Cremant etapes cap a la llibertat



Encara que la divisió ens farà perdre a tots plegats, i molt, cal mirar el futur immediat amb optimisme. Cremem etapes a una velocitat que fa només deu anys no podíem ni imaginar. No són només les enquestes sobre la difusió social de l'independentisme. Són les actituds. La coherència. Fa poc més d'una dècada, per primera vegada des de la mort del dictador, obtenia representació parlamentària un partit que defensava la independència de Catalunya. Ara, en 2010, quan l'autonomisme ha esdevingut un cadàver pestilent que vetllen els de sempre amb mascareta, tenen serioses possibilitats d'obtenir-la dues candidatures que renuncien obertament a participar en el joc irresponsable que ens ha deixat, trenta anys més tard, on som. Enmig de la crisi i sense eines per sortir-hi.

Quina diferència. Reagrupament i Solidaritat. Solidaritat i Reagrupament. Coherents contra l'autonomisme. Una actitud que honora el país. Fart de submissió. Presoner de la lamentable, de la demencial, disjuntiva mediàtica o Convergència o el Tripartit. Com si no sabéssim com governen els uns i els altres. Com si no els haguéssim vist tantes vegades, a tots dos, en la més absoluta inanició. Incapaços. Com si el país necessités, mentre es mor de gana, un aprofundit debat sobre la conveniència o no dels gelats i la rebosteria industrial. Només la fi de l'autonomisme, la construcció d'un Estat propi d'una vegada per totes, garanteix el nostre futur i el de les generacions que han de venir. La resta, perdre miserablement el temps. Afortunadament, el 28-N, tenim on triar. Per primera vegada. I només això ja constitueix una gran satisfacció.

Comentaris

  1. La nostra missió es fer veure a la gent lo important que es fer fora del Parlament als mesells autonomistes com si aquests foren (que ho son) un atemptat contra la seva prosperitat i el seu futur i el dels seus fills. L'enemic no solament es Espanya. En tenim molts dins del nostre Parlament. I aquesta missió la tenim de fer des de dins del Parlament i amb persones valentes.

    ResponElimina
  2. Com bé dius:
    "Afortunadament, el 28-N, tenim on triar. Per primera vegada. I només això ja constitueix una gran satisfacció."
    I tot inici és difícil però està naixent una cosa molt bella.

    ResponElimina
  3. Tenim on triar i molts triarem SI o RCAT, però malauradament encara en serem pocs i allò que ens sembla assumible en poc temps se'ns fera mes llarg i tindrem por de no poder-hi arribar, sort que això ja no hi ha qui ho aturi.
    Esperem que no ens enganyin i tan sols busquin una cadira i un sou, si fos així nomes ens quedaria emigrar a Nova Zelanda, a la illa del sur hi podríem viure be, parlar en anglès i oblidar-nos d'aquesta gent i d'aquesta terra... allò es preciós.

    ResponElimina
  4. Molt em temo que només entrarà una d'aquestes candidatures. Tal com estan anat els actes arreu del territori, crec que queda força clar.
    Almenys, si aconsegueixen entrar un dels dos, hi haurà una forta pressió a l'autonomisme. Per molt mal que els faci, els mitjans, per força, hauran de treure ni que sigui uns pocs instants els diputats que despullaran davant de tothom les misèries de l'autonomisme. Som més a prop del que ens pensem!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas