Ves al contingut principal

Glossari dominical (III): Brigada de narcòtics





Conjunt de forces mediàtiques que ostenten l'hegemonia al servei de la gent important i dels que sempre han manat i que s'esforça a aconseguir el blindatge permanent de l'status quo, si cal, sense respectar les evidències més clares del seu deteriorament i dels perjudicis que provoca als ciutadans d'aquest país. 

No perdem l'esperança. L'enemic és poderós però es troba en el seu pitjor moment dels darrers trenta anys. Els efectius de la brigada porten tres dècades de domini social, econòmic i polític, tot substituint, en la majoria dels casos, el que havien exercit els seus pares i avis durant els quaranta anys anteriors. Han recolzat totes i cadascuna de les actituds i les propostes que han portat el país a la present crisi cultural, social, política i econòmica. Tot i seu enorme poder i, per tant, de la seva descomunal capacitat per a imposar els seus criteris per terra, mar i aire al comú dels mortals, la brigada de narcòtics presenta avui contradiccions importants.

Els valors que representa son tan arnats que alguns intel·lectuals i professionals, brillants, seriosos i lliures, han passat a actuar a contracorrent. Ja no estan disposats a continuar amb el seu joc dels disbarats irresponsable. Fa unes setmanes, el pregó de festa major a Barcelona, amb les paraules magistrals i vibrants del poeta Joan Margarit, fou un signe evident que una bona part del país, farta que li prenguin el pèl cada dia, comença a ser immune a la dosi diària de morfina que li aplica la brigada de narcòtics. Anem despertant. Al país l'aigua ja li comença a arribar al coll, no té les eines per surar i a la brigada li resulta difícil vendre la idea que banyar-se entre detritus és divertit.

Comentaris

  1. Fa pocs dies, el brigadier Lluís Foix va declarar, referint-se a Catalunya: "a mi ja m'està bé la situació actual". Sense comentaris.

    ResponElimina
  2. En Lluís Foix deu ser un exemple de l'individualisme més recalcitrant, o potser sigui una frase complementària d'un altre context. No m'ho puc creure.
    En canvi, a més a més del desencís Carretero, les batuses internes ja les tenim a sobre disfressades de futbol de Can Barça, entre Sandrusco (CiU?) i Laporta (Indep.) al marge de la venjança personal. Mentre ens esbatussem, l'Estat Espanyol va estructurant altre vegada un moviment d'opinió d'ultra-dreta que esgarrifa.
    Ens cal molta Solidaritat i força moral, com amb la cita d'en Margarit per aguantar les properes embestides que ens preparen.

    ResponElimina
  3. Encara falta perquè la majoria d'aquests que comentes comencin a imitar l'actitud de Joan Margarit. La cara que se li va quedar a l'Hereu aquell dia, de cine!

    ResponElimina
  4. Ramon Llull: Jo diria, si em permets, desencís Carretero, desencís Laporta, desencís, Puigcercós, desencís Carod, desencís...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…