Ves al contingut principal

Coses dels no nacionalistes



Mira que costa donar prestigi, cos i tradició a uns premis d'àmbit internacional. Els Nobel han aconseguit, sens dubte, la màxima projecció internacional. Això ningú no ho discuteix, fora del govern xinès, enfadat aquest any. Els espanyols van decidir el 1981 que iniciarien l'aposta per la concessió d'un d'aquests premis, el Príncipe de Asturias. Contempla vuit guardons en les categories d'Arts, Esports, Ciències Socials, Comunicació i Humanitats, Concòrdia, Cooperació Internacional, Investigació Científica i Tècnica, i Lletres. Després de gairebé trenta anys, podrien haver-se situat en un alt grau de reconeixement. Però els espanyols són tan universals, són tan poc nacionalistes, que manifesten una genètica incapacitat per aconseguir-ho.

L'exemple del premi atorgat en l'àmbit d'esports és d'allò més paradigmàtic. Fora del vomitiu guardó atorgat a Juan Antonio Samaranch, durant anys han anat premiant figures de l'esport mundial de prestigi incontestable, com ara Serguei Bubka, Carl Lewis, Steffi Graf, Lance Amstrong (abans de tota sospita) o Michael Schumacher. En els darrers anys, però, embriagats de nacionalisme, hem assistit a la concessió del premi a les seleccions espanyoles de bàsquet (2006) i futbol (2010), coincidint amb l'obtenció dels títols mundials dels respectius esports. I un es pregunta, crec que legítimament, els anys de Mundial, el premi serà fixe per a la selecció guanyadora? Quina forma de llançar per la borda una feina d'anys. Ara tothom sap al món que en realitat es tracta d'uns premis locals concebuts a major glòria de la nació espanyola... Són les coses dels no nacionalistes.

Comentaris

  1. I a sobre tenen el "detall" horrorós de premiar l'èxit immediat i no la trajectòria d'anys d'esforç. Això es el que va passar amb "La Roja" (èxit immediat) per damunt d'èxits esportius d'esportistes d'una trajectòria exemplar d'èxits, però també de sacrificis, que no donen, per altre costat, la talla espanyoleitar que marca el nacionalisme troglodita espanyol. Si fas tuf a català no tens premi.

    ResponElimina
  2. Tufegen a prínceps, reis i llepa... no en mereixeré mai cap de premi, deu me'n guard, però tampoc l'acceptaria d'aquesta gent tan demòcrata que es passen els càrrecs públics de pares a fills en record dels drets humans.
    I parlant del nobel, ara el tindrem d'escriure en minúscules després de donar el de la pau a qui mai ha fet res per a ella. Si nomes amb promeses electoral ja s'hi val els propers seran per els nostres polítics.
    Els "no nacionalistes" vetllen per la seva nació i si no son independentistes m'agradaria saber de qui els agradaria dependre.

    ResponElimina
  3. Gairebé tots els premis responen a llançaments publicitaris d'interessos privats i, el "Asturias" no és pas menys que els altres. Des del Nobel fins el Planeta. Ara, mirem que hauria passat si els jugadors de Can Barça s'haguessin negat a participar del festival... No sé si la Guardia Civil els hauria arrestat, per "desacato" a la patria... El sandrusco els hauria deixat plantats a que s'espavilessin sols. Per cert, corren rumors de canvis contundents a Can Barça.

    Una altra cosa:
    Ara que ja se sap de la catalanitat d'en Colom, i la més que probable d'en Cervantes, els amics patricis de l'història de l'art, podrien investigar la catalanitat d'en Geroni Bosch S.XV-XVI(Ieronymus Bosco), pintor de fora d'època?. Hi posaria la mà a l'olla... Ni se sap exactament quan va neixer i canvia de nom sense explicació. Per què Felipe II li compra tantes obres seves sient la seva pintura tant a fora de l'academicisme, etc.?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…