Ves al contingut principal

Els millors cirurgians parlen espanyol



Com sempre, en campanya, li toca el rebre a la llengua. No accepten l'exigència del nivell C de català. Diu el candidat de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Albert Rivera, que ell vol els millors cirurgians, no que facin poesia. És el que passa amb els nacionalistes espanyols. Amb la seva visió equilibrada de la realitat, es consideren els millors del món. I així anem. Els cirurgians més qualificats parlen espanyol. I no cal obligar-los a aprendre català. Ja n'aprendran, si es que volen. Els fets són, però, que hi ha milions de cirurgians al planeta, d'excel·lent qualitat professional, que no parlen l'espanyol. Però arreu del món (inclosa Espanya) se'ls obliga a dominar la llengua dels seus pacients. Senzillament, perquè els funcionaris públics, inclosos els metges, desenvolupen les seves funcions no pas per a realitzar-se personalment (o no només), sinó per servir la comunitat que els paga.

Aquest i no altre és el fonament de l'obligació de conèixer la llengua del país on treballes. El respecte a l'administrat. Clar que aquest és un concepte, el de respecte, que Rivera i els seus desconeixen absolutament. Ells són fills d'un statu quo de dominació que pretenen perpetuar pels segles dels segles. Francament, no entenc perquè fan la seva publicitat en bimbes (tot i que en Rivera ja hi apareix ben vestit amb el seu sou de parlamentari de l'autonomisèria). El més adequat seria que apareguessin amb casc i armadura. Els atuells propis del colonitzador. Són la flama encesa del soldat ocupant que menysprea els aborígens de la colònia. Són la supèrbia permanent de l'opressor que es fa passar per víctima. Clar que, si pertanys a la nació amb els millors cirurgians del món, no tenen de què preocupar-se. Al quiròfan, entre la vida i la mort, sempre els quedarà el consol de cridar, ben units, tots junts: Arriba España.

Comentaris

  1. L'Albert Rivera te la pena de ser un típic falangista. El seu argumentari mes lluit es l'udol del gos rabiós que es veu la cua com quelcom aliè a ell mateix i la vol mossegar.

    ResponElimina
  2. Són patètics. Això vol dir que si un votant de Ciutadans és visitat per un metge catalanoparlant patirà més per la seva salut que si ho fes un metge castellanoparlant ja que aquest últim té menys "problemes" lingüístics i, per tant, està més atent a la feina que no pas a l'idioma.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord. Sí. Però, hi veig alguna cosa més que es mou dins del castellà que el simple afany de dominació. Els costa molt aprendre idiomes, fins el punt de fer alguna vegada autènticament el ridícul.
    Tinc un germà sociolingüísta. Aquest té estudiat, juntament amb els seus col·legues, que hi ha societats amb més facilitat d'aprenentatge d'idiomes en contra d'altres, molt més pobres d'aprenentatge. L'estructuració muscular linguo-bucal del recent nascut permet adaptar-se a totes les llengües del món amb una rapidesa extraordinària. No amb una llengua, sinó amb diverses alhora, simultàniament i sense barrejar-les. El problema d'algunes societats, entre les que hi ha la castellana i la dels àrabs, és que aquesta estructuració de la musculatura fonètica se'ls queda molt reduïda per la pròpia pobresa del seu idioma. A l'altra vessant, hi trobem idiomes tant rics com el rus, amb moltes vocals i més sons encara que, en comparació amb el castellà, els permet els nanos articular molts més músculs bucals. Es clar, la memorització de diversos idiomes no té res a veure amb la musculatura fonètica, sinó amb l'edat mental de la criatura. A més tendra edat, cervell més obert a catalogar amb més facilitat infinitat d'idiomes.

    Qui serà el maco que els digui que la llengua del robat Cervantes és tant pobra? El català mateix, en lloc de tenir cinc vocals, en té vuit. El francès, més. Articulem, per tant, uns quants músculs més que els castellans. En canvi, l'anglès és de pura misèria, la llengua de "chespi"!!

    ResponElimina
  4. Jo en parlo set de llengües, simplement per gust, ja que no n'hi necessitat mai mes de les quatre habituals, estic molt per Franca i llegeixo bastant en angles, no es que vulgui dir que els meus muscles vocals siguin millors que els d'en Rivera dons ni tan sols m'interessa saber quantes en parla ell, però crec que no es cosa de llengües sinó de falta de flexibilitat de les neurones.

    A mi també em varen ensenyar que nomes es tenia de parlar "español" i em feren cantar lo de la cara al sol per quedar moreno, inclús em deien que els divendres no es podia menjar carn si abans no havies pagat una butla i que "El Deu" era millor que els deus, però d'entrada et sorprenen certes idioteses, després les qüestiones i acabes menjant carn el divendres sense saber cap on mirava el vedell quan el mataven.

    Amb els anys me'n hi adonat, però, que hi ha gent que s'ho creu tot ja sia per bon minyons o per babaus, però n'hi han d'altres que no s'ho creuen i ho prediquen.

    M'agradaria veure-ho i no crec que em sorprengues ni una mica, que aquest nano d'en Rivera, la "murritus" de la Camacho i alguns mes, quan siguem independents voldran el seu esco al parlament com a PPistes Ultracatalans i diran que ho han sigut sempre i que ho feien per el be de Catalunya.

    En quant a dir que algú es bon cirurgià depenent de la seva llengua ja es cosa de subnormals, no se si un dels bons que tenim aquí operes a Sevilla l'hi deixarien parlar en català.

    I no se si s'en han donat compte aquesta gent que hi han un merder de gent que parla "spanish" al mon però que no saben parlar el castellà !!.

    ResponElimina
  5. Ja, ja, ja!! Es clar Joa'Quim!!
    Abans que res, sempre hi ha la voluntat i les ganes de no tenir voluntat de res. Aquests en són un molt bon exemple de falta de coco voluntariós!!
    Salutacions

    ResponElimina
  6. Que un president d'un Estat no sàpiga, com a mínim l'anglès, se'm fa difícil d'entendre. Ara be. Tenim de convenir que en el penós àmbit espanyol l'Aznar es un exemple a seguir: parlava un mexicà perfecte, català a la intimitat i un anglès d'aquells de les profunditats dels estats de la riba del Mississippi espaterrants.

    ResponElimina
  7. En realitat, el tema lingüñistic és el seu únic argument electoral. Saben que tenen un públic que els pot agradar aquest missatge i per això l'exploten. I sobre l'anunci, utilitzen un nen petit. No van criticar el de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes pel mateix? A sobre, el "seu" és més petit i va despullat. Quina cara!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…