Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (X). Un nou bloc monogràfic

Des de fa uns dies teniu l'enllaç a la capçalera d'aquest bloc. Aprofitant la sortida a la llum pública del cas de conflicte per la preinscripció escolar que ens afecta a casa des de fa un any i mig. També, de l'inici de la discussió sobre els canvis que provocarà (encara són per veure) en la transparència dels procediments del Departament d'Educació de la Gestoria. He cregut oportú i més útil concentrar tota la informació aplegada sobre el problema de la manca de dret d'accés als arxius i registres públics i la pràctica dels empadronaments falsos en un nou bloc monogràfic que portarà el nom de la sèrie en la que des de fa mesos he anat comentant els fets desgraciats relatius a la preinscripció escolar dels meus fills.

No ho tinc gaire clar, però crec que continuaré publicant també els apunts de la sèrie a Per a bons patricis, on, suposo, alguns lectors hauran anat seguint aquesta desgraciada història, reflex d'una administració fosca i amb molt poques ganes de treballar. El nou bloc, però, em permetrà anar aplegant totes aquelles referències a la xarxa relatives al problema dels empadronaments falsos: aquests dies he descobert que s'hi poden trobar a la blogosfera fins i tot opinions de defensa d'aquesta pràctica. També, informació sobre les jornades, els estudis i els texts legals que emparen el dret d'accés de manera equilibrada amb el dret a la protecció de les dades personals (drets que cal conjuminar, aspecte massa complex per a alguns, amants del tot o res). En definitiva, confio serveixi a alguns pares per defensar els seus drets, especialment, en un dels moments més angoixants de la paternitat, el del procés de preinscripció escolar, que pot marcar fortament l'educació i les expectatives vitals de les nostres criatures.

Comentaris

  1. Comprenc que aquesta urgència dels desgavells de les inscripcions escolars tinguin preferència. És un treball immediat i que mereixes que evolucioni a un punt de més qualitat.
    Quan dius "una administració fosca i amb molt poques ganes de treballar", permet-me una petita puntualització. Crec que precisament és fosca perquè molts dels treballadors no tenen instruccions clares, i molts no saben ni fer-la. No veig tantes mandres. Desgavell, sí. És on es demostra que passar oposicions no és símptoma de saber. Es pot ser una màquina de memòria fabulosa i no aconseguir aclarir-se amb el seu treball. Gran error de la Funció Pública. La FP i sindicats han de reformar el criteri dels treballadors de la Generalitat en el sentit de PROFESSIONALITZAR-los abans que FUNCIONARITZAR. Aquest concepte està totalment caducat.

    ResponElimina
  2. Com a treballador públic estic totalment d'acord amb R.LLull. Fa uns anys que hi ha un excés de normes, instruccions internes, ordres de servei i demés entrebancs que dificulten l'agilitat i transparència dels tràmits; tot orientat a un major control per part del govern de torn que s'assegura que la seva línia ideològica es palesa en la feina, vegeu sinó el Departament d'Interior. També coincideixo en que hi ha gent que ha superat les oposicions però són totalment inoperants un cop s'enfronten a la realitat diària i això, sumat al factor anterior, repercuteix en un servei nefast a la gent.... què t'he de dir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…