Tot esberlant el mur (X). Un nou bloc monogràfic

Des de fa uns dies teniu l'enllaç a la capçalera d'aquest bloc. Aprofitant la sortida a la llum pública del cas de conflicte per la preinscripció escolar que ens afecta a casa des de fa un any i mig. També, de l'inici de la discussió sobre els canvis que provocarà (encara són per veure) en la transparència dels procediments del Departament d'Educació de la Gestoria. He cregut oportú i més útil concentrar tota la informació aplegada sobre el problema de la manca de dret d'accés als arxius i registres públics i la pràctica dels empadronaments falsos en un nou bloc monogràfic que portarà el nom de la sèrie en la que des de fa mesos he anat comentant els fets desgraciats relatius a la preinscripció escolar dels meus fills.

No ho tinc gaire clar, però crec que continuaré publicant també els apunts de la sèrie a Per a bons patricis, on, suposo, alguns lectors hauran anat seguint aquesta desgraciada història, reflex d'una administració fosca i amb molt poques ganes de treballar. El nou bloc, però, em permetrà anar aplegant totes aquelles referències a la xarxa relatives al problema dels empadronaments falsos: aquests dies he descobert que s'hi poden trobar a la blogosfera fins i tot opinions de defensa d'aquesta pràctica. També, informació sobre les jornades, els estudis i els texts legals que emparen el dret d'accés de manera equilibrada amb el dret a la protecció de les dades personals (drets que cal conjuminar, aspecte massa complex per a alguns, amants del tot o res). En definitiva, confio serveixi a alguns pares per defensar els seus drets, especialment, en un dels moments més angoixants de la paternitat, el del procés de preinscripció escolar, que pot marcar fortament l'educació i les expectatives vitals de les nostres criatures.

Comentaris

  1. Comprenc que aquesta urgència dels desgavells de les inscripcions escolars tinguin preferència. És un treball immediat i que mereixes que evolucioni a un punt de més qualitat.
    Quan dius "una administració fosca i amb molt poques ganes de treballar", permet-me una petita puntualització. Crec que precisament és fosca perquè molts dels treballadors no tenen instruccions clares, i molts no saben ni fer-la. No veig tantes mandres. Desgavell, sí. És on es demostra que passar oposicions no és símptoma de saber. Es pot ser una màquina de memòria fabulosa i no aconseguir aclarir-se amb el seu treball. Gran error de la Funció Pública. La FP i sindicats han de reformar el criteri dels treballadors de la Generalitat en el sentit de PROFESSIONALITZAR-los abans que FUNCIONARITZAR. Aquest concepte està totalment caducat.

    ResponElimina
  2. Com a treballador públic estic totalment d'acord amb R.LLull. Fa uns anys que hi ha un excés de normes, instruccions internes, ordres de servei i demés entrebancs que dificulten l'agilitat i transparència dels tràmits; tot orientat a un major control per part del govern de torn que s'assegura que la seva línia ideològica es palesa en la feina, vegeu sinó el Departament d'Interior. També coincideixo en que hi ha gent que ha superat les oposicions però són totalment inoperants un cop s'enfronten a la realitat diària i això, sumat al factor anterior, repercuteix en un servei nefast a la gent.... què t'he de dir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas