Ves al contingut principal

Joan Triadú, esperança en la victòria



Mentre el programa Divendres de TV3 homenatjava l'actor Tony Curtis arran de la seva mort, m'he assabentat del traspàs del bon patrici Joan Triadú. Són les coses, les prioritats, de la nostra anomenada televisió nacional. Joan Triadú no és, no ha estat, qualsevol. Molts el consideren un dels referents de la cultura catalana del segle XX, que ell mateix contemplava durant els darrers anys de la seva vida, venint d'on venia, amb ulls d'optimisme. Com la millor època de la seva atribolada història. Tot i que havia passat moments d'extrema gravetat feia uns mesos, el passat mes de juny vaig tenir la fortuna de veure'l i d'escoltar encara la seva clarividència. De percebre la seva bonhomia. L'Associació Catalunya 1640 va tenir l'encert d'atorgar-li la Medalla Pau Claris. I ell va aplegar encara prou forces per anar a sopar, participar a l'acte i adreçar-nos als presents unes paraules vibrants i emocionades (trobareu el vídeo al costat d'aquest apunt).

Mestre republicà encara gairebé adolescent, va dedicar moltes de les seves energies a l'ensenyament, peça clau de la reconstrucció de la postguerra per a un país ensorrat durant dècades en la repressió franquista. Fou veritable home de la resistència, des de la seva militància en el Front Nacional de Catalunya, la plataforma unitària que va mantenir la flama en les hores més amargues. Aquell dia del passat mes de juny, acompanyat del seu fill, feliç de veure la continuïtat en la lluita en la cara dels assistents a l'acte, amb aires de comiat, Joan Triadú ens va manifestar la seva confiança absoluta en un futur ple. El seu convenciment que, encara que ja no ho veuria, ben segur, el nostre país havia de guanyar definitivament la seva llibertat. La vida és injusta. Ell que va combatre, contra tota esperança, en temps de derrota, no podrà paladejar la victòria. Aquells que ho facin, tan de bo el tinguin en el record en els dies de glòria que vindran.

Comentaris

  1. Quan vaig veure la introducció de la mitja part de La Riera que parlaven del Tony Curtis i no de Joan Triadú no m'ho podia creure. Com podia ser que no en diguessin res? Quina pena! Ho trobo una falta de respecte prou greu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…