Ves al contingut principal

Glossari dominical (IV): Federalista utòpic





Partidari de la doctrina federal, fracassada fa més de cent anys a la Península Ibèrica. Com els seus antecessors, els socialistes utòpics del vuit-cents, els d'avui estan convençuts de la possibilitat d'implantar un món feliç on regni l'harmonia entre espoliadors i espoliats, després que els primers caiguin del cavall i s'avinguin a donar als catalans tot allò que els han negat durant els darrers tres-cents anys.

Es tracta de conciutadans convençuts que els espanyols ens dominen, no pas perquè desenvolupen implacablement un projecte històric que passa per la nostra submissió política i un despietat espoli econòmic, sinó perquè fins ara no s'han adonat, sempre per culpa nostra (que no ens expliquem bé), que els catalans som bona gent. Conscients de les enormes possibilitats d'aplicar la seva doctrina a la nostra realitat política, després de la darrera bufetada a la cara dels seus aliats espanyols, ara proposen que recuperem per la via de la negociació allò que ens han dit que no ens retornaran ni de conya. En una pirueta incomprensible, afirmen que aquí (al País Basc i Navarra, sí) no volen el concert econòmic ni regalat, però, alhora, que el sistema actual ens hi acabarà rescabalant els mateixos recursos. Per entendre'ls cal un esforç intel·lectual només a l'alçada dels seus conspicus portantveus, Joan Ferran i Miquel Iceta. Com la majoria dels electors, però, no són tan espavilats com ells, es preveu que es fotin una castanya sense precedents a les properes eleccions.

Comentaris

  1. En total desacord.
    A Catalunya no hi ha ni un federalista, la gran majoria de la gent no tenen cap criteri polític, voten per missatges o impulsos més o menys banals.
    Els altres ?
    Són professionals, després hi ha els federalistes professionals, els Icetes, Tures, i tuttiquanti, a part dels que es passegen per tertúlies com al Gemma Calvet, el Traveria, el Macarell i tuttiquanti.
    Aquests són federalistes perquè a la seva nòmina hi posa que ahn de dir que són federalistes.
    Final de trajecte.

    ResponElimina
  2. Jo crec sincerament que no ens entenen perquè els catalans no els hi hem sabut explicar be.

    No son ni idiotes ni mala gent, son "indocumentats", d'alguns assumptes no en saben prou i si no en volen saber mes es perquè creuen que no n'hi ha mes... tindríem de fer un esforç entre tots.

    Però la lliçó els hi tindríem d'explicar a la seva manera i amb la seva màxima preferida, aquella de "... sin sangre no entra"... ja ho diu en Molinero, "per 'viure en català' cal ser 'més cabrons' i 'menys educats'."

    ResponElimina
  3. No m'estranya que no hi hagi cap manera d'entendre'ns, bon Granollachs. Nosaltres parlem "clar i català" i "parlem amb plata". Ells parlen "enrabassat", com a bons carcellers que són.
    Iceta, Mas i Cia. són conversos, on no saps mai amb quina cara et miren. Sobretot, en Mas.

    Potser en Joa'Quim té raó. Però, em segueixo preguntant també si els nostres llibres de text de les escoles són prou clars amb la nostra dissortada història.

    ResponElimina
  4. Doncs jo crec que NO ens volen entendre. Per què ens han d'entendre si s'ho miren des d'una posició dominant?. Han hagut molts intents d'acostar-se a Espanya, d'explicar-nos. Ningun ha reeixit. Es com el còmic d'Asterix i Obelix. Per què el romans han de parar-se a dialogar amb el petit poble gal si creuen tenir una força demolidora?. L'única forma de que ens parin atenció (no que ens entenguin) es amb la caldo màgic de Panoramix que aconsegueixen la llibertat. Amb la força, no amb el diàleg. Perquè els romans no entenen altra cosa. (Igual que els espanyols). La nostra poció màgica ha de ser el dret democràtic de decidir i la força d'una majoria que vulgui la independència. Així no ens podran parar.

    ResponElimina
  5. L'enquesta d'avui del Racòmetre encara els dóna uns resultats pitjors. Sembla que allargar l'agonia no els està provant gaire. Suposo que atacaran amb el tema Millet. És l'últim cartutx que els queda per jugar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.