Ves al contingut principal

Els bombers salven TV3



Diuen que el passat divendres el cos de bombers de la Generalitat va haver d'intervenir d'urgència a TV3, la nostra televisió pública. La situació, d'alarma extrema, segons sembla, ha passat desapercebuda en gairebé tots els mitjans de comunicació. La causa: una acumulació d'escuma altament tòxica que amenaçava no només els estudis, sinó, en els moments de màxima acumulació, tota la població de Sant Joan Despí. Segons sembla, van existir dubtes sobre la conveniència d'activar el pla d'emergència en fase de màxima alerta. La investigació posterior de les causes apunta sense dubtes a un ús clarament excessiu de sabó en el programa Els matins, que dirigeix el mai prou ponderat membre de la brigada de narcòtics Josep Cuní.

Els fets es van produir durant habitual l'entrevista matinal del programa, aquell dia, amb la consellera Marina Geli. El presentador va assetjar l'entrevistada amb un seguit de preguntes bombolla que eren sistemàticament bufades per la consellera sense ni tan sols despentinar-se (és cert que darrerament abuso de les referències als seus cabells). Diversos minuts de massatge impúdic que, sens dubte, van millorar notablement la salut i la imatge de la consellera d'ídem. El moment de màxima emissió d'escuma es va registrar quan l'exdirector d'El Periódico, Rafael Nadal, conegut per la seva virulència contra els socialistes catalans en general i els gironins en particular, va ser l'encarregat de valorar l'entrevista. Encara que la massiva emissió de partícules blanques ho tapava tot, la cara de satisfacció de la consellera semblava de beatitud celestial. Francament, trobo que el nivell d'abús en la utilització de la televisió pública al servei del Partit Socialista ha arribat a un punt d'autèntic fàstic. I encara falten dos mesos.

Comentaris

  1. No vaig tenir el gust de veure la feina tant maca que fa el senyor Cuní. Però ben segur que el sabó sortia per la porta de l'aparcament! Gràcies per l'article Granollacs!

    ResponElimina
  2. Vaig ser testimoni del massatge del Cuní a la Geli i dels càntics en el seu honor del Nadal. Avui massatge nocturn al Montilla i el Consell Audiovisual de Catalunya que prohibeix a les ràdios (públiques i privades) emetre publicitat política. Tot plegat fa tuf a totalitarisme.

    ResponElimina
  3. Els socialistes, a part de no ser veritables socialistes, son això: socialistes.

    ResponElimina
  4. No hi ha com tenir un equip de massatgistes de guàrdia. Llàstima que al novembre no tindran final feliz com amb les massatgistes tailandeses. :D

    ResponElimina
  5. Ja, ja...!!, molt inspirat aquest article. T'has superat amb escreix! Al principi de llegir-lo m'he quedat fora d'òrbita.
    Home, sempre hi ha persones d'un altre partit (almenys en mi) que ens poden atraure més i altres del mateix partit de les que en fuges com pots... o no? És qüestió humana i no política.
    Ho sento, però a mi, dels socialites, no em toquis la Geli ni en Castells.
    Vaig veure des del sofà aquesta entrevista i sí, el curiós és la capacitat d'aguantar d'aquesta dona, en que no perd ni fil de la seva posició. Un dia, li vaig sentir, ja fa molt temps, que li va quedar cara de felicitat protectora pels pacients i que se li ha quedat. I, es clar, ho havia dit amb aquella beatitut que et descoloca. Em descoloca a mi, pobre mortal, en Cuní i a molta gent. Al marge d'interessos polítics, evidentment!

    ResponElimina
  6. Ara, que la caiguda econòmica va per lliure i la deflecció ja és un fet, podríem crear un cartell que vagi més enllà del "Nosaltres decidim"?
    Jo prosaria clarament:
    ESPANYA ENS HA FOTUT AQUÍ, FUJIM!!!!!

    Algun cartell, algun lema caldrà engegar que eviti aquest desastre electoral que s'ens acosta.

    ResponElimina
  7. Doncs avui ja tenim entrevista al Montilla un dilluns i en horari de màxima audiència (fan Crackòvia normalment). Perquè no poden, que sinó actuarien com uns dictadors.

    ResponElimina
  8. Doncs jo no se si veure'l a en Montilla avui, em fa patir quan no sap ni tan sols parlar, ni vocalitzar, ni tan sols construir una frase... i després de dir-la es queda amb aquella cara de babau esperant que algú l'hagi entès.
    A mes, m'agradaria dormir aquesta nit !!.

    Que en farem TOTS aquests polítics quan siguem independents?, no en podríem comprar algun encara que fos de segona ma mes vàlid?.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…