Ves al contingut principal

"Corazón loco"

Ha començat la campanya electoral. Potser no agradarà als més dels uns. Ni, als més dels altres. Però és tal i com ho sento. Allò que em dicta el cor. S'aproxima el dia D i continuo incapaç de prendre una decisió. L'enquesta de vot proposada en aquest bloc no m'ha ajudat massa. M'agrada la joventut, la força i la imaginació dels uns. I també la constància, la perseverança i la insistència contra el defalliment dels altres. No em veig amb cor de triar. Així que, per als dubtes d'amor, no hi ha res com recórrer als clàssics per cantar els meus mals:

"No te puedo comprender
Corazón loco,
No te puedo comprender
Ni ellas tampoco.
Yo no me puedo explicar
Como las puedas amar
Tan tranquilamente.
Yo no puedo comprender
Como se pueden querer dos mujeres a la vez
Y no estar loco

Merezco una explicación
Porque es imposible seguir con las dos.
Aquí va mi explicación
A mí me llaman sin razón
Corazón loco.

Una es el amor sagrado
Compañera de mi vida,
Esposa y madre a la vez.
Y la otra es el amor prohibido
Complemento de mi alma
Y a quien no renunciaré,
Y ahora ya puedes saber
Como se pueden querer dos mujeres a la vez
Y no estar loco..."



P.S. Aquest apunt va dedicat al "corazón loco" d'en Patri.

Comentaris

  1. No té pas perquè agradar-nos o desagradar-nos però diria que almenys alguns (entre els que em compto) no ho acabem d'entendre pas. La teva reiterada equidistància no deixa de ser sorprenent (ho dic sense ironía ni mala llet). Jo per més que volgués no veig de cap manera que (uns i altres) anem amb el mateix vaixell independentment del que digui un o altre capità. I ja ni em sembla trist; m'agrada que la veritat vagi trobant el seu punt de flotació. Lo del CCN tampoc ho acabava de veure clar però personalment cada cop veig menys tèrbola la jugada. No sembla fàcil a aquestes alçades ser independentista i alhora independent, però crec que si deixes d'insistir en anar-los trobant la gràcia redentora que encara els salvi, l'elecció caurà pel seu propi pes. Però potser això és just el que encara no t'agrada: tenir que posicionar-te al costat d'un, com si... Però encara que t'equivoquis, volent o sense, resto com a lector agraït dels teus posts diaris i nocturns. Seria bo que entréssin tots 2 i es retratéssin durant aquests propers desèrtics (i qui sap si agònics) propers 4 anys.

    ResponElimina
  2. Un ha de votar segons el que li diu el sentit comú i la seva coherència interna. Això de la pinça al nas o votar al menys dolent s'ha d'oblidar. Hi ha dues forces netament independentistes i una que ho era. Només cal llegir els programes i les propostes, penso que hi ha diferències a banda dels lideratges i amb això, amb aquestes eines, un ha de poder solucionar el problema. Espero que ho facis.

    ResponElimina
  3. Des de sempre, jo he votat la persona que transmet força d'esperit. Miro la cara dels candidats i observo si m'engresca, en el bon sentit, ep! Aquesta actitut em permet anar tranquil de conciència. De moment, només veig una sola persona que m'engresqui. Doncs, cap allà! Ni la publicitat ni el "Photoshop" no ho poden dissimular. Els indis d'Amèrica deien que no es deixaven fotografiar perquè d'aquesta manera s'escampava el seu esperit i es podia fer malbé. Només se salven aquells que tenen prou força. Cap allà, doncs!!

    ResponElimina
  4. D'acord amb el Senglar, però a banda del que diu potser (si vols rematar-ho) que t'acostis a qualsevol dels actes d'una i altra (de les "netament" independentistes) i a banda d'escoltar (si pot ser als líders de cada formació) i veure'ls-hi els gestos, to de veu, etc, en directe, un s'hi pot acostar per donar-los la ma i parlar-hi una estona. Una cosa son els programes, les teories, les declaracions d'intencions del full de ruta i l'altra és veure'n les conviccions i percepcions que transmeten els candidats. Jo ja ni t'argumentaria res: només vés, escolta'ls (si no ho has fet ja), pregunta, míra'ls als ulls. I no cal ni que facis pública la teva decantació (inevitable) per un dels 2 (o fins i tot 3?). Sort. Que la tinguem, tots (la merescuda).

    ResponElimina
  5. D'acord també amb en Llull. També només en veig un que m'engresqui. Cap allà, doncs! (sense encantar-se).

    ResponElimina
  6. La informació l'ha de buscar un mateix. I una vegada interpretada s'ha de votar tranquil·lament. Les dubtes son introduïdes pels diferents mitjans de comunicació. Cada un d'aquests mitjans treballa pel seu amo i tracta de perjudicar al contrari. No son de fiar. Jo estic amb Ç. S'ha de buscar informació directe, no a través d'intermediaris interessats.

    ResponElimina
  7. Diuen que als catalans ens perd l'estètica, potser d'aquí venen molts problemes a l'hora de decidir-se per un determinat candidat o partit. Penso que és la coherència dels programes amb els nostres principis i no tant la figura del líder el que ens ha d'empènyer en un o altre sentit. La meva norma serà votar i no sortir del col·legi electoral amb una sensació rara com ja m'ha passat sempre que he votat CiU o Esquerra. Passi el que passi després, a la nit electoral, jo m'aniré al llit de molt mala llet però amb l'esperit tranquil. El motiu del meu vot l'he de poder raonar durant els propers quatre anys.

    ResponElimina
  8. Jo encara diría més, Ricard. Sí, els liders cal que siguin prescindibles i la seva figura no pot estar mai per sobre del programa estructural, però cal posar-los a prova (almenys un mateix, com elector, mereix conèixe'ls, sentir-los, percebre'ls i contrastar-los amb allò que diuen representar, tot i l'increment de passotisme global). Jo tinc molt clar a qui fer-li confiança amb el vot (vist com està el pati) però això no vol dir a qualsevol preu. Afiliar-se, simpatitzar, asociar-se, alinear-se amb una ideologia política cal que sigui com els matrimonis (o parelles de fet) en el sentit que cal renovar la relació cada dia, sense garanties de funcionament ni donar l'altre per fet. Cal nodrir-ho o la cosa s'arrefreda i pot petar. Si et fan el salt, pots (o no) perdonar però te'n recordes, i la relació no torna a ser mai la mateixa. Personalment (i ara caldria un altre espai per exposar-ho) ja he donat la batalla per perduda fa temps, però això no m'impedeix sortir al camp i mirar de fer un bon partit, encara que això signifiqués només la responsabilitat de reduïr les incògnites de l'eqüació per simplificar la tria i assumir-la convençut, però sempre pot voler dir moltes altres coses. T'acompanyo la mala llet i l'esperit tranquil pre i post 28-N.

    ResponElimina
  9. Jo ja tinc clar quina de les dues opcions votaré. He estat en tots dos llocs i veig unes diferèncie simportants pel que fa al potencial i determinades actituds. Igualment, el més important és que finalment es voti independentista i que no e sperdin vots cap a altrs formacions que, tot i jugar amb el "dret de decidir" no apostaran mai decididament per ell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.