Respecte a l’estat de dret



Els espanyols en general i l’espanyolisme català en particular s’omplen sovint la boca amb l’expressió que encapçala aquest apunt. Qualsevol anhel de llibertat ha de passar pel respecte a l’estat de dret, que vol dir, ras i curt per la constitució que ens van imposar fa trenta anys amb l’ombra del franquisme al darrera. Tot sabem, però, que aquesta elegant fórmula té la flexibilitat d’un xicle i que, quan als espanyols els interessa, se’l fan petar entre les dents com un globus. Per liquidar-nos invoquen l’estat de dret; quan volen, però, passen olímpicament de complir normes publicades i sentències dels tribunals. Ja se sap, la nul·la tradició democràtica dels espanyols marca, i molt.

Pensava en això mentre llegia el pròleg de Gregorio Colás a la publicació de la molt i molt recomanable (encara que sobretot per a historiadors o molts aficionats al gènere) tesi doctoral de l’amic Jesús Gascón, que porta per títol Alzar banderas contra su rey. La rebelión aragonesa de 1591 contra Felipe II (Saragossa: Institución Fernando el Católico-Prensas Universitarias de Zaragoza, 2010). “Desde entonces nunca más Aragón ha levantado la voz contra el Estado”, diu Colàs, qui explica com, en realitat, els aragonesos de finals del XVI no es revoltaren contra el seu monarca. Simplement, vetllaren fins a les darreres conseqüències pel respecte a la llei vigent, els furs aragonesos, contra la pura i simple arbitrarietat de Felip II de Castella. Per als forts l’estat de dret acostuma a ser només un simple recurs per dotar de legitimitat el seu secular i espuri esperit de dominació. D'això en saben molt els espanyols.

Comentaris

  1. A uns quants pisos més avall del teu nivell (finca d'àtic de 250 m.), estimat Granollachs, vaig llegir el segon llibre d'en Falcones, "La mà de Fàtima". En aquest llibre, no solament s'hi descriu el drama dels moriscos, sinó que (al meu entendre) és una plasmació de les constants arbitrarietats de les monarquies castellanes. Potser encara és millor que l'anterior "L'església del Mar". En sóc un admirador d'en I. Falcones.
    Aquests vicis de comportament arrelen socialment com exemple del que han vist dels seus pares, i es converteixen en norma. Poden arribar a contradir-se i llavores es violenten, si els ho fas veure. El problema el tenim quan aquest vici l'exerceix el poder...

    ResponElimina
  2. "La mà de Fàtima", "L'església del mar" i uns quants mes de semblants i tots els referents a totes les histories en parlen de lleis, estats de dret, sangs blaves, drets de conquesta, donacions als vassalls de terres robades amb sang, terres i països sencers que "Deu ens va donar".
    I tot sota una llei o altra i com que es de llei es te de complir... moltes vegades aquestes lleis es volen "sinonimtzar" amb justícia, quan sabem que poques lleis ho son, de justes.

    Ara fins i tot aquesta gent del país del sur ens parlen de democràcia com si sabessin el que vol dir aquesta paraula, vaig llegir l'altra dia que, democràtic seria si arribes el cas d'un referèndum d'independència a Catalunya, el que hi poguessin votar tots els espanyols, mentre un altra deia que com que Espanya es de tots si un dia en volem un tros per a nosaltres sols el tindríem de pagar, o sia comprar Catalunya.

    Crec sincerament que no es pot negociar una independència amb aquesta gent, el que es nostra es te de prendre sense demanar permís a ningú ni menys disculpes.
    Utopia, ja ho se, però perquè no?.

    ResponElimina
  3. Ja ho deia Maquiavel: El Princep te dos mitjans per fer complir la seva voluntat, la Força del Dret i la Força de la Violencia.
    Ferà servir el Dret quan aquest li sia favorable i ferà servir la Violencia quan li calgui canviar el Dret com mes li convingui.
    Mal Princep es el que tan sols fa servir una de les dues forces.

    ResponElimina
  4. És l'excusa que sempre posen. És, en el fons, l'únic argument (si es pot dir així) que els queda. Una llei heretada del franquisme. En això es basen per a atacar qualsevol avenç nacional del nostre país.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas