Joan Solà, lliçó final



Diversos mitjans han destacat el fet que, durant l'acte d'homenatge, amb el seu cos present, la família d'en Joan Solà va llançar una càrrega general contra els polítics acusant-los d'haver abandonat la lluita per la llengua. Aquest és el motiu pel qual la vetlla pública del difunt no es va dur a terme al Palau de la Generalitat, sinó, diuen que per primera vegada en la seva història, al Paranimf de l'edifici històric central de la Universitat de Barcelona. Francament, no m'estranya. Primer per la brillant tasca docent i l'estimació del món universitari envers la figura del lingüista. Però també perquè després d'haver utilitzat el Saló de Sant Jordi per vetllar el falangista universal Juan Antonio Samaranch, francament, jo no voldria passar pel mateix lloc.

No vaig poder anar al Paranimf. M'han fet a mans, però, el senzill recordatori de Joan Solà Cortassa. Un targetó salmó, amb un mapa de Grècia esbossat de fons i una fragment de l'Odissea d'Homer segons la traducció de Carles Riba de 1953, text en el que, em penso, treballava el mateix Solà quan el va arribar la mort:

"Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer; molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà' el seu alè i el retorn de la colla que duia; mes ni així els companys no lliurà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres".

Comentaris

  1. Un gran gest de valor i dignitat que caldrà recordar sempre. Ser polític en aquesta colònia implica tenir un nivell moral ínfim. Gràcies a patriotes com en Solà els catalans "del carrer" ens podem sentir orgullosos.

    ResponElimina
  2. Els polítics es mereixien la crítica dels familairs del Joan Solà. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya. Quan va anar al Parlament tot van ser aplaudiments i, tot seguit, ni cas.

    ResponElimina
  3. En Joan Solà el vaig coneixer diverses vegades, a pesar de no haver tingut l'oportunitat de fer-ho com alumne seu.
    Era una persona d'una senzillesa i contundència amb la claretat dels seus arguments, que el feia únic. L'havia fotografiat pel davant i pel darrere, fins el punt que em deia que jo hauria de saber-ne més que tots els oients que venien a les conferències. Tenia un humor molt intel·ligent i, de vegades, gairebé infantil. D'aquelles bromes pròpies de l'avi que es diverteix amb el seu nét. Els sues néts potser els ho erem tots. Ara, quan s'exaltava, ho feia amb tal passió que es posava fet un pebrot. A continuació, ho dulcificava abaixant la veu, excusant-se (de què, amic meu!) i seguia posant-hi algun punt d'humor.
    La síntesi seria: idees clares amb tot.

    Tots hem d'acabar la nostra feina que hem vingut a fer. Ell, crec que la va fer amb escreix. Llàstima que nosaltres, catalans, potser no tinguem la talla d'aquestes persones tant vitals per un país.

    ResponElimina
  4. Estem fotuts, però hem de mantenir encesa la flama. És el que ens demanava ell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)