Ves al contingut principal

Explicar-nos les enquestes



Afortunadament, la catosfera disposa d'un bon grapat de blocaires experts a explicar-nos en profunditat els resultats i les característiques de les principals enquestes polítiques que es publiquen al país. Ho fan amb tanta gràcia que, als aficionats a la qüestió, ens ajuden a veure tot el que hi ha al davant i al darrere. Trobo a faltar, però, que les mateixes empreses responsables de la seva elaboració i, sobretot, els mitjans que les publiquen, no dediquin majors esforços a explicar no només els freds resultats numèrics, sinó a aprofundir en els mecanismes de cuina que condueixen des de les respostes en brut a la presentació final. No és que sospiti de res. No. Segur que els grans diaris del Principat fan les enquestes molt professionalment. Però, davant dades que no semblen gaire coherents, convindria que ens il·lustressin una mica més.

El darrer exemple correspon al Racòmetre publicat recentment, encarregat per l'emissora del comte de Godó a l'empresa especialitzada en demoscòpia Feedback. Resulta que a la pregunta directa, en brut, sobre l'hipotètic vot en un referèndum sobre la independència, el resultat és 49% a favor i 41% en contra (una altra enquesta en què guanyem per guardar al sarró). Però resulta que la presentació pública que es fa d'aquestes dades, el gran titular que es llança de viva veu per la ràdio a l'opinió pública, és que existeix un empat tècnic entre partidaris i detractors de l'opció independentista. És més, que si votés un 65% de l'electorat guanyaria el sí, però que si ho fes un 75% guanyaria el no. És a dir, que augmentant deu punts la participació, en aquell tram, el resultat seria 30% si, 70% no. Disparitat total amb la tendència general, no? Més encara, si tenim en compte que només un 9% dels enquestats afirma no saber què votaria. I que si el resultat d'un 91% dels enquestats és 49% a 41% a favor del sí, sembla més aviat que el no només podria guanyar en condicions de baixa participació, justament el contrari del que s'afirma des de la cuina. Aquestes coses costen d'entendre. Perquè no ens les expliquen més bé?

Comentaris

  1. La meva opinió és que els cuiners preparen les seves enquestes per a que siguin degustades pels clients dels seus restaurants. Si als amics del comte de Godó se'ls prepara una enquesta contrària als seus gustos potser ja no tornaran a requerir-los els serveis. Com si a un musulmà li preparessis una botifarrada, millor fer una graellada amb carn de xai.

    ResponElimina
  2. Un germà meu en sap un rato en tema d'estudi i creació d'enquestes. Els seus estudis i exercici l'obliguen.
    Una vegada més, l'enquesta que fan les empreses porta a deficiències d'informació per motius econòmics. Per tant, es limiten a satisfer l'encarregant, que no necessariament l'encarrec. Aquest germà meu, no. S'ho monta ell i s'ho cuina pel seu propi interès professional.

    ResponElimina
  3. De les enquestes dels diaris ben poc ens en podia refiar. Recordo quan fa 4 anys totes pronoticaven per a CiU entre 53 i 55 escons i al final van quedar-se en 48. L'únnica enquesta real és al del dia de els eleccions.

    ResponElimina
  4. Ahir, 160 persones omplien la sala d'actes del centre cívic de Torredembarra. Era la presentació de Solidaritat Catalana... el nombre és impresionant tractant-se d'aquesta població i tenint en compte que no és estiu... Solidaritat Catalana te un poder de convocatòria realment important. Si parlem del Cercle Català de Negocis, també, omplent allà on van...
    Amb els mitjans de comunicació absolutament vetats, crec que l'independentisme sorpendrà positivament. Ho crec perquè ho veig cada dia. Cap partit parlamentari s'atreveix a llogar teatres, han aumentat un 10% el pressupost dels partits parlamentàris per la campanya i, a més, han prohibit fer publicitat a ràdios i tv locals als partits extraparlamentàris. Ens tenen molta por no us sembla?

    ResponElimina
  5. La veritat és que el racòmetre deixava molt que dessitjar en transparència informativa, per no dir que no explicava res de res. Tot i així, al bloc vaig establir un perfil sobre franjes d'edat i percentatges de si/no i per cap lloc podia jo veure d'on treien que guanyava el no, a no ser que anès tot l'imserso a votar...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…