Ves al contingut principal

Glossari dominical (III): Brigada de narcòtics





Conjunt de forces mediàtiques que ostenten l'hegemonia al servei de la gent important i dels que sempre han manat i que s'esforça a aconseguir el blindatge permanent de l'status quo, si cal, sense respectar les evidències més clares del seu deteriorament i dels perjudicis que provoca als ciutadans d'aquest país. 

No perdem l'esperança. L'enemic és poderós però es troba en el seu pitjor moment dels darrers trenta anys. Els efectius de la brigada porten tres dècades de domini social, econòmic i polític, tot substituint, en la majoria dels casos, el que havien exercit els seus pares i avis durant els quaranta anys anteriors. Han recolzat totes i cadascuna de les actituds i les propostes que han portat el país a la present crisi cultural, social, política i econòmica. Tot i seu enorme poder i, per tant, de la seva descomunal capacitat per a imposar els seus criteris per terra, mar i aire al comú dels mortals, la brigada de narcòtics presenta avui contradiccions importants.

Els valors que representa son tan arnats que alguns intel·lectuals i professionals, brillants, seriosos i lliures, han passat a actuar a contracorrent. Ja no estan disposats a continuar amb el seu joc dels disbarats irresponsable. Fa unes setmanes, el pregó de festa major a Barcelona, amb les paraules magistrals i vibrants del poeta Joan Margarit, fou un signe evident que una bona part del país, farta que li prenguin el pèl cada dia, comença a ser immune a la dosi diària de morfina que li aplica la brigada de narcòtics. Anem despertant. Al país l'aigua ja li comença a arribar al coll, no té les eines per surar i a la brigada li resulta difícil vendre la idea que banyar-se entre detritus és divertit.

Comentaris

  1. Fa pocs dies, el brigadier Lluís Foix va declarar, referint-se a Catalunya: "a mi ja m'està bé la situació actual". Sense comentaris.

    ResponElimina
  2. En Lluís Foix deu ser un exemple de l'individualisme més recalcitrant, o potser sigui una frase complementària d'un altre context. No m'ho puc creure.
    En canvi, a més a més del desencís Carretero, les batuses internes ja les tenim a sobre disfressades de futbol de Can Barça, entre Sandrusco (CiU?) i Laporta (Indep.) al marge de la venjança personal. Mentre ens esbatussem, l'Estat Espanyol va estructurant altre vegada un moviment d'opinió d'ultra-dreta que esgarrifa.
    Ens cal molta Solidaritat i força moral, com amb la cita d'en Margarit per aguantar les properes embestides que ens preparen.

    ResponElimina
  3. Encara falta perquè la majoria d'aquests que comentes comencin a imitar l'actitud de Joan Margarit. La cara que se li va quedar a l'Hereu aquell dia, de cine!

    ResponElimina
  4. Ramon Llull: Jo diria, si em permets, desencís Carretero, desencís Laporta, desencís, Puigcercós, desencís Carod, desencís...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…