Ves al contingut principal

Galls que amenacen de prémer el gallet

Que les nostres petiteses no ens facin perdre de vista el camí fet. Tenim la victòria a tocar. Al seu arsenal de combat no disposen de més arguments que els purament emocionals. L'estudi publicat per la UOC fa alguns mesos, i encara moltes altres enquestes sobre la qüestió, apunten a una realitat cada vegada més consolidada: els arguments de més pes en favor de la independència són com més va més racionals i menys sentimentals (com correspon a un país d'al·luvió com el nostre i a la constatació diària de la misèria a què ens condueix l'autonomisme); els dels unionistes i els seus aliats interns, en canvi, apel·len ja gairebé exclusivament al fantasma de la divisió social o, simplement, a la pura testosterona. En aquest context, a ningú no poden sorprendre les declaracions d'amenaça que ens ha dedicat el candidat del PSC a les properes eleccions catalanes, Celestino Corbacho, a mig camí entre el simple hooliganisme i l'excrescència intel·lectual del sargento Arencibia. Que què ens hem pensat, que la independència la podrem aconseguir pacíficament?

Mitjançant aquest bloc he intentat recordar fins ara i continuaré fent memòria en el futur d'alguns testimonis de la violència i la repressió aplicada als catalans, sense contemplacions, en la construcció del projecte històric espanyol, des de fa cinc-cents anys. Avui és un dia ideal per recordar-ho. Tot i la tortura, l'assassinat, la presó, la confiscació de béns, l'exili, la humiliació i la violació de milers de catalans i catalanes, la veritat (ben punyent per a ells) es que no han pogut amb nosaltres. Continuem aquí, més forts que mai. Ara, tenim a les nostres mans no només la preciosa herència de tots els bons patricis que ens han precedit, sinó també tots els arguments racionals possibles en defensa del benestar econòmic, social, cultural i polític del nostre poble. Hem guanyat la batalla de les idees. No hi ha dia que un dels seus no es passi a la nostra trinxera. Com sempre recordo, tot citant Joel Joan, ells posen les armes i nosaltres les urnes. Les amenaces i les conductes de pinxo de barri no només no ens faran enrere, sinó que posen de relleu fins a on arriba la seva desesperació.

Comentaris

  1. Per tots aquells que si van patir com els Corbachos de torn complien les seves amenaces hem de continuar endavant. D'alguna manera els hi devem.

    ResponElimina
  2. L'individu Corbacho ens ha fet un favor, s'ha identificat com un dels provocadors que aniran sorgint segons es clarifiquin les coses. Ja en tenim un, d'identificat. Ara aniran apareixent d'altres. També s'ha d'entendre que reaccioni així, en un estat català, què coi faria aquest paio? A què es dedicaria? És lògic que defensi el seu estatus de dropo subvencionat amb amenaces com aquesta. Quina poca classe.

    ResponElimina
  3. Les seves reaccions no son gratuïtes. Ells veuen que la independència cada cop esta més propera. Això anirà "in crescendo", la oposició cridanera envers l'afirmació racional, justa i democràtica. Per això últim treballo. Serà el millor regalo que faré als meus fills abans de morir-me.

    ResponElimina
  4. Carlins a la muntanya!

    Una pregunta des de la ignorància... al senyor Corbacho no el podriem denunciar per amenaçes? Per cridar a l'ús de la violència?

    Si augmenta el, ja existent, terrorisme de baixa intensitat espanyolista, el cale-borrokisme dels brétols de "la roja"... no el podriem denunciar com a autor intelectual?

    Anava a fer un post sobre això al meu bloc... però amb les tancades de sites web i perfils independentistes, he decidit fer un estruendós silenci sobre en Corbacho i els seus.

    Savalls

    ResponElimina
  5. Hola,
    Mentre em dutxava, he hagut de sentir a la RAC1 una sèrie de despropòsits contra la indep. que feia fàstic. Tot agafat des del punt de vista emocional i marginació de Cat. En canvi, mentre ja esmorzava un bon pa-amb-tomàquet, he escoltat una denúncia per part d'en Cuní que m'ha deixat de pedra: El P. de Cat. o Govern (no sé) ha concedit un increment del pressupost per la campanya electoral de fins 11.600€. Em sembla que és un 10% més respecte de l'any passat.
    En Cuní clamava amb tots els altres tertulians per reclamar-los explicacions. Perquè, tots hem de coincidir que com més ostentació de despesa en època de crisi social i política, menys electorat hi participarà a les eleccions. Òbvi, no? Doncs, no. L'argumentat citat a la notícia indica que aquest increment està adreçat a minvar precisament l'abstencionisme!!

