Ves al contingut principal

Joan Solà, lliçó final



Diversos mitjans han destacat el fet que, durant l'acte d'homenatge, amb el seu cos present, la família d'en Joan Solà va llançar una càrrega general contra els polítics acusant-los d'haver abandonat la lluita per la llengua. Aquest és el motiu pel qual la vetlla pública del difunt no es va dur a terme al Palau de la Generalitat, sinó, diuen que per primera vegada en la seva història, al Paranimf de l'edifici històric central de la Universitat de Barcelona. Francament, no m'estranya. Primer per la brillant tasca docent i l'estimació del món universitari envers la figura del lingüista. Però també perquè després d'haver utilitzat el Saló de Sant Jordi per vetllar el falangista universal Juan Antonio Samaranch, francament, jo no voldria passar pel mateix lloc.

No vaig poder anar al Paranimf. M'han fet a mans, però, el senzill recordatori de Joan Solà Cortassa. Un targetó salmó, amb un mapa de Grècia esbossat de fons i una fragment de l'Odissea d'Homer segons la traducció de Carles Riba de 1953, text en el que, em penso, treballava el mateix Solà quan el va arribar la mort:

"Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia; mes ni així els companys no lliurà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres".

Comentaris

  1. Un gran gest de valor i dignitat que caldrà recordar sempre. Ser polític en aquesta colònia implica tenir un nivell moral ínfim. Gràcies a patriotes com en Solà els catalans "del carrer" ens podem sentir orgullosos.

    ResponElimina
  2. Els polítics es mereixien la crítica dels familairs del Joan Solà. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. Quan va anar al Parlament tot van ser aplaudiments i, tot seguit, ni cas.

    ResponElimina
  3. En Joan Solà el vaig coneixer diverses vegades, a pesar de no haver tingut l'oportunitat de fer-ho com alumne seu.
    Era una persona d'una senzillesa i contundència amb la claretat dels seus arguments, que el feia únic. L'havia fotografiat pel davant i pel darrere, fins el punt que em deia que jo hauria de saber-ne més que tots els oients que venien a les conferències. Tenia un humor molt intel·ligent i, de vegades, gairebé infantil. D'aquelles bromes pròpies de l'avi que es diverteix amb el seu nét. Els sues néts potser els ho erem tots. Ara, quan s'exaltava, ho feia amb tal passió que es posava fet un pebrot. A continuació, ho dulcificava abaixant la veu, excusant-se (de què, amic meu!) i seguia posant-hi algun punt d'humor.
    La síntesi seria: idees clares amb tot.

    Tots hem d'acabar la nostra feina que hem vingut a fer. Ell, crec que la va fer amb escreix. Llàstima que nosaltres, catalans, potser no tinguem la talla d'aquestes persones tant vitals per un país.

    ResponElimina
  4. Estem fotuts, però hem de mantenir encesa la flama. És el que ens demanava ell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…