Ves al contingut principal

Quan dispara fa gran tro



L'altre dia, després d'amenaçar la meitat (com a mínim) d'aquest país, aquella que aspira lògicament a la independència, el candidat Corbacho va tornar a repetir la cantarella habitual dels indocumentats polítics de l'autonomisèria. Aquells que, diguem-ne, ens governen des de fa trenta anys: vivim, segons ells, en l'època de major plenitud en l'autogovern de Catalunya al llarg de tota la història. I resulta que no. Que la seva constitució de tuf franquista no pot esborrar el passat. Que resulta que teníem un Estat que els catalans van construir al llarg de cinc-cents anys i que va morir de mort violenta, el 1714, a mans dels avantpassats intel·lectuals i polítics dels qui ara ens neguen els drets històrics. Unes institucions capaces de fer-li la guerra al seu mateix monarca, en defensa de les seves atribucions. Senyores dels recursos suficients, els d'una veritable hisenda nacional, per endegar autèntiques polítiques pròpies. Ben bé com la Gestoria actual. Ben bé el mateix.

Els comtes de Barcelona eren ben conscients i se'n servien com podien de la potència d'aquell aparell institucional forjat al llarg de la baixa edat mitjana. L'amic Josep em fa a mans un document ben clarificador al respecte. Som a Barcelona, el juny de 1460, mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil. El rei Joan II escriu aquestes eloqüents paraules als seus ambaixadors a la cort romana, tot just abans de traslladar les sessions de la Cort general a Lleida: "Ara aquí, com sabeu, tenim convocada e ajustada la Cort de Cathalunya de la qual, Déu volent, se spera gran ajuda e subvenció, com lo General [la Diputació del General o Generalitat] stiga molt rich e soberch e, sens algun dubte, quan dispara fa gran tro, segons que en casos semblants loablement ha acostumat, però aconduhir açò en prudència és necessari alguns discurs de temps...". I del tro del passat hem passat a la piula d'avui.

Comentaris

  1. Es pot caure més baix? Cal una nova Renaixença en tots els sentits, econòmic, nacional, polític. Tan de bo això sigui així a partir del 29N.

    ResponElimina
  2. ...i ens cal que sigui així, "Porc Senglar". Acabo de fer una ruta per Barcelona mèdico-burocràtica i m'he permès veure la Barcelona que miren els turistes. Lamentable en tots sentits. Poso dos exemples per no exhibir un qüestionari aburrit:
    - Les reixes de la Ciutadella, totes rovellades.
    - L'edifici de la Caixa de Catalunya de Via Laietana, totalment descuidat.
    Aquests són exemples que crec que simbolitzen la decadència on ens han fotut. A França o pel País Basc, aquests dos llocs estarien arregladissims, farien goig. ...i suposo que també a altres indrets de l'Espanya golafre dels nostres diners...

    ResponElimina
  3. Tal com estan ara els coses, aquesta Renaixença la veig del tot impossible, almenys tan aviat. Només podrem aspirar a tal cosa quan arribem a ser Estat. I amb els 4 propers anys d'autonomisme convergent no farem res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…