Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (XII)

Zrenjanin és una població d'uns vuitanta mil habitants, situada a menys de cinquanta quilòmetres de Novi Sad, capital de la regió autònoma sèrbia de la Voivodina. La ciutat, poblada avui, com a grups majoritaris, per un 75% de serbis i un 11% de magiars, amaga els seus lligams amb Catalunya. En concret, amb l'exili català de la Guerra de Sucessió. La tardor de 1734 el govern imperial prengué l'acord d'establir una colònia de refugiats d'origen hispànic a l'anomenat aleshores Banat de Temesvar, adquirit poc abans del domini otomà com a resultat del Tractat de Pasarowitz (1718) i que es mantindria sota administració militar com a regió separada de l'imperi dels Habsburg fins el 1751. Una mena de terra de ningú que calia repoblar per consolidar-la al servei de l'emperador.

Un any més tard, els primers colons arribaren a la denominada Nova Barcelona. Entre les acaballes de 1735 i 1738 fins a vuit-cents exiliats s'establiren a la ciutat, en la seva majoria, procedents d'un segon exili des de les possessions italianes perdudes pels Habsburg i mancats de mitjans de subsistència. Hi participaren, però, segons sembla, cognoms il·lustres d'homes de la darrera resistència, com ara els de Francesc de Castellví o els germans Nebot. L'experiment, però, fou un fracàs. En la seva majoria, es tractava d'homes i dones d'edat avançada, amb vint anys d'exili a les cames. La duresa del clima continental de la Voivodina, afegit a les incursions otomanes en aquella terra hostil i l'esclat de la pesta l'estiu de 1738 portaren a la definitiva dissolució de la colònia. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis exiliats també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Ja en tenim d'història, ja!! Aquesta, per cert, molt trista.
    I, si negar l'holocaust dels jueus pels nazis és delicte, per què es permet que el TC pugui negar l'història de Catalunya? No fóra lògic portar el TC al Tribunal Internacional? Tenim algú de Dret que ens pugui fer alguna explicació del per què d'aquesta suposada passivitat nostre?

    ResponElimina
  2. Perquè hi ha una "Sagrada Constitució" que regne per sobre de les voluntats, sempre obertes, dels polítics de Madrid nascuts en qualsevol comunitat autònoma.

    No es tenia d'haver acceptat la constitució, mal haguessin governat durant uns anys mes els militars, però no ens queixem que anirem al cel com a bons solidaris.

    Si al Kau'D'Illo l'haguessin fotut a la presó el primer dia que va aixecar la veu, hauríem continuat essent una república d'esquerres, durant la segona Guerra Mundial ens haguéssim aliat amb els russos i ara estaríem sortint de la misèria d'un país del est.

    Potser, Alemanya ens hagués envaït, els americans salvat i el nostre nivell de independència seria com el de la Catalunya Nord.

    Un dia a París un taxista em va preguntar d'on érem, de Catalunya vaig dir i l'hi tinguera d'explicar, la seva resposta va ser "jo soc Argeliá i nosaltres varem fer una guerra contra França", no va ser una resposta, sonava a retret.

    I es que sabem anar pel mon explicant allò de que "Catalonia is not Spain" però no tenim collons de cridar-ho ben fort a Madrid amb una falç al puny.
    Encara els altres arguments no valen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…