Quan dispara fa gran tro



L'altre dia, després d'amenaçar la meitat (com a mínim) d'aquest país, aquella que aspira lògicament a la independència, el candidat Corbacho va tornar a repetir la cantarella habitual dels indocumentats polítics de l'autonomisèria. Aquells que, diguem-ne, ens governen des de fa trenta anys: vivim, segons ells, en l'època de major plenitud en l'autogovern de Catalunya al llarg de tota la història. I resulta que no. Que la seva constitució de tuf franquista no pot esborrar el passat. Que resulta que teníem un Estat que els catalans van construir al llarg de cinc-cents anys i que va morir de mort violenta, el 1714, a mans dels avantpassats intel·lectuals i polítics dels qui ara ens neguen els drets històrics. Unes institucions capaces de fer-li la guerra al seu mateix monarca, en defensa de les seves atribucions. Senyores dels recursos suficients, els d'una veritable hisenda nacional, per endegar autèntiques polítiques pròpies. Ben bé com la Gestoria actual. Ben bé el mateix.

Els comtes de Barcelona eren ben conscients i se'n servien com podien de la potència d'aquell aparell institucional forjat al llarg de la baixa edat mitjana. L'amic Josep em fa a mans un document ben clarificador al respecte. Som a Barcelona, el juny de 1460, mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil. El rei Joan II escriu aquestes eloqüents paraules als seus ambaixadors a la cort romana, tot just abans de traslladar les sessions de la Cort general a Lleida: "Ara aquí, com sabeu, tenim convocada e ajustada la Cort de Cathalunya de la qual, Déu volent, se spera gran ajuda e subvenció, com lo General [la Diputació del General o Generalitat] stiga molt rich e soberch e, sens algun dubte, quan dispara fa gran tro, segons que en casos semblants loablement ha acostumat, però aconduhir açò en prudència és necessari alguns discurs de temps...". I del tro del passat hem passat a la piula d'avui.

Comentaris

  1. Es pot caure més baix? Cal una nova Renaixença en tots els sentits, econòmic, nacional, polític. Tan de bo això sigui així a partir del 29N.

    ResponElimina
  2. ...i ens cal que sigui així, "Porc Senglar". Acabo de fer una ruta per Barcelona mèdico-burocràtica i m'he permès veure la Barcelona que miren els turistes. Lamentable en tots sentits. Poso dos exemples per no exhibir un qüestionari aburrit:
    - Les reixes de la Ciutadella, totes rovellades.
    - L'edifici de la Caixa de Catalunya de Via Laietana, totalment descuidat.
    Aquests són exemples que crec que simbolitzen la decadència on ens han fotut. A França o pel País Basc, aquests dos llocs estarien arregladissims, farien goig. ...i suposo que també a altres indrets de l'Espanya golafre dels nostres diners...

    ResponElimina
  3. Tal com estan ara els coses, aquesta Renaixença la veig del tot impossible, almenys tan aviat. Només podrem aspirar a tal cosa quan arribem a ser Estat. I amb els 4 propers anys d'autonomisme convergent no farem res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas