Glossari dominical (II): Autonomisèria





Règim polític i administratiu aplicat a Catalunya que, al llarg dels darrers trenta anys i fins a la crisi actual, mitjançant l'aplicació d'un ingent espoli fiscal sense comparació a nivell mundial, la condueix indefectiblement a una situació d'ensorrament moral, econòmic, polític, social i cultural de la qual no s'aixecarà fins a l'assoliment d'un estat propi.

Els exemples de la degradació del país en tots els ordres són incomptables. Afecten tots i cadascun dels aspectes de la vida dels catalans: des de la salut a la cultura; dels peatges a la justícia. Alguns són recents, derivats del darrer col·lapse econòmic. D'altres, s'arrosseguen des dels inicis del govern delegat de la Gestoria. Contràriament al que alguns ens volen fer creure, ens trobem davant d'una situació de precarització de caràcter estructural. Repeteixo, estructural. Per això, no té sentit esmerçar-se amb tanta passió a canviar de gestors de la misèria. Pegats per anar fent potser sí, però la solució amb majúscules no la trobarem en un recanvi de la tripulació. Ni del seu capità. Senzillament, el vaixell en què naveguem, vell i atrotinat, cau a trossos. O el canviem  aviat, o ens anem al fons del mar de la història. El transatlàntic d'en Mas és, en realitat, un optimist.

Comentaris

  1. Ara mateix ens volen vendre bons a 1000 euros però fa poc temps l'Iceta saltava histèric amb el finançament galàctic i megaespectacular. Anem cap a la misèria. Els catalans que comprin bons seran espoliats per dues bandes, per l'habitual espanyola i per la nova catalana... no hi ha cap missatge freudià.
    Més que un optimist penso que el Mas té una "golondrina" del port de Bcn, no pot sortir a mar obert ni allunyar-se gaire del port no sigui que el tema es mogui massa i el capità es maregi.

    ResponElimina
  2. Fa anys i anys que dic que la intervenció contra Catalunya no va acabar amb el 1714, ni molt menys. Fent drassera, actualment segueix amb l'ofegament econòmic. No poden tirar-nos bombes per allò que no quedaria bé de cara la imatge exterior. Però sí que aquesta maldat econòmica ens la poden aplicar perquè és molt més subtil. Fins i tot, se'ls veu ràbia continguda amb gestos com el de la deixadesa amb el TGV, l'aeroport, els molls de Catalunya, etc. El tenen molt arrelat aquest noble joc de fotre contra Catalunya que, fins i tot de vegades els surt espontani.

    No podem parar amb l'intent de fugir! Hem de pressionar el nostre Parlament per forçar-los a moure fitxa durant tot l'any, tota la legislatura.

    Per cert, tenim un notable ciutadà independentista de gran prestigi!: En Josep Carreras!! Bravo per en Carreras!!

    ResponElimina
  3. Que ara prtenguin que la gent compri demostra que estan del tot desesperats. I l'Huguet ens ho venia com una opció genial: "fas país" (?!) i obtenis un interès més elevat que el que ara donen els bancs. Incompetents!

    ResponElimina
  4. No fa gaire vaig escriure que una de les característiques més accentuades que veig en el regne d'Espanya és l'alt grau de cinisme que sura en l'ambient i remarcablement en les esferes polítiques, però que està igualment generalitzat arreu. Cinisme que potser té a veure en una total falta d'escrúpols, i en un molt desenvolupat instint depredador, possiblement derivat d'un sentit nacionalista totalitari i excloent, acostumat a beneficiar-se i a créixer, no pel propi esforç si no a costa del sotmetiment, l'espoli o l'eliminació d'altres pobles o col·lectius, que no té necessitat de justificar-se doncs l'autocrítica és inexistent, o potser millor, per una absència total de sentit de culpabilitat. Tot això acompanyat per un gran domini en tergiversar i ocultar la realitat i sortir-ne impune, ha acabat derivant potser, en aquesta completa absència de responsabilitat, de sentiments d'indiferència i menyspreu per les conseqüències dels seus actes, tan característic i distintiu del caràcter espanyol Aquestes trets anteriorment esmentats, que podríem considerar-se com històrics, van existir abans de Franco, en la seva dictadura, arribant probablement al paroxisme i, actualment tornant a sortir amb el mínim de moderació que la situació política permet. Cada poble té el seu perfil identitari propi, amb excepcions naturalment, per allò de "La educació és una determinada programació de la ment, socialment acceptada” Si la programació és defectuosa , poc recomanable, antidemocràtica o perillosa, els resultats, forçosament, no pot ser d'altra manera, també ho hauran de ser. Encara que hi hagin , sortosament, els excepcionals o les excepcions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas