Canvis de fons cap a la llibertat



Per motius professionals he tingut l'oportunitat de conversar una estoneta amb en Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940), home afable en la proximitat (com en aquella mítica sèrie televisiva, me l'imaginava més gran), catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de l'UAB i exconseller de Justícia del govern Maragall entre 2003 i 2006, en representació de Ciutadans pel Canvi, un estrany artefacte polític que ningú sap si és viu o mort a hores d'ara. No he resistit la temptació de punxar-lo amb algunes preguntes sobre la situació política actual i les perspectives electorals. Com no podia ser d'altra manera (ell va formar part del govern de la Gestoria), lamenta que l'obra feta no hagi tingut la projecció pública que ell creu que s'ha merescut, sobretot si es compara amb els dos darrers governs del Pujol agonitzant.

No cal dir que ara espera una victòria convergent, amb l'única incertesa de la seva magnitud, molt vinculada a l'entrada o no dels petits al Parlament (fixeu-vos si n'és, d'important el vostre vot!). Però de l'agradable conversa en destaco dos punts d'especial interès: la dificultat de motivar els joves a l'aventura política (i això que els seus estudiants fan polítiques!) i la constatació del canvi, lent, però profundíssim, del desplaçament de plaques tectòniques de la societat catalana. Canvi fins al punt que, pensa en Vallès, l'Artur Mas no podrà governar en els mateixos paràmetres nacionals en què va fer-ho el president Pujol. Déu l'escolti (em falta fe). No cal dir-ho, he sentit una certa alegria interna, reconfortant en el convenciment, en veure que acadèmics de la política no especialment proclius al món independentista comencen a prendre consciència que aquest procés no té aturador. Endavant, doncs.

Comentaris

  1. ... el 28 que aquests deus ens agafin ben confessats si Reagrupament i Solidaritat no tenen esco.
    En Mas pactarà amb el PP de Madrid, ens tornaran mitja engruna i tindrem el que ens mereixem com a poble, si ara no es el moment no ho sara mai mes.
    Dius que aquest proces no te aturador, que aquests deus també t'escoltin.
    Avui en ser Diumenge m'he permès aquesta petita pregaria a qui no existeix, després resaré a la mare Terra a veure si desenterra la falç dels catalans i seguem quelcom mes que bones intencions.

    ResponElimina
  2. Que l'independentisme està en creixement és una evidència que no es pot amagar. Per molt mal que els hi faci a alguns, aquest procés no ´té marxa enrera. Tardarà més o menys, però esdevindrem un Estat finalment!

    ResponElimina
  3. Que els deus t'escoltin i que els catalans els ajudem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas