Ves al contingut principal

Una campanya de broma



Parlen seriosament? Aquesta campanya electoral és pròpia de Reugenio. No de l'autèntic, sinó del succedani. Saben aquell que diu. Anem a pams. Els uns diuen que aconseguiran el concert econòmic el 2012 pactant amb el partit que hagi guanyat les eleccions espanyoles i estigui necessitat del seu suport. Escenari difícil. Primer perquè el més probable, tal i com es llueix l'amic Zapatero, és que el Partit Popular aconsegueixi la majoria absoluta. Segon, perquè si hi arriba molt a prop, els bascos, amb la seva gràcia habitual, s'enduran el pastís. I aquest és només el primer feix de dificultats: cal que qui guanyi ho faci d'una determinada manera. Però, encara, cal també que estigui disposat a donar-nos el concert econòmic. L'experiència de trenta anys de peixalcovisme indica que els negociadors autonomistes a Madrid sempre acaben amb els pantalons a l'alçada dels turmells. El més probable és que s'acontentin amb pactar unes simples millores del sistema de finançament, que automàticament passarà a esdevenir el millor de la història del món mundial. D'això, de vendre aquesta moto, en Mas té una pràctica...

Però és que encara faltarà el més difícil. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, per obtenir el concert econòmic caldrà reformar la carta magna (quin nom més impropi, en aquest cas) espanyola. Recordeu: a nosaltres no se'ns reconeixen els drets històrics que emparen el concert a Euskadi i Navarra. És a dir, serà necessari no només que el guanyador de les eleccions ho faci en unes condicions de precarietat molt determinades (ni poca ni massa victòria) i que els negociadors catalans no es repleguin com sempre, sinó que caldrà el suport del partit que es trobi a l'oposició. Algú em podria explicar qui diantre els obligarà a donar-lo. Com sempre, qui sigui, la dreta o l'esquerra espanyola, llançarà tota l'artilleria mediàtica xenòfoba habitual per torpedinar qualsevol intent de canvi. Reforma de la constitució espanyola és, en una o altra variant, la nova presa de pèl que, des de l'autonomisme, des d'ICV a CiU, ens vénen per a aquesta campanya. Serà possible que algú, encara, els compri la mercaderia? I, mentre van fent, el país es dessagna.

Comentaris

  1. No hi ha color. Mentre que els espanyols consideren la seva constitució com una casa totalment construïda i acabada, els americans diuen que la seva constitució més que una casa es una conversa. CIU està en un carreró sense sortida. Es trobarà no amb una conversa, si no més aviat amb un mur. Jo no soc un tipus massa intel·ligent però si que tinc un mica de sentit comú. Fa anys que estic convençut de la patacada d'Esquerra i ara estic convençut que CIU tindrà de menjar-se totes les seves promeses electorals. Què faran desprès?

    ResponElimina
  2. Doncs sí, entrem a l'era del peix al cove versió 2.0, un esport que encara agrada a molts votants per allò de la por atàvica de molts catalans a les polítiques contundents i decidides.

    ResponElimina
  3. CiU te els seus defectes, i, per descomptat, aixo del concert es un brindis al sol. Efectivament CiU es lluny de la perfecció, però aquesta és la vida real i a un al fan bo, o dolent, els altres per comparació. I quins son els altres? La desacreditada ERC i un parell de partidets nous als que les enquestes els donen dos escons. Encara us sembla tan malament CiU?

    ResponElimina
  4. Si Sr. el país es dessagna i els dessagnats iràn a comprar aquesta mercaderia que els ven el seu botxí majoritariament, ja la varen comprar durant 23 anys, peró els catalans som així i així ens tindràn contents amb quatre engrunes que com tú dius seràn les millors del món mundial.

    ResponElimina
  5. Això que diu el contertulià RR sobre la vida "real" sense voler faltar-li el respecte, es tal com els esclaus dels camps de cotó de l'estat de Mississipi: La seva "vida real" era ser esclaus. La nostra també?. Realment em sembla una bajanada del mesellisme català. Estar a be amb l'amo no significa ser lliure. El peix al cove es estar a be amb l'amo, però mai ens farà lliures.

    ResponElimina
  6. Es que si encara es tractés d'"estar bé amb l'amo", podríem dir que ja n'hauria un de content. El problema és la ruïna progressiva de Catalunya. No cal que l'amo et posi un bon collaret mentre veus que la teva família naufraga.
    Estic d'acord que la realitat tornarà a passar pel tub de CiU, els quals encara pactaran amb el PP. I segur que diran, amb tota la seva maquinària d'intoxicació que ho han solucionat tot, com els sociates, abans CiU, etc. Mentrestant, tots anem ofegant-nos.
    No hi veig altra solució que l'endemà de les eleccions plantem tendes fixes davant del Parlament fins que els polítics catalans deixin de dormir. Davant de la Generalitat no, perquè és inviable. Cal posar una cinquantena de tendes, amb un civisme rigurós, davant del Parlament, i anar-les renovant de tot Catalunya amb indicador de la comarca. Cal motivar l'esforç.

    ResponElimina
  7. Dispenseu però es que a mi em fa gracia això de "La Catalunya real". La Catalunya real per a mi no es la que se sent espanyola. Ni la que se sent catalana tampoc. Va mes enllà de tot això. Avui, la Catalunya real, es la que s'enfonsa degut als polítics mesells d'aquí i als polítics neo franquistes de les espanyes. Diuen que un litre de perfum es sintetitza en una gota d'essència. Doncs lo essencial en aquest cas, la realitat, es lo que intenten amagar uns amb el peix-al-covisme i els altres amb paraules grandiloqüents que no se les creuen ni els que les diuen. N'hi han tesis i antítesis, blancs i negres, afirmacions i negacions, però la gota essencial, la síntesi, te dues paraules: ESPOLIACIÓ COLONIAL. Aquesta es l'única realitat.

    ResponElimina
  8. Benvolgut/a ERR: sens dubte, CiU serà absolutament determinant per assolir la llibertat. Però crec que el 28-N el repte estratègic per als independentistes, serà si donar tota la força a CiU amb el risc que es tombi al sol, o dipositar la confiança en aquells que poden collar-la cada dia al Parlament...

    ResponElimina
  9. La historieta del concert i la reforma de la Constitución no se la creuen ni tan sols ells. És una simple i penosa estratègia per a seguir marejant la perdiu i repartir-se les misèries de l'autonomisme. Només serveixen per això.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…