Ves al contingut principal

Glossari dominical (I): Gestoria





Institució del suposat autogovern de Catalunya, els poders de la qual, tot i que nominalment provenen de la legalitat republicana, en realitat es deriven i depenen absolutament de la generositat dels espanyols expressada en la seva constitució. S'encarrega d'executar les polítiques importants decidides a Madrid i de fer veure que exerceix el poder, a fi de repartir-ne les engrunes entre els successius partits autonomistes que la gestionen. Alguns bons patricis, inexplicablement, esmercen totes les seves energies a conquerir-la.

Fa uns mesos, a un líder polític català se li va acudir dir la veritat: que és més rellevant ser president del Barça que de la Gestoria. Què has dit. La brigada de narcòtics va caure sobre ell amb tota violència. A la Generalitat actual li agrada invocar els seus precedents medievals. Encara que gairebé res hi té a veure: els orígens de l'antiga Diputació del General de Catalunya cal cercar-los en la voluntat de la Cort general de bastir una hisenda pública nacional de caràcter permanent. Ben bé com ara. El 1356, durant la convocatòria celebrada a Cervera, es decidí constituir una delegació estable de la Cort general encarregada de recaptar i gestionar els tributs permanents. Al llarg del segle següent, la institució rebé també l'encàrrec de vetllar pel respecte, principalment del rei i els seus ministres, envers l'ordenament constitucional del país. Moll de l'os del nostre estat, fou liquidada per la força de les armes el 1714. Tal i com ens ha recordat el Tribunal Constitucional, no gaudim del reconeixement de drets històrics per invocar-la.

Comentaris

  1. Gestoria o colònia directament. Ja recordo l'atac dels amics dels narcòtics, a qui jo considero anestesistes, al Dr. Carretero quan va dir la veritat que va dir, quant d'auto-odi concentrat i quanta ràbia cap a algú que parla clar.

    ResponElimina
  2. Hola, us faig a mans aquest recull d'un correu que acabo de rebre, sobre la tendència de vot d'aquest moment:

    Solidaritat Catalana fa més del 5,5% de vot i tindria entre 6 i 8 escons.
    CiU guanya les eleccions amb claredat. Puja entre 8 i 11 escons i 3 punts percentuals, però queda lluny de la majoria absoluta (56-59 escons)
    El PSC perd 6,6 punts i entre 5 i 7 diputats (30-32 escons)
    ERC s’enfonsa i perd la meitat de l’electorat i entre 9 i 12 escons (9-12 escons)
    ICV es manté i podria arribar a guanyar entre 1 i 2 diputats (13-14 escons)
    El PP té una lleugera tendència a la baixa i el seu resultat serà molt similar al del 2006, 1 escó a munt o avall (13-15 escons).
    Ciutadans augmenta el seu vot fins al 4,4% i guanya un escó per BCN (4 escons)
    Reagrupament (1,6%) i Plataforma per Catalunya queden molt lluny de tenir possibilitats d’obtenir representació parlamentària (0 escons)

    Suposo que s'hi barreja l'objectivitat i la tendenciositat. Sembla una demostració del què li pot passar a Reagrupament si no va "amb mi", però també pot ser veritat.
    Ara bé, sumeu com vulgueu, el vot nacional-indep. treu majoria absoluta.

    ResponElimina
  3. Al marge de les temàtiques pròpies que ens ocupen normalment, aquests dies de descans obligatori m'han servit per llegir un llibre curiós:
    Autor, José Antonio Hurtado; Títol "Colón y la Carta Templaria"; Ed. Espejo de Tinta, Madrid-2005

    Al marge del títol grandiloquent, té la gràcia de que l'autor és un enginyer aeronàutic que s'ha dedicat de sempre a descifrar els treballs nàutics de Colom.
    Sembla que fa alguns descubriments interessants.

    Salut a tots!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…