Ves al contingut principal

Cremant etapes cap a la llibertat



Encara que la divisió ens farà perdre a tots plegats, i molt, cal mirar el futur immediat amb optimisme. Cremem etapes a una velocitat que fa només deu anys no podíem ni imaginar. No són només les enquestes sobre la difusió social de l'independentisme. Són les actituds. La coherència. Fa poc més d'una dècada, per primera vegada des de la mort del dictador, obtenia representació parlamentària un partit que defensava la independència de Catalunya. Ara, en 2010, quan l'autonomisme ha esdevingut un cadàver pestilent que vetllen els de sempre amb mascareta, tenen serioses possibilitats d'obtenir-la dues candidatures que renuncien obertament a participar en el joc irresponsable que ens ha deixat, trenta anys més tard, on som. Enmig de la crisi i sense eines per sortir-hi.

Quina diferència. Reagrupament i Solidaritat. Solidaritat i Reagrupament. Coherents contra l'autonomisme. Una actitud que honora el país. Fart de submissió. Presoner de la lamentable, de la demencial, disjuntiva mediàtica o Convergència o el Tripartit. Com si no sabéssim com governen els uns i els altres. Com si no els haguéssim vist tantes vegades, a tots dos, en la més absoluta inanició. Incapaços. Com si el país necessités, mentre es mor de gana, un aprofundit debat sobre la conveniència o no dels gelats i la rebosteria industrial. Només la fi de l'autonomisme, la construcció d'un Estat propi d'una vegada per totes, garanteix el nostre futur i el de les generacions que han de venir. La resta, perdre miserablement el temps. Afortunadament, el 28-N, tenim on triar. Per primera vegada. I només això ja constitueix una gran satisfacció.

Comentaris

  1. La nostra missió es fer veure a la gent lo important que es fer fora del Parlament als mesells autonomistes com si aquests foren (que ho son) un atemptat contra la seva prosperitat i el seu futur i el dels seus fills. L'enemic no solament es Espanya. En tenim molts dins del nostre Parlament. I aquesta missió la tenim de fer des de dins del Parlament i amb persones valentes.

    ResponElimina
  2. Com bé dius:
    "Afortunadament, el 28-N, tenim on triar. Per primera vegada. I només això ja constitueix una gran satisfacció."
    I tot inici és difícil però està naixent una cosa molt bella.

    ResponElimina
  3. Tenim on triar i molts triarem SI o RCAT, però malauradament encara en serem pocs i allò que ens sembla assumible en poc temps se'ns fera mes llarg i tindrem por de no poder-hi arribar, sort que això ja no hi ha qui ho aturi.
    Esperem que no ens enganyin i tan sols busquin una cadira i un sou, si fos així nomes ens quedaria emigrar a Nova Zelanda, a la illa del sur hi podríem viure be, parlar en anglès i oblidar-nos d'aquesta gent i d'aquesta terra... allò es preciós.

    ResponElimina
  4. Molt em temo que només entrarà una d'aquestes candidatures. Tal com estan anat els actes arreu del territori, crec que queda força clar.
    Almenys, si aconsegueixen entrar un dels dos, hi haurà una forta pressió a l'autonomisme. Per molt mal que els faci, els mitjans, per força, hauran de treure ni que sigui uns pocs instants els diputats que despullaran davant de tothom les misèries de l'autonomisme. Som més a prop del que ens pensem!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…