Ves al contingut principal

Si els lectors volen triar



Falten menys de dos mesos. A hores d'ara crec que, per primera vegada en la meva vida, decidiré a cara o creu davant la pila dels vots. El dia de les eleccions, al mateix Col·legi electoral. Reconec valors a les dues llistes independentistes que no volen practicar la simple gestió autonomista. I també aspectes criticables. Ho lamento de veres. Aquesta situació bipolar em crea una perplexitat absoluta. Continuo considerant un absurd i una completa irresponsabilitat presentar dues candidatures amb gairebé idèntic programa i els mateixos objectius a les eleccions autonòmiques del 28 de novembre. A la província de Barcelona, si és que totes dues arriben a superar la frontera del 3%, el sistema electoral les perjudicarà d'una manera considerable, impedint una traducció en escons ajustada al suport global rebut. A la resta de circumscripcions, el mal serà irreparable.

En tot cas, aclarit definitivament el panorama i perduda tota esperança (tot i algun lloable intent de darrera hora que no sembla amb possibilitats de reeixir), torno a convidar als lectors d'aquest bloc a pronunciar-se. Fa ja uns mesos hi vaig penjar una enquesta preguntant què calia que votessin els bons patricis als propers comicis catalans. Contemplava aleshores l'escenari de la unitat de l'espai independentista sense connexions amb el tripartit. La candidatura unitària, per desgràcia finalment inexistent, ha rebut en aquest temps més de dos terços dels vots; en concret, 473 de 686 possibles. Atès que, finalment, disposarem de dues llistes contra l'autonomisme, cal redefinir la pregunta, contemplant les dues opcions de vot. Mantindré, però, en un lloc visible, els resultats definitius de la vella enquesta (espero que no sigui per a poder-nos estirar dels cabells). Ara toca que la majoria dels lectors que havien triat la candidatura transversal dels "sense nom", si és que ho tenen clar, optin per alguna de les dues ofertes. Per la meva banda, gairebé segur, no em veuré amb cor de fer-ho fins al dia mateix de les eleccions.

Comentaris

  1. Ja he votat! Crec que les properes enquestes aniran definint d'una forma clara que una de les dues opcions va per sobre de l'altre. Només cal veure els actes i la gent que hi ha en cadascun d'ells. I, ni que sigui per pragmatisme, crec que caldrà apostar per aquesta candidatura amb més possibilitats.

    ResponElimina
  2. Ja he votat. Raó: encara reconec valors en López Tena. Però confesso que en el dia també decidiré a cara o creu: Solidarietat vs Vot Nul (ja que no em val el Vot Blanc). Infeliçment - i crec que no cal que expliqui la ràbia que em fa, començo a pensar que no hi ha el més mínim perill que Catalunya restauri la seva independència. =:O(

    ResponElimina
  3. Qui vol la còpia quan pots tenir l'original? Per cert, Solidaritat no parla de regeneracó democràtica, punt a no passar per alt.

    ResponElimina
  4. He votat Reagrupament però no per anar en contra de Solidaritat, que quedi clar! Tan bon punt es va crear Rcat m'hi vaig associar ja que varen ser els primers en parlar d'unir l'independentisme, la regeneració política i la dissolució de l'associació un cop assolit l'objectiu. Tres aspectes que m'agraden. Respecto SI i mai no discutiré o qüestionaré la llibertat de triar una altra opció. independentista.

