Glossari dominical (III): Brigada de narcòtics





Conjunt de forces mediàtiques que ostenten l'hegemonia al servei de la gent important i dels que sempre han manat i que s'esforça a aconseguir el blindatge permanent de l'status quo, si cal, sense respectar les evidències més clares del seu deteriorament i dels perjudicis que provoca als ciutadans d'aquest país. 

No perdem l'esperança. L'enemic és poderós però es troba en el seu pitjor moment dels darrers trenta anys. Els efectius de la brigada porten tres dècades de domini social, econòmic i polític, tot substituint, en la majoria dels casos, el que havien exercit els seus pares i avis durant els quaranta anys anteriors. Han recolzat totes i cadascuna de les actituds i les propostes que han portat el país a la present crisi cultural, social, política i econòmica. Tot i seu enorme poder i, per tant, de la seva descomunal capacitat per a imposar els seus criteris per terra, mar i aire al comú dels mortals, la brigada de narcòtics presenta avui contradiccions importants.

Els valors que representa son tan arnats que alguns intel·lectuals i professionals, brillants, seriosos i lliures, han passat a actuar a contracorrent. Ja no estan disposats a continuar amb el seu joc dels disbarats irresponsable. Fa unes setmanes, el pregó de festa major a Barcelona, amb les paraules magistrals i vibrants del poeta Joan Margarit, fou un signe evident que una bona part del país, farta que li prenguin el pèl cada dia, comença a ser immune a la dosi diària de morfina que li aplica la brigada de narcòtics. Anem despertant. Al país l'aigua ja li comença a arribar al coll, no té les eines per surar i a la brigada li resulta difícil vendre la idea que banyar-se entre detritus és divertit.

Comentaris

  1. Fa pocs dies, el brigadier Lluís Foix va declarar, referint-se a Catalunya: "a mi ja m'està bé la situació actual". Sense comentaris.

    ResponElimina
  2. En Lluís Foix deu ser un exemple de l'individualisme més recalcitrant, o potser sigui una frase complementària d'un altre context. No m'ho puc creure.
    En canvi, a més a més del desencís Carretero, les batuses internes ja les tenim a sobre disfressades de futbol de Can Barça, entre Sandrusco (CiU?) i Laporta (Indep.) al marge de la venjança personal. Mentre ens esbatussem, l'Estat Espanyol va estructurant altre vegada un moviment d'opinió d'ultra-dreta que esgarrifa.
    Ens cal molta Solidaritat i força moral, com amb la cita d'en Margarit per aguantar les properes embestides que ens preparen.

    ResponElimina
  3. Encara falta perquè la majoria d'aquests que comentes comencin a imitar l'actitud de Joan Margarit. La cara que se li va quedar a l'Hereu aquell dia, de cine!

    ResponElimina
  4. Ramon Llull: Jo diria, si em permets, desencís Carretero, desencís Laporta, desencís, Puigcercós, desencís Carod, desencís...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas