Ves al contingut principal

Els bons piramidals



D'èxit total cal qualificar l'operació creditícia de la Gestoria amb els famosos bons. Els més ben retribuïts del mercat internacional. La gent s'hi ha abraonat. No pas per patriotisme, sinó pel 4,75% d'interès, esperonats per les entitats de crèdit que s'embotxacaran una comissió del 3% (lleig, el percentatge triat). De manera que el conseller Castells ha triomfat. Com en tantes i tantes coses (de les famoses xapes, a l'ús de la llengua, passant pel web del Parlament Europeu o les seleccions esportives catalanes), els simples ciutadans, la gent del carrer, hem d'acabar per fer en el dia a dia les polítiques que la classe política de l'autonomisèria és incapaç de dur a terme o simplement reclamar als qui manen de veritat des de les institucions.

Una altra vegada, el ciutadà ha hagut d'acudir en auxili de la seva incompetència. Sempre ho recordo: ja sabeu, el millor sistema de finançament de la història i el millor acord possible, com encara divendres ens recordava Joan Puigcercós... La tristíssima realitat és que el desastre en què ens deixen compromet ara també molt seriosament el nostre futur. D'aquí un any, com ens ho farem per tornar els diners? Proposo una nova emissió de bons per retornar els capitals i interessos de l'emissió 2010. I el 2012, quan es compleixi el nou termini, en fem un altra. I així cada any. Evidentment, cada vegada més gran. Seran els bons piramidals. I així les agències internacionals de rating acabaran per situtar la Gestoria en el nivell que es mereix: el d'una república bananera.

Comentaris

  1. El punt de misèria on ens ha portat el mal estat espanyol, ha dut en Castells a haver de fer allò que ningú hauria fer: Enpenyorar-se. Enpenyorar-se fins el punt en que més endavant ens intervinguin la Generalitat i, per tant, suspenguin l'autonomisèria... per incapacitat d'autogestió.
    En Castells ja no li quedava ningú que li deixés pempis. No crec que en sigui el culpable. És la conseqüència de dependre de qui ens té engarjolats.

    En un altre ordre de coses, acabo de sentir una enquesta on surt CiU guanyadora gairebé absoluta dels comicis que venen. En canvi, ahir, a les notícies de TV3, en passar el resum d'activitats electorals, el PSC tenia una certa audiència; CiU estava gairebé buida; i, obligats per l'evidència, van passar les imatges d'un acte d'en Laporta: Plè de gom-a-gom dins d'una sala enorme!! A l'enquesta citada anteriorment, concedia a Laporta un escó com a màxim...

    ResponElimina
  2. "D'aquí un any, com ens ho farem per tornar els diners? Proposo una nova emissió de bons per retornar els capitals i interessos de l'emissió 2010. I el 2012, quan es compleixi el nou termini, en fem un altra" ......
    Doncs si, aquesta es la manera que la majoria d'estats apliquen . Un endeutament fins l'infinit que es passa d'un govern a l'altra i que empobreix al poble any darrera any.
    I seguint el fil del comentari del company Ramon Llull, sembla que els comptes no el quadren als que remenen les cireres informatives (Grup Godotis i Cia.), i si per una banda ignoren actes i accions de SI , i per l'altre manipulen les enquestes, resulta que a peu de carrer , la opció Laporta guanya mes adeptes cada dia que passa. En fi... cosses del nostre malaurat país...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…