Ves al contingut principal

Joan Solà, lliçó final



Diversos mitjans han destacat el fet que, durant l'acte d'homenatge, amb el seu cos present, la família d'en Joan Solà va llançar una càrrega general contra els polítics acusant-los d'haver abandonat la lluita per la llengua. Aquest és el motiu pel qual la vetlla pública del difunt no es va dur a terme al Palau de la Generalitat, sinó, diuen que per primera vegada en la seva història, al Paranimf de l'edifici històric central de la Universitat de Barcelona. Francament, no m'estranya. Primer per la brillant tasca docent i l'estimació del món universitari envers la figura del lingüista. Però també perquè després d'haver utilitzat el Saló de Sant Jordi per vetllar el falangista universal Juan Antonio Samaranch, francament, jo no voldria passar pel mateix lloc.

No vaig poder anar al Paranimf. M'han fet a mans, però, el senzill recordatori de Joan Solà Cortassa. Un targetó salmó, amb un mapa de Grècia esbossat de fons i una fragment de l'Odissea d'Homer segons la traducció de Carles Riba de 1953, text en el que, em penso, treballava el mateix Solà quan el va arribar la mort:

"Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia; mes ni així els companys no lliurà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres".

Comentaris

  1. Un gran gest de valor i dignitat que caldrà recordar sempre. Ser polític en aquesta colònia implica tenir un nivell moral ínfim. Gràcies a patriotes com en Solà els catalans "del carrer" ens podem sentir orgullosos.

    ResponElimina
  2. Els polítics es mereixien la crítica dels familairs del Joan Solà. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. Quan va anar al Parlament tot van ser aplaudiments i, tot seguit, ni cas.

    ResponElimina
  3. En Joan Solà el vaig coneixer diverses vegades, a pesar de no haver tingut l'oportunitat de fer-ho com alumne seu.
    Era una persona d'una senzillesa i contundència amb la claretat dels seus arguments, que el feia únic. L'havia fotografiat pel davant i pel darrere, fins el punt que em deia que jo hauria de saber-ne més que tots els oients que venien a les conferències. Tenia un humor molt intel·ligent i, de vegades, gairebé infantil. D'aquelles bromes pròpies de l'avi que es diverteix amb el seu nét. Els sues néts potser els ho erem tots. Ara, quan s'exaltava, ho feia amb tal passió que es posava fet un pebrot. A continuació, ho dulcificava abaixant la veu, excusant-se (de què, amic meu!) i seguia posant-hi algun punt d'humor.
    La síntesi seria: idees clares amb tot.

    Tots hem d'acabar la nostra feina que hem vingut a fer. Ell, crec que la va fer amb escreix. Llàstima que nosaltres, catalans, potser no tinguem la talla d'aquestes persones tant vitals per un país.

    ResponElimina
  4. Estem fotuts, però hem de mantenir encesa la flama. És el que ens demanava ell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…