Ves al contingut principal

Respecte a l’estat de dret



Els espanyols en general i l’espanyolisme català en particular s’omplen sovint la boca amb l’expressió que encapçala aquest apunt. Qualsevol anhel de llibertat ha de passar pel respecte a l’estat de dret, que vol dir, ras i curt per la constitució que ens van imposar fa trenta anys amb l’ombra del franquisme al darrera. Tot sabem, però, que aquesta elegant fórmula té la flexibilitat d’un xicle i que, quan als espanyols els interessa, se’l fan petar entre les dents com un globus. Per liquidar-nos invoquen l’estat de dret; quan volen, però, passen olímpicament de complir normes publicades i sentències dels tribunals. Ja se sap, la nul·la tradició democràtica dels espanyols marca, i molt.

Pensava en això mentre llegia el pròleg de Gregorio Colás a la publicació de la molt i molt recomanable (encara que sobretot per a historiadors o molts aficionats al gènere) tesi doctoral de l’amic Jesús Gascón, que porta per títol Alzar banderas contra su rey. La rebelión aragonesa de 1591 contra Felipe II (Saragossa: Institución Fernando el Católico-Prensas Universitarias de Zaragoza, 2010). “Desde entonces nunca más Aragón ha levantado la voz contra el Estado”, diu Colàs, qui explica com, en realitat, els aragonesos de finals del XVI no es revoltaren contra el seu monarca. Simplement, vetllaren fins a les darreres conseqüències pel respecte a la llei vigent, els furs aragonesos, contra la pura i simple arbitrarietat de Felip II de Castella. Per als forts l’estat de dret acostuma a ser només un simple recurs per dotar de legitimitat el seu secular i espuri esperit de dominació. D'això en saben molt els espanyols.

Comentaris

  1. A uns quants pisos més avall del teu nivell (finca d'àtic de 250 m.), estimat Granollachs, vaig llegir el segon llibre d'en Falcones, "La mà de Fàtima". En aquest llibre, no solament s'hi descriu el drama dels moriscos, sinó que (al meu entendre) és una plasmació de les constants arbitrarietats de les monarquies castellanes. Potser encara és millor que l'anterior "L'església del Mar". En sóc un admirador d'en I. Falcones.
    Aquests vicis de comportament arrelen socialment com exemple del que han vist dels seus pares, i es converteixen en norma. Poden arribar a contradir-se i llavores es violenten, si els ho fas veure. El problema el tenim quan aquest vici l'exerceix el poder...

    ResponElimina
  2. "La mà de Fàtima", "L'església del mar" i uns quants mes de semblants i tots els referents a totes les histories en parlen de lleis, estats de dret, sangs blaves, drets de conquesta, donacions als vassalls de terres robades amb sang, terres i països sencers que "Deu ens va donar".
    I tot sota una llei o altra i com que es de llei es te de complir... moltes vegades aquestes lleis es volen "sinonimtzar" amb justícia, quan sabem que poques lleis ho son, de justes.

    Ara fins i tot aquesta gent del país del sur ens parlen de democràcia com si sabessin el que vol dir aquesta paraula, vaig llegir l'altra dia que, democràtic seria si arribes el cas d'un referèndum d'independència a Catalunya, el que hi poguessin votar tots els espanyols, mentre un altra deia que com que Espanya es de tots si un dia en volem un tros per a nosaltres sols el tindríem de pagar, o sia comprar Catalunya.

    Crec sincerament que no es pot negociar una independència amb aquesta gent, el que es nostra es te de prendre sense demanar permís a ningú ni menys disculpes.
    Utopia, ja ho se, però perquè no?.

    ResponElimina
  3. Ja ho deia Maquiavel: El Princep te dos mitjans per fer complir la seva voluntat, la Força del Dret i la Força de la Violencia.
    Ferà servir el Dret quan aquest li sia favorable i ferà servir la Violencia quan li calgui canviar el Dret com mes li convingui.
    Mal Princep es el que tan sols fa servir una de les dues forces.

    ResponElimina
  4. És l'excusa que sempre posen. És, en el fons, l'únic argument (si es pot dir així) que els queda. Una llei heretada del franquisme. En això es basen per a atacar qualsevol avenç nacional del nostre país.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…