Ves al contingut principal

Boris té més seny

El programa El convidat de l'Albert Om ens atansa a la personalitat d'alguns homes i dones contemporanis, uns, francament, més interessants que d'altres. Em sembla un dels productes televisius més brillants del moment. Dilluns passat el periodista osonenc va passejar per Barcelona amb Boris Izaguirre, tot recordant els seus deu anys d'experiència barcelonina. Capitalina perquè ell mateix va dir que se sentia més de ciutats que de països: Caracas, Madrid, Barcelona, Londres. Els minuts finals ens van oferir una reflexió ben il·lustrativa. Resulta que el personatge veneçolà va abandonar la nostra ciutat perquè no es veia capaç d'integrar-s'hi plenament, principalment, per raons lingüístiques. Això passa arreu del món: gent que no s'integra. Però l'actitud no era: què desgraciats aquests catalans que no s'hi han adaptat a mi, sinó exactament la contrària. Després diran que la història no marca la visió del món: vaig veure en aquelles paraules la sensibilitat d'un colonitzat parlant d'un altre territori colonitzat.

L'actitud del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en canvi, suspenent els reglament d'ús de la nostra llengua nacional a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida és una manifestació d'exactament contrària de l'actitud d'en Boris Izaguirre. El capteniment imperial tantes vegades denunciat des d'aquest bloc. L'esperit de casc i armadura encara vigent i imposat a Catalunya. Els "nostres" jutges actuen com a guardians de l'status quo d'una llengua forjat a tall d'espasa, a bomba de canó, a ordre d'exili, com a forma de distinció social, producte (finalment) d'una immigració massiva en temps de repressió política. I, així, resulta que un aparentment insubstancial personatge vestit de rosa demostra tenir més seny que els nostres impostats justiciers de toga negra i punys blancs. Definitivament, en Boris té més sentit de la justícia que ells.

Comentaris

  1. Exactament es això: la mentalitat d'un colonitzat envers de la d'uns colonitzadors. La qüestió prove d'un mecanisme mental que en el cas espanyol es sintetitza en un gran complex d'inferioritat amagat darrera d'una arrogància malaltissa. En realitat tots aquests s'apalanquen en la seva constitució perquè tenen por. Una mostra es la seva festa nacional on els protagonistes son els militars: POR. De veritat: em fan mes fàstic que pena.

    ResponElimina
  2. Si a l'amic Boris li haguessim parlat amb la nostra llengua, tal hi com fan a a London. Ja fa anys que parlaria el Català, tal hi com fa quan va per Picadilly Circus.

    ResponElimina
  3. Uns alienígenes varen agafar uns humans i els tenien en una gàbia en un zoo immens.
    Els humans feren mil coses perquè sabessin que no eren besties, des-de parlar o cantar, posar fórmules matemàtiques als barrots de la gàbia, però ningú en feia cas, al cap d'un temps, ja resignats, per entretenir-se varen fer una gàbia petita on hi posaren un ratolí.
    Fou aleshores quan els alienígenes es donaren compte de que havien engabiat uns humans, dons sembla ser i sempre des-de el punt de vista del autor del compte que una de les úniques coses que ens senyala com a humans es el sotmetre a altres éssers i engabiar-los.

    Espanya ha sigut al llarg de la historia un engabiador de gent i pobles i continua sent-ho, hi ha qui creu que els països de Sudamerica s'en han alliberat, però no es així, son els fills dels fills de Castella els que continuen la seva feina i continuen escupin el seu verí sobre els veritables amos d'aquelles terres.

    Aquí volen fer quelcom de semblant, com que veuen a venir una independència comencen a manipular-la encara subtilment (¿?) perquè una vegada assolida hi hagin condicionants molt seus, com que a la Catalunya/Estat hi sigui oficial el seu castellà, la seva FeriaDeAbril, i fins i tot hi torni la seva FiestaNacional, o sia que ens convertim en estat però amb una empremta castellana... i ja nomes ens hi faltaria un Borbo pel mig.

    Als primers que tindríem de fer fora son a tots els jutges, cau de rates mes ràncies que el sagí que la meva avia posava a la escudella, els enviaríem a jutjar les misèries de Castella, que aquí amb un consell d'avis en tindrem prou per jutjar quatre malifetes.

    ResponElimina
  4. Segons uns amics gais amb els què sopem cada cap de setmana, el Boris és una "mariquita dolenta"; és a dir, un personatge sibil·li i poc de fiar. Jo el veig com un Boadella.

    ResponElimina
  5. Joa'Quim

    Part de la població al nostre País parla castellà i el continuarà parlant. Aquest és un fet. És més fàcil comprometre'ls amb la independència garantint els seus drets. Encara que no sigui com a llengua oficial però si amb un estatus especial. Si no es genera rebuig. Cal fer les coses molt bé, sense menystenir a ningú. No vulguem fer el que ens han fet a nosaltres. Quan aconseguim la independència dins de la UE, que cadascú escolli la seva nacionalitat i si volen, que paguin impostos a Espanya (un cop pagats els d'aquí) i que parlin com vulguin, que ho faran igualment. Amb el Català a l'educació ja sense limitacions de l'imperi i a l'administració, s'anirà normalitzant de manera natural. Amb les festes més del mateix.

    Amb el Compte de Barcelona, que seria el títol vàlid per al país (suposo que estic equivocat però fins aquí sé) doncs a mi no m'agrada gens. Però, igual que possiblement votaré un partit independentista no d'esquerres per sobre dels meus ideals, pot ser un preu a pagar a canvi de la independència.

    A valorar.

    ResponElimina
  6. No vaig voler veure el programa aquest dia justament per la persona escollida. De debò no va trobar a cap persona més interessant?!

    ResponElimina
  7. Segur que vam entendre bé al Boris? Pq comença dient que els motius "són ofensius"? I després surt amb lo de la llengua... diu, però no diu.. a mi em va semblar que més aviat reformulava el què pensava per tal que no fos ofensiu. I una cosa que podria haver començat com... "No m'he quedat a Barcelona pq parleu en català" es va acabar com... "com que no parlo el català"...
    Segurament soc un malpensat, i a mi el Boris aquest em cau bé, però precisament pq és tant llest...
    Bé, només és una reflexió. Salut i felicitats pel bloc.

    ResponElimina
  8. En Boris és molt diplomàtic i com va dir Albert Om, difícil de conéixer. El que va dir satisfà els catalans i els de Madrid. Llegint-lo entre línies no crec que tingués cap dificultat idiomàtica per apendre el català. Deu estar referint-se a una altra cosa. Ja va dir que l'única frase que sabia dir en català era "Juro per Deu que mai més tornaré a passar gana!"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…