Ves al contingut principal

Artur, fill, t'oblides la motxilla!



Per sort o per desgràcia (dono gràcies, no em puc queixar, tal i com està el panorama d’un país enfonsat en l’autonomisèria) fa més d’una dotzena d’anys que treballo per a l’administració catalana, per a la Gestoria. Com gairebé tothom del meu voltant (n’excloc endollats), primer de manera precària i, més endavant, des de no fa gaire, consolidada. Això no té cap mèrit, però almenys em dona una visió de llarg recorregut sobre la manera de fer dels uns i dels altres. De convergents, republicans i socialistes. He vist en el meu àmbit laboral quina ha estat l’acció del Tripartit i quina la dels darrers governs convergents. Francament, no en veig diferències molt substancials i, per ser-ne justos, diria que ha estat més reeixida durant els darrers anys, sobretot en relació als agonitzants darrers mandats del president Pujol. Precisament, els de l'ara candidat de CiU com a conseller.

Pensava en aquest fet en sentir les declaracions de fa uns dies d'Artur Mas. Ell, afirmava mitiner, sí estarà amb els ajuntaments catalans. I posava com a exemple l’episodi de nevades de març del 2010. Òndia, però és que, tot i que ell sembli que no, gairebé tots recordem encara l’anterior gran tongada de neu i caos que a ell el va sorprendre a la discoteca. Quines penques. Més enllà del desprestigi general del conjunt de la classe política, potser aquest és un altre motiu pel qual la il·lusió pel canvi és limita als militants de CiU i els seus conversos de darrera o penúltima hora. La raó per la qual és completament absent del carrer en les converses del noranta per cent dels votants (o voluntaris no votants). A Mas ja el coneixem manant i, francament, la seva acció de govern no va passar a la història com un model d'eficiència.

Comentaris

  1. Gràcies per recordar-ho. Ara mateix no tinc present cap acció concreta del Mas a l'època en què era conseller.

    ResponElimina
  2. Home, sí que hi ha hagut avenços, i crec que notables, al Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació. En aquest Dep., en Pujol mai s'hi havia ficat perquè sempre li feia por el tracte amb el món creatiu (Recordem com va acabar l'inici de treball d'en Rigol!). Des de l'època d'en Max Canner, el creador, fins en Tresserras, aquest Dep. només era pura mala gestió. Ara, s'ha creat la Llei del Cinema; s'ha deslligat la relació malaltissa Govern-TV; s'ha avançat molt amb el plet de la Franja de Ponent; etc. que ara no puc allargar perquè no tinc ni temps ni papers. Estranyment, a altres Dir. Grals. on no s'ha avançat gens, resulta que hi ha hagut Directors que no han estat equipament propi d'en Tresserras, sinó heretat d'abans.
    El que passa, és que no n'hi ha ni cinc al calaix, ni per comprar paper...

    ResponElimina
  3. Si, tens raó Ramón. Ja veurem què fa CIU amb la llei del cinema. Potser quedi arraconada dins un calaix fins l'endemà de la independència.

    ResponElimina
  4. Van endollar el Mas perquè van veure que era fàcilment manipulable. No serà pels seus escassos mèrits.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…