    No els podem dir als nostres polítics de manera que els arribi ben clar el que en general en pensem d'ells? Immorals i degenerats

    ResponElimina
  6. VEIG HAN SORPRESA,QUE DINGU FA ESMENT DELS COMENTARIS DEL DIRECTOR DEL BANC D' ESPANYA,TAN PROVOCADORES COM LES DEL SRO.CORBACHO
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  7. Responent a l'últim "Anònim", i tenint present que la meva opinió no val res, penso que aquestes declaracions que cada vegada es propaguen més, totes van encaminades a mentalitzar la gent a que això de les autonomies (autonomisèries) ha estat una disbauxa que cal eliminar de socarrel i tornar a l'Estat centralitzat. De tota manera, per a mi no cal esberar-nos de res ja que la nostra ment ja és fora d'aquest Estat pollós. En el fons, caldria esbrinar si aquesta crisi espanyola no ha estat planificada per anar a justificar aquest últim assalt a la poca democràcia incipient que teníem. Aquesta estratègia funciona molt a EEUU, a la resta del món, i al futbol també.

    Quan a un l'insulten els presidiaris, el pitjor és contestar-los perquè entres en el joc que ells volen, el de la provocació. Sinó, per què hi ha un J. Losantos amb tot el potencial de la FAES agredint cada dia? Doncs, això. Serenitat i planificar la fugida d'Egipte.

    ResponElimina
  8. ¿Encara continues pensant que la delegació del PSOE i CiU són el mateix? No ens confonguem, CiU són els nostres adversaris polítics mentre que el PSOE són els enemics de la llibertat de la pàtria.
    Pere B.

    ResponElimina
  9. Benvolgut Pere: qüestió difícil aquesta. La delegació del PSOE és directament enemiga de la nostra llibertat. CiU, en canvi, és una part essencial per a fer-la realitat. La diferència és abismal. En allò que no veig tantes diferències és en que un o altre ocupin la Gestoria... Els independentistes hem de concentrar les nostres energies a acabar amb l'autonomisèria. Ep, és només el meu punt de vista.

    ResponElimina
  10. Cal recordar que el Corbacho és l'actual ministro de treball i número 3 de els llistes per Barcelona del seu partit. I ningú del gobierno ni del seu partit ha rectificat les seves paraules. Això té un significat clar: les recolzen, hi estan del tot d'acord. La seva disputa amb el PP pel vot espanyolista els porta a defensar postulats propis de l'ultra-dreta. Han perdut del tot el nord. Estan molt desesperats!

    ResponElimina
  11. Soc independentista des-de fa molts anys.
    I ja me'n queden pocs per continuar sent-ho.
    Peró espero que els meus tres nets es puguin identificar com a membres del estat Català.
    No m'importaria que la meva economia baixes un xic durant un temps, el necessari per consolidar el nou estat.
    Soc independentista perquè soc català, no perquè m'estiguin robant.

    Peró tinc un dubte i segur que em podeu ajudar, jo votava ERC perquè em deien que també ho eren, d'independentistes, potser si que ho son, però el tripartit em va fer perdre les ganes de donar-el s'hi un sol vot ja que el regalaven als socialistes PSC+PSOE.
    Tinc una certa il·lusió per SCI i segueixo la seva trajectòria, però em fa por que el meu vot es quedi pansit en el pot de les il·lusions perdudes.
    Peró espero que em recomaneu votar-los a ells, oi?

    ResponElimina
  12. Joa'Quim , jo he estat militant i he votat des de sempre ERC, però el proper 29-N votaré SCI , amb la pinça al nas i amb tota la prevenció del mon , però crec que he de votar SCI (o Rcat, tant si val) per tal que els pròxims quatre anys, es consolidin les opcions independentistes i fins i tot es reforcin amb l'abandó per part de CDC de la seva històrica indefinició (això del sobiranisme es un invent sense cap ni peus)i es decanti fermament cap l'independentisme , per què, no ho oblidem, sense Convergència no hi ha independència ,doncs els seus votants , fins ara conformistes, ens sobrepassen en nombre. Jo crec que les eleccions importants seran les del 2014 amb totes les forces independentistes formant un front comú , doncs ja no hi haurà espai polític per autonomistes com la gent d'Unió que CDC haurà de deixar de banda. Els revulsius d'avui son Rcat i SCI i la propera legislatura es la del front català : ERC + CDC + Reagrupament + Solidaritat Catalana + CUP mes....... TOTS els que estem per la INDEPENDÈNCIA. Primer fem nació i estat, que desprès ja farem partits, entitas i associacions.
    Salut i Independència

    ResponElimina
  13. Benvolguts Joa'Quim i Esteve: comparteixo la vostra experiència dels darrers anys i la vostra actitud actual. Jo també votaré una opció que m'asseguri que no es dedicarà quatre anys a la gestió autonomista, sinó a combatre per terra, mar i aire, en cadascun dels debats, l'autonomisèria. És a dir, a SCI o a Rcat.

    ResponElimina
  14. Granollacs, Joa'Quim : com diu la vella cançó del Raimon : "Hem som mes dels que ells volen i diuen". Tant de bo hem siguem encara mes dels que ELLS es puguin imaginar i aconseguim que TOTS els independentistes i els catalanistes que desitgem un poble lliure i sobirà, modern i democràtic , ens trobem celebrant la victòria final abans no sigui massa tard per els que ja no som joves. Jo espero el 2014.
    Salut i Independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…