Ves al contingut principal

El sentiment és mutu

A aquest home cal defensar-lo. Està rebent atacs injustos. El president de la Federació Asturiana de Futbol, Maximino Martínez, ha fet públic que considera Mourinho i Guardiola entrenadors estrangers. Que el primer és portuguès i el segon català. Feia molt i molt temps que no sentia unes declaracions tan assenyades des de l'altra banda de la ratlla d'Aragó. Que et diguin que no ets espanyol no és un insult. Ans al contrari, és un honor. Denota una capacitat d'anàlisi del que està succeint molt superior a la mitjana espanyola. A més, el fet cal valorar-lo en la seva justa mesura. No va ser una declaració producte d'un escalfament bucal. No, no. En el lliurament dels premis Príncipe de Asturias l'autor s'hi va ratificar. No tinc res més a dir.

Ràpidament, com era d'esperar, la nostra brigada de narcòtics, amb el president del Barça que es renta la mans al capdavant, han respost, molt ofesos, que no, que ells són espanyols i que Guardiola també. El mateix entrenador va dir que l'asturià no havia entès res. No, no, Pep, ho ha entès tot, absolutament tot. En realitat, no calia fer cap comunicat de resposta. El que ha afirmat el president astur és el que pensem la meitat dels catalans i una immensa majoria dels espanyols. Només calia contestar les seves amables paraules afirmant que nosaltres, com ell, també considerem que el senyor Maximino Martínez és estranger. Que el sentiment és mutu. I que com a europeus potser d'aquí un temps podrem arribar a entendre'ns (encara que ara mateix costi de veure).

Comentaris

  1. Que trista l'actitud d'aquests catalans que s'arrosseguen suplicant que els considerin espanyols. Una actitud de submissió canina.

    ResponElimina
  2. Aquest Maximino deu ser estranger des del moment que parla un altra idioma, no?
    Podria ser que Catalunya sigui l'únic país del món on es parlin dos idiomes alhora, segons PSC? Perquè parlar-lo, parlar-lo, el castellà, ho va ser per imposició, per imperatiu d'invasió. Amb tot l'allau d'immigració programada dels anys 60. Vaig anar a l'Estació de França a veure què passava:
    - Amb un sol tren de fusta de 43 vagons, tant plens que baixaven per les finestres, després de dies de viatge, tractats com animals, venien persones que quedaven astorades només de veure la grandària de l'estació. Vaig esperar fins que s'acabés aquell allau, fins que un bon home, amb la seva millor roba, em va demanar per la casa de Don Julio...

    ResponElimina
  3. Hehe! L?home es pensava que amb aquestes paraules feria greument la sensibilitat quan, en realitat, deixava anar una realitat com una casa de pagès. La resposta de la junta rosellista, l'esperada. A aquest pas, aquest home enfonsarà el Club.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…