Ves al contingut principal

Canvis de fons cap a la llibertat



Per motius professionals he tingut l'oportunitat de conversar una estoneta amb en Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940), home afable en la proximitat (com en aquella mítica sèrie televisiva, me l'imaginava més gran), catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de l'UAB i exconseller de Justícia del govern Maragall entre 2003 i 2006, en representació de Ciutadans pel Canvi, un estrany artefacte polític que ningú sap si és viu o mort a hores d'ara. No he resistit la temptació de punxar-lo amb algunes preguntes sobre la situació política actual i les perspectives electorals. Com no podia ser d'altra manera (ell va formar part del govern de la Gestoria), lamenta que l'obra feta no hagi tingut la projecció pública que ell creu que s'ha merescut, sobretot si es compara amb els dos darrers governs del Pujol agonitzant.

No cal dir que ara espera una victòria convergent, amb l'única incertesa de la seva magnitud, molt vinculada a l'entrada o no dels petits al Parlament (fixeu-vos si n'és, d'important el vostre vot!). Però de l'agradable conversa en destaco dos punts d'especial interès: la dificultat de motivar els joves a l'aventura política (i això que els seus estudiants fan polítiques!) i la constatació del canvi, lent, però profundíssim, del desplaçament de plaques tectòniques de la societat catalana. Canvi fins al punt que, pensa en Vallès, l'Artur Mas no podrà governar en els mateixos paràmetres nacionals en què va fer-ho el president Pujol. Déu l'escolti (em falta fe). No cal dir-ho, he sentit una certa alegria interna, reconfortant en el convenciment, en veure que acadèmics de la política no especialment proclius al món independentista comencen a prendre consciència que aquest procés no té aturador. Endavant, doncs.

Comentaris

  1. ... el 28 que aquests deus ens agafin ben confessats si Reagrupament i Solidaritat no tenen esco.
    En Mas pactarà amb el PP de Madrid, ens tornaran mitja engruna i tindrem el que ens mereixem com a poble, si ara no es el moment no ho sara mai mes.
    Dius que aquest proces no te aturador, que aquests deus també t'escoltin.
    Avui en ser Diumenge m'he permès aquesta petita pregaria a qui no existeix, després resaré a la mare Terra a veure si desenterra la falç dels catalans i seguem quelcom mes que bones intencions.

    ResponElimina
  2. Que l'independentisme està en creixement és una evidència que no es pot amagar. Per molt mal que els hi faci a alguns, aquest procés no ´té marxa enrera. Tardarà més o menys, però esdevindrem un Estat finalment!

    ResponElimina
  3. Que els deus t'escoltin i que els catalans els ajudem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.