dilluns, 8 novembre de 2010

Coses dels no nacionalistes



Mira que costa donar prestigi, cos i tradició a uns premis d'àmbit internacional. Els Nobel han aconseguit, sens dubte, la màxima projecció internacional. Això ningú no ho discuteix, fora del govern xinès, enfadat aquest any. Els espanyols van decidir el 1981 que iniciarien l'aposta per la concessió d'un d'aquests premis, el Príncipe de Asturias. Contempla vuit guardons en les categories d'Arts, Esports, Ciències Socials, Comunicació i Humanitats, Concòrdia, Cooperació Internacional, Investigació Científica i Tècnica, i Lletres. Després de gairebé trenta anys, podrien haver-se situat en un alt grau de reconeixement. Però els espanyols són tan universals, són tan poc nacionalistes, que manifesten una genètica incapacitat per aconseguir-ho.

L'exemple del premi atorgat en l'àmbit d'esports és d'allò més paradigmàtic. Fora del vomitiu guardó atorgat a Juan Antonio Samaranch, durant anys han anat premiant figures de l'esport mundial de prestigi incontestable, com ara Serguei Bubka, Carl Lewis, Steffi Graf, Lance Amstrong (abans de tota sospita) o Michael Schumacher. En els darrers anys, però, embriagats de nacionalisme, hem assistit a la concessió del premi a les seleccions espanyoles de bàsquet (2006) i futbol (2010), coincidint amb l'obtenció dels títols mundials dels respectius esports. I un es pregunta, crec que legítimament, els anys de Mundial, el premi serà fixe per a la selecció guanyadora? Quina forma de llançar per la borda una feina d'anys. Ara tothom sap al món que en realitat es tracta d'uns premis locals concebuts a major glòria de la nació espanyola... Són les coses dels no nacionalistes.

3 comentaris:

  1. I a sobre tenen el "detall" horrorós de premiar l'èxit immediat i no la trajectòria d'anys d'esforç. Això es el que va passar amb "La Roja" (èxit immediat) per damunt d'èxits esportius d'esportistes d'una trajectòria exemplar d'èxits, però també de sacrificis, que no donen, per altre costat, la talla espanyoleitar que marca el nacionalisme troglodita espanyol. Si fas tuf a català no tens premi.

    ResponElimina
  2. Tufegen a prínceps, reis i llepa... no en mereixeré mai cap de premi, deu me'n guard, però tampoc l'acceptaria d'aquesta gent tan demòcrata que es passen els càrrecs públics de pares a fills en record dels drets humans.
    I parlant del nobel, ara el tindrem d'escriure en minúscules després de donar el de la pau a qui mai ha fet res per a ella. Si nomes amb promeses electoral ja s'hi val els propers seran per els nostres polítics.
    Els "no nacionalistes" vetllen per la seva nació i si no son independentistes m'agradaria saber de qui els agradaria dependre.

    ResponElimina
  3. Gairebé tots els premis responen a llançaments publicitaris d'interessos privats i, el "Asturias" no és pas menys que els altres. Des del Nobel fins el Planeta. Ara, mirem que hauria passat si els jugadors de Can Barça s'haguessin negat a participar del festival... No sé si la Guardia Civil els hauria arrestat, per "desacato" a la patria... El sandrusco els hauria deixat plantats a que s'espavilessin sols. Per cert, corren rumors de canvis contundents a Can Barça.

    Una altra cosa:
    Ara que ja se sap de la catalanitat d'en Colom, i la més que probable d'en Cervantes, els amics patricis de l'història de l'art, podrien investigar la catalanitat d'en Geroni Bosch S.XV-XVI(Ieronymus Bosco), pintor de fora d'època?. Hi posaria la mà a l'olla... Ni se sap exactament quan va neixer i canvia de nom sense explicació. Per què Felipe II li compra tantes obres seves sient la seva pintura tant a fora de l'academicisme, etc.?

    ResponElimina