Ves al contingut principal

Gent honesta que diu la veritat

L'entrevista de fa unes setmanes de Vilaweb a l'exalcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Montserrat Gibert, és un indici claríssim de la nostra propera victòria. No només demostra l'eficàcia de les Consultes en l'enfortiment del missatge favorable a l'autodeterminació (es declara independentista de nova fornada i la consulta organitzada a la seva població sembla haver estat un dels motors de la seva "conversió") sinó també les escletxes que el procés democràtic està obrint en el camp socialista. La gent honesta o, simplement intel·ligent, que hi ha al PSC anirà desertant progressivament cap a les nostres files. Som en una guerra de trinxeres i com tothom sap quin dels dos contendents acabarà guanyant, els canvis de bàndol sovintejaran (de nit o a plena llum), com en els darrers mesos de la Guerra Civil.

La constatació de la pluralitat d'orientacions ideològiques que han de confluir en l'independentisme per fer-lo majoritari és un altre dels valors de l'entrevista amb la Montserrat Gibert. Des del socialisme, l'exalcadessa valora els avantatges que un Estat propi reportaria a la classe treballadora del nostre país, així com la possibilitat de mantenir i enfortir els vincles de molts catalans amb els seus amics i parents espanyols, ara des d'una posició d'igualtat, no pas de submissió. Per aquestes dues raons, la posició de la Montserrat Gibert em va semblar molt i molt interessant. La d'una persona honesta que, lliure de pensament, actua amb lògica i coherència a la recerca del benestar dels seus conciutadans. No trigaran. Altres, molts altres, aniran venint. I això serà una festa.

Comentaris

  1. Aquesta noia segueix activa a nivell polític?

    Algú pot deixar l'enllaç de dita entrevista?

    Salut i independència.

    ResponElimina
  2. Podeu trobar el vídeo de l'entrevista a l'enllaç http://www.vilaweb.tv/?video=6228

    ResponElimina
  3. Ahir em vaig reincorporar (ressucitar!) a la feina. Fent una parada del treball, varem anar acabant parlant del desori polític. I, es clar, de l'indep. Amb això, em vaig quedar molt gratament sorprès que, primerament, ja no és pecat parlar d'això; i, segon, que hi ha nous adherits al club dels indep.
    Es clar, quan veus que tot un President de la Generalitat vol fer el debat electoral en castellà, doncs sí, aporta molts nous adherits.

    Algú sap d'algun balcó on pugui anar veient com passen aquests benefactors de Catalunya?

    ResponElimina
  4. És una gran entrevista que mostra que el camí que molts vàrem triar fa temps es seguit per cada cop més persones. La qüestió és que al carrer i als llocs de treball arribi el missatge independentista com el més normal del món; és difícil, però com diu en Llull, sempre hi ha sorpreses.

    ResponElimina
  5. Potser esperara fins el darrer alè, però fins i tot la Chacon dos dies abans de la independència, si no se li passa en torro i ho fa l'endemà, dirà que ella sempre n'ha sigut, d'independentista. I es que si no ho diu tindrà de fotre el camp i "allà baix" ningú no la voldrà.

    Ara ja es tenen de disculpar, o al menys explicar-se, els que encara no ho son, d'independentistes i als que això els hi cau gros es posen vermells i s'enfurismen molt mes que abans.

    L'independentisme es com aquell tros de pedra que volava allà dalt sense que quasi ningú el veies i que en caure es converteix en meteorit, ara comença a brillar tan sols, però demà serà un raig de llum que solca el cel i que ningú ja pot parar.
    Peró, compte, que es pot cremar i no arribar a terra.

    ResponElimina
  6. És molt bona notícia que gent de l'òrbita socialista vagin donant el pas. Mica en mica, cada dia en són més. Estem carregats de raons, emntre que els que s'oposen a l'estat propi se n'han quedat sense. Cada dia en som més! Això rutlla! Ah! I els canvis més espectaculars de camisa els viurem el dia següent de la proclamació de l'estat propi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…