Glossari dominical (I): Gestoria





Institució del suposat autogovern de Catalunya, els poders de la qual, tot i que nominalment provenen de la legalitat republicana, en realitat es deriven i depenen absolutament de la generositat dels espanyols expressada en la seva constitució. S'encarrega d'executar les polítiques importants decidides a Madrid i de fer veure que exerceix el poder, a fi de repartir-ne les engrunes entre els successius partits autonomistes que la gestionen. Alguns bons patricis, inexplicablement, esmercen totes les seves energies a conquerir-la.

Fa uns mesos, a un líder polític català se li va acudir dir la veritat: que és més rellevant ser president del Barça que de la Gestoria. Què has dit. La brigada de narcòtics va caure sobre ell amb tota violència. A la Generalitat actual li agrada invocar els seus precedents medievals. Encara que gairebé res hi té a veure: els orígens de l'antiga Diputació del General de Catalunya cal cercar-los en la voluntat de la Cort general de bastir una hisenda pública nacional de caràcter permanent. Ben bé com ara. El 1356, durant la convocatòria celebrada a Cervera, es decidí constituir una delegació estable de la Cort general encarregada de recaptar i gestionar els tributs permanents. Al llarg del segle següent, la institució rebé també l'encàrrec de vetllar pel respecte, principalment del rei i els seus ministres, envers l'ordenament constitucional del país. Moll de l'os del nostre estat, fou liquidada per la força de les armes el 1714. Tal i com ens ha recordat el Tribunal Constitucional, no gaudim del reconeixement de drets històrics per invocar-la.

Comentaris

  1. Gestoria o colònia directament. Ja recordo l'atac dels amics dels narcòtics, a qui jo considero anestesistes, al Dr. Carretero quan va dir la veritat que va dir, quant d'auto-odi concentrat i quanta ràbia cap a algú que parla clar.

    ResponElimina
  2. Hola, us faig a mans aquest recull d'un correu que acabo de rebre, sobre la tendència de vot d'aquest moment:

    Solidaritat Catalana fa més del 5,5% de vot i tindria entre 6 i 8 escons.
    CiU guanya les eleccions amb claredat. Puja entre 8 i 11 escons i 3 punts percentuals, però queda lluny de la majoria absoluta (56-59 escons)
    El PSC perd 6,6 punts i entre 5 i 7 diputats (30-32 escons)
    ERC s’enfonsa i perd la meitat de l’electorat i entre 9 i 12 escons (9-12 escons)
    ICV es manté i podria arribar a guanyar entre 1 i 2 diputats (13-14 escons)
    El PP té una lleugera tendència a la baixa i el seu resultat serà molt similar al del 2006, 1 escó a munt o avall (13-15 escons).
    Ciutadans augmenta el seu vot fins al 4,4% i guanya un escó per BCN (4 escons)
    Reagrupament (1,6%) i Plataforma per Catalunya queden molt lluny de tenir possibilitats d’obtenir representació parlamentària (0 escons)

    Suposo que s'hi barreja l'objectivitat i la tendenciositat. Sembla una demostració del què li pot passar a Reagrupament si no va "amb mi", però també pot ser veritat.
    Ara bé, sumeu com vulgueu, el vot nacional-indep. treu majoria absoluta.

    ResponElimina
  3. Al marge de les temàtiques pròpies que ens ocupen normalment, aquests dies de descans obligatori m'han servit per llegir un llibre curiós:
    Autor, José Antonio Hurtado; Títol "Colón y la Carta Templaria"; Ed. Espejo de Tinta, Madrid-2005

    Al marge del títol grandiloquent, té la gràcia de que l'autor és un enginyer aeronàutic que s'ha dedicat de sempre a descifrar els treballs nàutics de Colom.
    Sembla que fa alguns descubriments interessants.

    Salut a tots!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas