Ves al contingut principal

...Que no estem tan malament!



No és que em refereixi a la famosa frase, precedida d’un al loro, pronunciada fa temps pel millor president de la història del Barça i que el Polònia ha convertit en hit parade. No. Penso en la reacció de la brigada de narcòtics, dilluns a Can Cuní, davant la notícia de l’emissió de bons de deute públic per part de la Generalitat. Allò que El Mundo qualifica de bons patriòtics i compara amb el deute públic grec, tot afegint escarni sobre escarni a l'espoli fiscal espanyol sobre Catalunya. Però, no. No estem tan malament. No fem tremendisme. No hi ha tan risc. Mentre se succeeixen les opinions dels experts, el marcador de l’enquesta va pujant, arribant a la frontera del 70% dels qui diuen que no comprarien mai bons de la Generalitat. El comú dels ciutadans no se’n refia. Que continuïn enganyant a sa tia Rita.

L'emissió de bons no vol dir res més que l'aigua ens arriba a l'alçada del coll. Però, tranquils, no estem tan malament. Co-responsables de trenta anys d'autonomisme, els actius components de la brigada de narcòtics difonen ara la idea que la cosa no és tan greu. La realitat, un país en fallida. Però com allò podria portar a majories polítiques poc desitjables, ara convé fer passar bou per bèstia grossa. És la consigna que toca en aquests moments. Abans de l'estiu, era que la crisi res no tenia a veure amb el debat sobre la independència. Quan sabem que té tot, absolutament tot, a veure. És més, que no podrem construir unes bases sòlides per sortir de la crisi fins que no tinguem un estat que apliqui els recursos i les mesures que tots els altres països del món hi apliquen per ensortir-se'n. No siguem exagerats. No fem de catalans emprenyats. No hi ha per tant. Que no estem tan malament...

Comentaris

  1. És un atracament. També he fet un comentari d'aquesta qüestió i la veritat és que aquests governants no tenen vergonya.

    ResponElimina
  2. Estan deixant el país a les últimes!

    ResponElimina
  3. Als polítics els hi va a mida el principi de Peter que encara que s'aplica a l'empresa els hi va com un vestit fet a mida, i que ve a dir que, amb el temps, hom es ascendit per la feina ben feta fins que arriba al lloc on es un complet incompetent. Sembla que els que arriben a dalt de tot de la política pateixen aquest principi.

    ResponElimina
  4. Ens estan robant els diners i l'ànima. Alhora que, absolutament tots, ens subministren dosis impúdiques de cloroform.

    ResponElimina
  5. Ens ho han volgut vendre com una gran inversió. La realitat és que és la constatació definitiva que la caixa està buida. On són ara aquells que paralven que havíem aconseguit un finançament fantàstic?!

    ResponElimina
  6. Que de malament en deuen d'estar que no puguin arribar a final de legislatura, i mes saben que després ja no hi seran!.
    No tenen un duro per aguantar ni tres setmanes !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…