Ves al contingut principal

Després del 28-N (I). SI i els dos models d'acció independentista

La propaganda de CiU per a les eleccions del 28-N afirmava, contundent, que no es tractava d'una tria entre catalanistes i independentistes, sinó entre el país que tenim i el que volem per al futur. A parer meu, la contradicció que viu Catalunya no es pot formular d'una manera més palmària. El país que tenim, ensorrat fins als fonaments, inerme davant la crisi, és el que ha construït durant trenta anys l'autonomisme dels catalanistes, el que volem és el lliure per decidir dels independentistes. No es poden adjuntar, doncs, dos proposicions equivalents presentant-les com a oposades. És una veritable trampa del llenguatge. La realitat és que, en aquest país, per a mi és clar, existeixen dos models d'acció política per als independentistes. Tots partim d'una mateixa anàlisi de la realitat: hem de construir una majoria social clara i diàfana. El problema, doncs, no és d'objectiu, sinó de metodologia.

El corrent majoritari, el dels partits de sempre, el de CiU i el d'ERC, consisteix a construir aquesta majoria social des del govern de la Gestoria. No m'estendré a desqualificar aquesta via. Només dic que si hom creu que és possible aixecar el país des de l'autonomisme o construir espais de sobirania acceptables, aleshores no té potser gaire sentit reclamar la independència. L'altre corrent, minoritari, el dels petits, el dels nous, ara només el que podrà defensar des de les institucions Solidaritat Catalana, és el que afirma que per construir aquesta majoria social el que cal és despullar les misèries de l'autonomisme. Dedicar tots els esforços a combatre'l. Al carrer i als escons. Durant els darrers anys, des de les tres grans manifestacions fins a les Consultes, és el que molts, milers i milers, hem fet des de la societat civil. Ara, afortunadament, aquest segon corrent serà present a les institucions i donarà veu als que creiem fermament que és precís desqualificar dia a dia la via autonomista per convèncer una majoria social que és prioritària una altra cosa. Un estat propi. Tenim quatre anys per davant per avançar i convèncer.

Comentaris

  1. Es com si s'hagués pitjat el botó de "Reset". Hem de començar de nou i recolzar els independentistes que han entrat al Parlament.

    ResponElimina
  2. "Hem de construir una majoria social clara i diàfana." Aquesta és la clau de volta que bé dius, Granollachs. Aquest és el drama, el d'haver-se anat esmicolant l'ànim global de la societat catalana. Actualment, a Catalunya -com a tot arreu- la població es fa gran. Això comporta arrossegar una certa ignorància cultural deguda al Franco, i per altra banda, aquella prudència (por) que genera el pas dels anys en cada persona gran, o gairebé.
    És la nova juventut, la que té estudis, l'encarregada de renovar Catalunya. Crec que SI ha de representar aquests joves cultes per forçar en Mas a no desvariejar amb moviments marejadors. En Mas s'ha de comportar clarament, netament i amb actuació de futur creïble. No pot comportar-se com en Pujol dels últims anys on ja no hi havia perspectiva nacional, sinó negoci del Club propi. No cal dissimular; tots ho sabem i ho hem patit.
    Aquest espai de set anys, d'entreguerres, ha estat un assaig lloable però no reeixit. Llàstima. Caldrà tornar a provar-ho, amb més maduresa, això sí. Potser, el gran error hagi estat barrejar pomes amb préssecs. Tots són rodons (d'esquerres) però no són el mateix.

    ResponElimina
  3. Ricard, estic d'acord, però només en una part. El programa de Rcat defensava d'altres mesures per, al marge de la independència, dignificar la política del País i la societat, i malgrat que SCI comparteix un dels objectius, els altres s'han quedat orfes...i crec que aquests altres objectius son fonamentals per a la 'Reconstrucció Catalana'.

    ResponElimina
  4. 5.363.356 electores llamados a las urnas, de ellos han votado 3.135.764.
    Si tomamos como independentistas (que no lo son, creo) a CIU 1.198.010, ICV 229.985 ,ERC 218.046 y
    SI 102.197 y la mitad del PSC (570.000 votos) 285.000 da como resultado 2.033.000 independentistas, teniendo en cuenta como he cogido los votos (generosamente) resulta que apenas el 38 % de la población catalana es independentista. Eso contando que he metido a la mitad del PSUC y a toda CIU.
    De lo cual deduzco que a más del 62& de la población catalana la independencia se la trae "al pairo" y lo que quiere es vivir dignamente.
    Eso contando con todos los recursos que se gasta el Gobierno Catalan en publicidad institucional (que solo le falta hacer un NODO, como en tiempos pretéritos), que si en vez de gastarselo en eso se lo gastase en promocionar los productos catalanes mejor les iría. Si no hubiese publicidad seguramente la cifra bajaría al 20 % o menos ¿donde esta el problema catalán?.
    Personalmente pienso que idiotas les hay en Cataluña como en el resto de España y que esto de la independencia y tal, es una manera de despistar a la gente de los verdaderos problemas. Si vuestros gobernantes lo hacen bien son ellos, si lo hacen mal siempre esta la solución de echar la culpa al resto de España, si son listos los tios...

