Ves al contingut principal

Glossari dominical (II): Autonomisèria





Règim polític i administratiu aplicat a Catalunya que, al llarg dels darrers trenta anys i fins a la crisi actual, mitjançant l'aplicació d'un ingent espoli fiscal sense comparació a nivell mundial, la condueix indefectiblement a una situació d'ensorrament moral, econòmic, polític, social i cultural de la qual no s'aixecarà fins a l'assoliment d'un estat propi.

Els exemples de la degradació del país en tots els ordres són incomptables. Afecten tots i cadascun dels aspectes de la vida dels catalans: des de la salut a la cultura; dels peatges a la justícia. Alguns són recents, derivats del darrer col·lapse econòmic. D'altres, s'arrosseguen des dels inicis del govern delegat de la Gestoria. Contràriament al que alguns ens volen fer creure, ens trobem davant d'una situació de precarització de caràcter estructural. Repeteixo, estructural. Per això, no té sentit esmerçar-se amb tanta passió a canviar de gestors de la misèria. Pegats per anar fent potser sí, però la solució amb majúscules no la trobarem en un recanvi de la tripulació. Ni del seu capità. Senzillament, el vaixell en què naveguem, vell i atrotinat, cau a trossos. O el canviem  aviat, o ens anem al fons del mar de la història. El transatlàntic d'en Mas és, en realitat, un optimist.

Comentaris

  1. Ara mateix ens volen vendre bons a 1000 euros però fa poc temps l'Iceta saltava histèric amb el finançament galàctic i megaespectacular. Anem cap a la misèria. Els catalans que comprin bons seran espoliats per dues bandes, per l'habitual espanyola i per la nova catalana... no hi ha cap missatge freudià.
    Més que un optimist penso que el Mas té una "golondrina" del port de Bcn, no pot sortir a mar obert ni allunyar-se gaire del port no sigui que el tema es mogui massa i el capità es maregi.

    ResponElimina
  2. Fa anys i anys que dic que la intervenció contra Catalunya no va acabar amb el 1714, ni molt menys. Fent drassera, actualment segueix amb l'ofegament econòmic. No poden tirar-nos bombes per allò que no quedaria bé de cara la imatge exterior. Però sí que aquesta maldat econòmica ens la poden aplicar perquè és molt més subtil. Fins i tot, se'ls veu ràbia continguda amb gestos com el de la deixadesa amb el TGV, l'aeroport, els molls de Catalunya, etc. El tenen molt arrelat aquest noble joc de fotre contra Catalunya que, fins i tot de vegades els surt espontani.

    No podem parar amb l'intent de fugir! Hem de pressionar el nostre Parlament per forçar-los a moure fitxa durant tot l'any, tota la legislatura.

    Per cert, tenim un notable ciutadà independentista de gran prestigi!: En Josep Carreras!! Bravo per en Carreras!!

    ResponElimina
  3. Que ara prtenguin que la gent compri demostra que estan del tot desesperats. I l'Huguet ens ho venia com una opció genial: "fas país" (?!) i obtenis un interès més elevat que el que ara donen els bancs. Incompetents!

    ResponElimina
  4. No fa gaire vaig escriure que una de les característiques més accentuades que veig en el regne d'Espanya és l'alt grau de cinisme que sura en l'ambient i remarcablement en les esferes polítiques, però que està igualment generalitzat arreu. Cinisme que potser té a veure en una total falta d'escrúpols, i en un molt desenvolupat instint depredador, possiblement derivat d'un sentit nacionalista totalitari i excloent, acostumat a beneficiar-se i a créixer, no pel propi esforç si no a costa del sotmetiment, l'espoli o l'eliminació d'altres pobles o col·lectius, que no té necessitat de justificar-se doncs l'autocrítica és inexistent, o potser millor, per una absència total de sentit de culpabilitat. Tot això acompanyat per un gran domini en tergiversar i ocultar la realitat i sortir-ne impune, ha acabat derivant potser, en aquesta completa absència de responsabilitat, de sentiments d'indiferència i menyspreu per les conseqüències dels seus actes, tan característic i distintiu del caràcter espanyol Aquestes trets anteriorment esmentats, que podríem considerar-se com històrics, van existir abans de Franco, en la seva dictadura, arribant probablement al paroxisme i, actualment tornant a sortir amb el mínim de moderació que la situació política permet. Cada poble té el seu perfil identitari propi, amb excepcions naturalment, per allò de "La educació és una determinada programació de la ment, socialment acceptada” Si la programació és defectuosa , poc recomanable, antidemocràtica o perillosa, els resultats, forçosament, no pot ser d'altra manera, també ho hauran de ser. Encara que hi hagin , sortosament, els excepcionals o les excepcions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.