    ResponElimina
  5. Si SI i Reagrupament no van junts, votare a ERC. No vull que el meu vot independentista, es llanci a les escombreries. I amb mes rao a Tarragona. Vaig dir que no tornaria a votar a Erc pero..,del Laporta tambe caldra esperar la repercussio de l'assemblea del Barcelona, pel que sembla la seva gestio no es tan brillant com es vol fer creure

    ResponElimina
  6. Hola, de nou.
    El problema de votar a ERC és el de que en Puigcercós ja tira la tovallola indep. abans de temps, abans del periode electoral i, ahir ja s'oferia a la baixa a CiU. Poc convenciment en si mateix. Encara val molt més en Carod, indiscutible. En Puigcercós hauria de deixar pas a en Ridao per salvar ERC de la vergonya que produeix.
    Per altra banda, segueixo creient que si en Carretero abaixa una mica la seva rigidesa i en Laporta fa el mateix, es poden arribar a acceptar, encara. Fa uns dies, no recordo qui era, que s'atrevia a pronosticar una unió d'última hora, en benefici de tots. Tant de bo sigui veritat, però si ho han de fer que no esperin a que l'arroç s'hagi covat!

    Cap el dimarts em temo que hauré de tornar a fer un bon parètesi... A reveure!!

    ResponElimina
  7. Reagrupament Independentista presenta una proposta política que s'ha anat coent a foc lent durant molt de temps i està encapçalada per patriotes que estan al servei del país i no d'interessos personals. I a més no es presenten per "tocar cuixa": no entraran a cap govern si no és per proclamar la independència de Catalunya.
    Jo no tinc cap dubte de quina és la proposta política més seriosa i honesta i per tant el meu vot serà per Reagrupament Independentista, ja que tinc la seguretat que els diputats que surtin elegits -siguin molts o pocs- treballaran de valent a favor de la independència de Catalunya sense avantposar els seus interessos personals.

    Pere B.

    ResponElimina
  8. És una llàstima, sí, que no hi hagi una única llista independentista quan les dues afirmen pràcticament el mateix.
    Reconec errors en ambdues formacions.
    Però si no hi ha acord el meu vot serà per a Rcat.

    Perquè el perfil d'associats i candidats és de persones amb ofici i allunyats de la professionalització política.

    Perquè té la decència d'anar de cares i crear una associació, fer assemblees i votacions per a definir l'organització, tornar a fer assemblees i votacions si es vol variar aquesta organització, definir un programa polític abans de parlar de candidats...

    Perquè no fa maniobres polítiques de baixa volada com erigir-se (3 persones) com a pals de paller d'una Solidaritat Catalana realment transversal que inclogués a CiU, ERC, ICV. Això no s'ho van creure mai ni ells ni ningú. Va ser l'empara per donar-se a conèixer.

    Perquè sempre han deixat oberta la porta per construir una candidatura unitària.

    Reconec errors de Reagrupament, greus. Ho és no haver sabut ser prou oberts i permeables per haver aglutinat molta més gent. Ho és una crisi a l'executiva ridícula i mal resolta. Ho és no haver deixat més flexibilitat i democràcia per elaborar les llistes.

    Segueix essent una associació plena de patriotes ferms i sense interessos personals.

    I m'estranya que un bon patrici com vostè encara tingui dubtes entre les dues candidatures.

    Per cert, m'agrada molt el seu bloc.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots els que participeu en aquest debat. En aquestes primeres hores, em sembla d'un nivell considerable. Sense dubte, ajudarà a esvair els meus dubtes... Espero que també els d'altres lectors.

    ResponElimina
  10. Votaré Solidaritat, per pragmatisme...Porto masses eleccions votant com a "Bon patrici". Però per primer cop he arribat a la concluisió que el vot de qualitat, val tant com el vot d'oportunitat o el vot de la massa. En Laporta no deixa indeferent. I a la provincia de Barcelona farà forat...començo a escoltar a convergents que son patriotes i dubten entre Laporta i CiU. Voldrien una CiU més independentista...i per això es plantegen votar Solidaritat. Per una vegada el meu vot contará per volum. La qualitat queda al meu cor.

    ResponElimina
  11. Votaré CIU per l'incompetència de les forces independentistes en crear una força sòlida i confiable.

    ERC no m'inspira confiança, masses errors els últims anys
    Reagrupament i Democracia Catalana són massa petites per anar separades

    i som molts els que pensem aixi. Artur Mas tindrà majoria absoluta degut al pobre paper realitzat per totes aquestes forces.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…