Ves al contingut principal

Montilla se suïcida



Diuen que els quadres socialistes del Baix Llobregat ja han girat full i estan concentrant forces de cara a les properes eleccions municipals del maig de 2011. Davant la superioritat de l'enemic, ara toca refugiar-se a les casernes d'hivern. Han renunciat a qualsevol possibilitat d'èxit el 28-N. Montilla sembla donar-los la raó. Ha dit que renuncia a governar la Gestoria. Aquest serà l'efecte inevitable de la seva afirmació que no repetirà el Tripartit encara que sumi. Hipòtesi, aquesta, mai prou hipotètica, atès que fa tres anys que cap enquesta dóna la possibilitat que les forces que donen suport al Govern actual puguin repetir majoria al Parlament. Aquesta vegada ha anat més enllà de la campanya del 2006, quan va afirmar que la seva prioritat no era repetir el Tripartit. Ara, directament, nega aquesta possibilitat.

Resulta ben lògic que defensi i argumenti la seva voluntat de governar en solitari. El problema rau en el fet que és absolutament impossible fer-ho. Això només és possible en el país ideal socialista. Cap previsió electoral atorga al PSC més de 40 escons (la majoria absoluta, 68) i algunes fins i tot el situen per sota dels 30. Per tant, si renega del Tripartit, Montilla hauria d'explicar a l'electorat com pensa governar sense aquesta fórmula. Són pals de cec que no fan sinó allunyar els votants. Les campanyes jo ho tenen això: afirmacions d'objectius sense explicar el com. També l'Artur Mas va assegurar fa uns dies que reduiria l'atur un 50%, tot i que no disposa de cap dels instruments d'estat que permeten fer polítiques d'ocupació efectives. Tant l'ún com l'altre haurien d'explicar no tant el que volen, sinó com pensen dur a terme els seus projectes. Sense dubte, afirmacions lleugeres d'aquest tipus no contribueixen precisament a esperonar la participació. Els ciutadans no som rucs.

Comentaris

  1. Mala idea la de barrejar la foto del simpàtic hipopòtam del zoo amb un article sobre personatges sinistres com els citats.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Jordi, és només perquè la situació de l'animal em sembla la millor imatge per descriure fins a on els arriba l'aigua!

    ResponElimina
  3. Potser m'he tornat maníac obsessiu amb el tema però veig força més probabilitats de sociovergència que no pas de tripartit.

    ResponElimina
  4. Si es produís una sociovergència, qui encapçalaria la Gestoria??? Ho voldria veure!!! Potser tinguem sort i de la baralla no en quedi ningú!
    Mentrestant, el PP sí que ens està guanyant, llei rere llei, fent-nos la punyeta fins... Aquesta guerra que ni el franco ens va guanyar, ens la guanya el PP amb lleis.

    A veure quan hi haurà insubordinació, tancament de caixes i es diu prou! Tal com diu en Granollachs, som massells... porucs de perdre l'almoina d'ells.

    ResponElimina
  5. Jo estic bastant desanimat i indignat. Cada dia ens foten per tot arreu. Ara el P.P. amb el català a Barcelona i Lleida, demà ens collaran amb altre assumpte i aquí ningú fa re. Potser estan buscant una resposta violenta? Es el que més els convindria. Ben aviat tindríem la Guarcia Civil patrullant els nostres carrers i la llei de partits aplicada a tota maquina. Fins quan aguantarem? S'ha de ser poruc per no moure un dit. INSUBORDINACIÓ JA!!!

    ResponElimina
  6. NO CREC QUE ELS "CIVILS" SIGUI LO PROPER,AIXO TARDARA UN XIC MES,LO PROPER SERA TORNAR AL "FLORIDO PENSIL" A LES BATALLETES DEL CID,A LA "SANTA"ISABEL LA CATOLICA,AL HABLE EN CRISTIANO.....DESPRES POTSER SI QUE ARRIBARAN ELS "CIVILS"PERO COM ELS CATALANS SOM..."A ESOS LO QUE LES ECHEN",DONCS TRANQUILS,SENY SEMPRE SENY¡¡¡¡¡
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  7. No entenc com encara us creieu Montilla. L'èxit del tripartit és anar buscar vots amb tres discursos diferents i encabat, ajuntar-los.

    ResponElimina
  8. Sí, Arnau, crec que ho tenen molt planificat, això de fotre'ns. Jo crec que precisament el que volen és anar-nos provocant fins el punt en que puguin "justificar" una intervenció a la "militaresca". Els ha fotut molt aquest pacte de completar l'Estatut basc. Per tant, intentaran agredir-nos més i més, fins espanyolitzar-nos o balcanitzar-nos. Al temps.

    ResponElimina
  9. L'hopopòtam potser una alegoria de la situacio Montillesca mes aprapiat del que sembla, perque aquest animal, rera la seva aparent bonhomia, hi amaga una mala llet tremenda. Certament, l'hipopòtam no mosega, però et passa pel damunt, elq ue tenint en compte el seu pes, ja n'hi ha prou per fert-te pols. En Montilla, rera la seva pinta de funcionari inofensiu, està engegant el gir mes important del PSOE a Catalunya de tota la seva historia: el sector catalanista del PSOE-C esta definitivament eliminat (amb el que no es perd res), als mitins socialistes ja es parla nomes castella, l'anti qualsevol cosa que no sigui la constitucio-trampa es escarnit, ... i, encara que sembli una tonteria, no ho es: el partit Barça Madrid el mateix dia de les eleccions, una conjuncio astral, la de un futbol polititzat i unes eleccions banlitzades que poden acabar a trets. El Montilla morira matant, com els hipopòtams acorralats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…