'estar per sobre del “ramat de xais” que (tot i haver-hi partit) anirem al expressar-nos a les urnes malgrat el que ja ens avancen les altres enquestes més o menys precuinades, son motius vàlids?. Simplement es tracta de tenir-ho clar per no mentir-vos a vosaltres mateixos ja que així només us caldria fer-ho al vostre entorn; si us ho repetiu prou podeu fins i tot sonar convincents i potser aconseguireu que d'altres sentin haver-se equivocat: total, per no aconseguir immediatament una majoria suficient per declarar (immediatament també) la independència, millor passar del tema fins que (si tenim prou temps i sort) passi algun miracle que ens garanteixi que no farem el ridícul (o el friki) votant quelcom pel que (com molts volen fer creure) aquest poble encara no està (i que mai n'estigui, resen) preparat. Sembla que la gran excusa de molts (aquest cop) serà el coi d'absurda desunió (no pas menys absurda que un matrimoni artificial condemnat) entre forces independentistes. I la llei d'Hont per si mateixa no em sembla condició sine qua non per assolir la unitat pre-electoral. Com ja he dit abans, crec que sobretot el que cal es que cadascuna d'aquestes forces (especialment les dues noves formacions ja que les altres ja les tenim prou clitxades) es retratin, es mullin, s'arrisquin o no, es declarin, actuïn o se n'abstinguin. Llavors entrem en fase 2 o directament en fallida (cal prendre's-ho amb humor). Doncs bé, com dèia (pels qui passaran olímpicament): quedeu-vos a casa ben tranquils, perquè tal i com us dicten els vostres pensaments, tota la culpa es dels “putos partits polítics” que no son capaços ni de posar-se d'acord entre ells, i dels personalismes egoistes dels seus líders. Repetiu-vos que si depengués de vosaltres el món seria una bassa d'oli i Catalunya independent demà mateix, però tot i que estaríeu absolutament disposats a intentar-ho si haguéssiu tingut la mínima oportunitat; però diguem les coses pel seu nom (encara que sigui amb tristesa/decepció): és una llàstima però malgrat les vostres ganes no us han deixat; aquells cabrons us han impedit (per dignitat, es clar) anar a exercir el vostre dret democràtic (que tot i que la democràcia té les seves greus mancances, per ara no tenim altra cosa). Per tant, tranquils. I a disfrutar del clàssic. Si aneu al camp no us oblideu de prendre pancartes (amb lletres ben grosses) tipus “Catalonia is not spain” o “Catalonia is different too”. Les derrotes entren millor amb vaselina, suposo. Segur que molts ja us heu fins i tot preguntat (i preocupat) pel que passaria amb la lliga espanyola si mai... (ja sabeu, passés allò tant impensable). Contra qui jugaríem? La independència espanta en més d'un sentit (i les raons de les pors poden arribar a ser realment absurdes o estúpides) potser fins i tot als més “independentistes”.

    ResponElimina
  13. Soc provat de votar dues vegades seguides des-de el mateix ordinador i els meus vots s'han sumat al total, això vol dir que aquesta enquesta no es vàlida i que l'algoritme que compara les IPC's no us funciona be.
    Ambdós vots eren per Solidaritat... si en podeu descomptar un...

    ResponElimina
  14. Gràcies per l'avís, Joa'Quim. Comprovo que la cosa és realment difícil de controlar. La qual cosa vol dir que, com ja sabem (i algun comentari ens ha recordat), aquesta mena d'enquestes s'han de prendre de manera informal. En tot cas, portaré paral·lelament la comptabilitat dels vots repetits que jo pugui identificar i aniré informant periòdicament dels excessos.

    ResponElimina
  15. Per cert, si l'ordinador està connectat a un servidor corporatiu, veig a quina institució pertany. Aleshores, francament, fa especialment lleig. Ho dic pel votant insistent (5 vegades) d'aquesta tarda a partir de les 19.00 hores...

    ResponElimina
  16. Ja havia tornat a votar però he passat a canviar el meu vot. Avui, he llegit una entrada que m'ha fet reflexionar: tornaré a donar una oportunitat a ERC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…