Ves al contingut principal

Un acte de covardia que marcarà el futur

Això no podia ser de cap manera. Fa set anys, la institució més important de Catalunya va escapar a les mans dels de sempre. D'aquells que, sota tots els règims haguts i per haver, sempre han retingut el poder social i econòmic de la colònia a les seves mans. Des de la seves tribunes han construït un país domesticat, embrutit i enfonsat en tots els ordres. Però, de moment, són els que manen. I això del Barça no es podia consentir. La seva victòria a les darreres eleccions fou total. Ara, després d'una campanya de difamació sense pietat, l'Assemblea Ordinària de dissabte ha situat l'entitat en un pendent de fractura que s'albira de llarg recorregut. Una divisió fonda. La decisió presa aquest dissabte marcarà, probablement, el futur del Barça durant els propers anys. Els números són els que són: un 10,81% del total de socis compromissaris convocats (468 de 4.330) ha optat per demanar que el club porti davant dels tribunals l'antiga junta encapçalada per Joan Laporta.

Un president titella ha actuat amb covardia suprema. El mateix que, durant els primers cent dies de mandat, superant-se a sí mateix cada jornada, s'ha agenollat davant del president de la Junta de Extremadura, ha expulsat de la presidència d'honor del club Johann Cruyff, ha menystingut la llengua del país on viu i ha tancat el club només per als de sempre, als de tota la vida. És de covards posar a mans de l'assemblea una decisió sense precedents, segur de provocar una fractura de conseqüències imprevisibles, per a, tot seguit, pretendre separar-se de qualsevol responsabilitat votant en blanc. Però, em pregunto, qui ha proposat l'ordre del dia de l'Assemblea Ordinària? Ha estat la Junta actual? I si el seu president pensava que calia portar Joan Laporta davant dels tribunals, no hauria d'haver tingut la valentia de defensar-ho públicament, en comptes de llançar la pedra i amagar la mà. El seu ha estat un acte de covardia que instal·la la discòrdia en el futur del club de futbol més important del món. Em temo, el principi de la fi d'una etapa inoblidable. Embrutar la imatge del Barça només per enfonsar amb ella les expectatives polítiques de Joan Laporta. Fastigós. Lamentable. Ben segur, els de sempre li pagaran bé.

Comentaris

  1. Estic d'acord. L'espanyolisme embruta tot el que toca i el Barça, sens dubte, patirà els efectes. Per respecte a la democràcia no diré que els socis que han votat aquesta opció s'han lluit. Ara tots pagarem les conseqüències. Enhorabona.

    ResponElimina
  2. Molt bona dada: "un 10,81% del total de socis compromissaris convocats (468 de 4.330)"
    Per cert, quan va costar el genuflexe viatge a Extremadura?.
    I quan deixarà d'ingressar el Barça per no permetre més socis?.

    ResponElimina
  3. En Laporta ja està rebent les primeres embestides de l'enveja personal i política.
    En Joan Margarit ja rep les crítiques dels estratificats. Enveja i política, també.
    Són, potser, les primeres noves víctimes d'aquest moviment per la llibertat. S'en sortiran, però.

    Ens toca a nosaltres estar al seu nivell per acompanyar-los i no deixar-los sols.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord desde la primera a l'última paraula del teu escrit. Mai el Barça havía estat al primer nivell mundial en tots els aspectes tant esportius com d'imatge, a partir d'ara com molt bé dius la fractura social será profunda i llarga i els resultats ja els veurem.
    El que més em preocupa de tot aixó, com a soci amb més de vint-i cinc anys d'antigüitat, es la facilitat que tenim la societat catalana de deixar-nos embaucar, en general, pel primer salva-patries que es presenta en tots els ámbits de la nostra história. Si el president Laporta hagués estat president del R.Madrid el tindríen en un pedestal pels éxits aconseguits i nosaltres el portarem als tribunals, aquesta és per mi la diferència entre ells i nosaltres.

    ResponElimina
  5. TRANQUILS,LI HAN FET EL MILLOR SPOT POLITIC,SENSA VOLER ESCLAR,AL SRO.LAPORTA.....ELS COVARDS I EL MEDIOCRES A LA LLARGA ,SEMPRE S'ELS DESCOBREIX EL LLAUTO.
    JUGANT AMB BCN

    ResponElimina
  6. Els jugadors estan amb el Laporta, tal com ha quedat clar amb les declaracions del Xavi. Al final, al Rosell tot això se li girarà en contra. El temps col·loca a cadascú al seu lloc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…