Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (XII)

Zrenjanin és una població d'uns vuitanta mil habitants, situada a menys de cinquanta quilòmetres de Novi Sad, capital de la regió autònoma sèrbia de la Voivodina. La ciutat, poblada avui, com a grups majoritaris, per un 75% de serbis i un 11% de magiars, amaga els seus lligams amb Catalunya. En concret, amb l'exili català de la Guerra de Sucessió. La tardor de 1734 el govern imperial prengué l'acord d'establir una colònia de refugiats d'origen hispànic a l'anomenat aleshores Banat de Temesvar, adquirit poc abans del domini otomà com a resultat del Tractat de Pasarowitz (1718) i que es mantindria sota administració militar com a regió separada de l'imperi dels Habsburg fins el 1751. Una mena de terra de ningú que calia repoblar per consolidar-la al servei de l'emperador.

Un any més tard, els primers colons arribaren a la denominada Nova Barcelona. Entre les acaballes de 1735 i 1738 fins a vuit-cents exiliats s'establiren a la ciutat, en la seva majoria, procedents d'un segon exili des de les possessions italianes perdudes pels Habsburg i mancats de mitjans de subsistència. Hi participaren, però, segons sembla, cognoms il·lustres d'homes de la darrera resistència, com ara els de Francesc de Castellví o els germans Nebot. L'experiment, però, fou un fracàs. En la seva majoria, es tractava d'homes i dones d'edat avançada, amb vint anys d'exili a les cames. La duresa del clima continental de la Voivodina, afegit a les incursions otomanes en aquella terra hostil i l'esclat de la pesta l'estiu de 1738 portaren a la definitiva dissolució de la colònia. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis exiliats també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Ja en tenim d'història, ja!! Aquesta, per cert, molt trista.
    I, si negar l'holocaust dels jueus pels nazis és delicte, per què es permet que el TC pugui negar l'història de Catalunya? No fóra lògic portar el TC al Tribunal Internacional? Tenim algú de Dret que ens pugui fer alguna explicació del per què d'aquesta suposada passivitat nostre?

    ResponElimina
  2. Perquè hi ha una "Sagrada Constitució" que regne per sobre de les voluntats, sempre obertes, dels polítics de Madrid nascuts en qualsevol comunitat autònoma.

    No es tenia d'haver acceptat la constitució, mal haguessin governat durant uns anys mes els militars, però no ens queixem que anirem al cel com a bons solidaris.

    Si al Kau'D'Illo l'haguessin fotut a la presó el primer dia que va aixecar la veu, hauríem continuat essent una república d'esquerres, durant la segona Guerra Mundial ens haguéssim aliat amb els russos i ara estaríem sortint de la misèria d'un país del est.

    Potser, Alemanya ens hagués envaït, els americans salvat i el nostre nivell de independència seria com el de la Catalunya Nord.

    Un dia a París un taxista em va preguntar d'on érem, de Catalunya vaig dir i l'hi tinguera d'explicar, la seva resposta va ser "jo soc Argeliá i nosaltres varem fer una guerra contra França", no va ser una resposta, sonava a retret.

    I es que sabem anar pel mon explicant allò de que "Catalonia is not Spain" però no tenim collons de cridar-ho ben fort a Madrid amb una falç al puny.
    Encara els altres arguments no valen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…