Artur, fill, t'oblides la motxilla!



Per sort o per desgràcia (dono gràcies, no em puc queixar, tal i com està el panorama d’un país enfonsat en l’autonomisèria) fa més d’una dotzena d’anys que treballo per a l’administració catalana, per a la Gestoria. Com gairebé tothom del meu voltant (n’excloc endollats), primer de manera precària i, més endavant, des de no fa gaire, consolidada. Això no té cap mèrit, però almenys em dona una visió de llarg recorregut sobre la manera de fer dels uns i dels altres. De convergents, republicans i socialistes. He vist en el meu àmbit laboral quina ha estat l’acció del Tripartit i quina la dels darrers governs convergents. Francament, no en veig diferències molt substancials i, per ser-ne justos, diria que ha estat més reeixida durant els darrers anys, sobretot en relació als agonitzants darrers mandats del president Pujol. Precisament, els de l'ara candidat de CiU com a conseller.

Pensava en aquest fet en sentir les declaracions de fa uns dies d'Artur Mas. Ell, afirmava mitiner, sí estarà amb els ajuntaments catalans. I posava com a exemple l’episodi de nevades de març del 2010. Òndia, però és que, tot i que ell sembli que no, gairebé tots recordem encara l’anterior gran tongada de neu i caos que a ell el va sorprendre a la discoteca. Quines penques. Més enllà del desprestigi general del conjunt de la classe política, potser aquest és un altre motiu pel qual la il·lusió pel canvi és limita als militants de CiU i els seus conversos de darrera o penúltima hora. La raó per la qual és completament absent del carrer en les converses del noranta per cent dels votants (o voluntaris no votants). A Mas ja el coneixem manant i, francament, la seva acció de govern no va passar a la història com un model d'eficiència.

Comentaris

  1. Gràcies per recordar-ho. Ara mateix no tinc present cap acció concreta del Mas a l'època en què era conseller.

    ResponElimina
  2. Home, sí que hi ha hagut avenços, i crec que notables, al Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació. En aquest Dep., en Pujol mai s'hi havia ficat perquè sempre li feia por el tracte amb el món creatiu (Recordem com va acabar l'inici de treball d'en Rigol!). Des de l'època d'en Max Canner, el creador, fins en Tresserras, aquest Dep. només era pura mala gestió. Ara, s'ha creat la Llei del Cinema; s'ha deslligat la relació malaltissa Govern-TV; s'ha avançat molt amb el plet de la Franja de Ponent; etc. que ara no puc allargar perquè no tinc ni temps ni papers. Estranyment, a altres Dir. Grals. on no s'ha avançat gens, resulta que hi ha hagut Directors que no han estat equipament propi d'en Tresserras, sinó heretat d'abans.
    El que passa, és que no n'hi ha ni cinc al calaix, ni per comprar paper...

    ResponElimina
  3. Si, tens raó Ramón. Ja veurem què fa CIU amb la llei del cinema. Potser quedi arraconada dins un calaix fins l'endemà de la independència.

    ResponElimina
  4. Van endollar el Mas perquè van veure que era fàcilment manipulable. No serà pels seus escassos mèrits.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)