    Si sumas los votos de CIU, PSC, Esquerra, ICV del año 2006 dan 2.430.000 votos ahora si sumas estos y añades los de Laporta son 2318000 votos es decir 100.000 votos menos.
    Vuelvo a preguntar, (meto ciu y psc,meto a estos como nacionalistas) , si los votos independentistas han bajado, ¿donde esta el problema? o ¿no queremos escuchar al pueblo si su voz no nos parece conveniente?

    ResponElimina
  5. Una cosa más por, si acaso, yo brindaré con cava estas navidades; no me gusta la gente que promociona el mal de nuestros vecinos...

    ResponElimina
  6. Benvolgut Temujin: abans de res, gràcies per debatre aquestes qüestions civilitzadament. No és gaire habitual. D'entrada dues objeccions: a) perquè tots els catalans que no voten no són independentistes? b) per què si els independentistes som tan, tan pocs, no accepteu un referèndum d'autodeterminació per poder demostrar al món la vostra abassegadora majoria i permetre als catalans que no voten normalment expressar la seva opinió?

    ResponElimina
  7. Resposta a l'anònim. Per això vaig votar Rcat, el programa de regeneració política era i és el que més em sedueix a banda, evidentment, del tema independentista. La realitat és la que és i el fet que una formació independentista , a la que jo considero germana, hagi entrat al Parlament i tingui projecció penso que és suficient motiu per a recolzar-la.

    ResponElimina
  8. En Temujin ens vol donar peres per moniatos... i ens diu.
    “ 5.363.356 electores llamados a las urnas, de ellos han votado 3.135.764.
    Si tomamos como independentistas (que no lo son, creo) a CIU 1.198.010, ICV 229.985 ,ERC 218.046 y
    SI 102.197 y la mitad del PSC (570.000 votos) 285.000 da como resultado 2.033.000 independentistas, teniendo en cuenta como he cogido los votos (generosamente) resulta que apenas el 38 % de la población catalana es independentista. “
    I dos i dos son tres?... que soc comptable, noi !!.
    Dels que no han anat a votar també n'hi han d'independentistes, o no?.
    Dels del carrer de casa n'hi han set, i en som divuit, que no han anat a votar, sis iaies mes independentistes que en Laporta i un que esta al hospital.
    Comptem-ho be:
    Comptant els que han anat a votar 3,135,764 i els segons tu independentistes 2,033,000 dona un 64,83% (2033000x100/5363356).

    ResponElimina
  9. Justament el fet de pretendre governar l'autonomisme és el que resta credibilitat a l'independentisme, perquè la gent l'acaba considerant com un més, com tota la resta de partits que només volen viure del sistema. Hem de deixar clara una cosa: l'independentisme, de governar una autonomia, no en vol ni sentir a parlar. I, des de l'oposició, denunciar les grans mancances d'aquest sistema. Això és el que ens pot fer diferents i atreure cada dia més gent cap a la idea de l'Estat propi.

    ResponElimina
  10. Lo millor: que segueixin creien que els independentistes som quatre gats mal comptats. Deixeu-los, que per muntar-se histories de fantasia son els millors. Si no llegiu els diaris de Madrid i veureu que la interpretació que fan de la realitat dista molt de la realitat mateixa. Es millor que nadin el la pròpia ignorància.

    ResponElimina
  11. Joa'Quin 3.330.000 no han votado independentismo, algunos no han votado nada, otros al PP y otros a otras cosas... Si el independentismo latente fuera muy fuerte, creo yo (es mi opinión) que los partidos netamente independentistas no hubiesen bajado votos, sino que hubiesen subido.
    Personalmente pienso que hubiera que hacer un referéndum y si la mitad más uno del censo (digo censo) quiere la independencia, que se haga, que no pasa nada.
    Ocurre que mi opinión, es que juntos sumamos más somos más fuertes y podemos hacer más cosas.
    Comprendo el cabreo de los catalanes, yo he hecho negocios con empresas catalanas y como los castellanos (yo soy castellano), sois gente seria y trabajadora. Hay cosas que calientan el espíritu, como por ejemplo que una comunidad con el 20% de paro siga reclamando emigrantes para el campo.
    Burgos es una provincia exportadora neta, exportamos más que importamos, no por ello creo que la independencia de Burgos sea prioritaria.
    Pero debemos (en mi criterio) intentar resolver estas cosas y hacer fuerza común contra los mayores males que nos acechan, como los especuladores bancarios y los tan traídos y llevados "mercados", que eso si es un problema.
    La perdida de derechos, el alargamiento de la jubilación y algunos derechos conseguidos que ahora se desmoronan en aras de una mal entendida "competitividad". El enemigo no es Burgos o Barcelona, el enemigo es otro. Es eso lo que, según mi criterio, los políticos en sus mundos de Yuppi no quieren ver y eso lo que nos puede dañar a medio y largo plazo, catalanes o castellanos.
    Un saludo.

    ResponElimina
  12. Por cierto debato civilizadamente, porque pienso que sois compatriotas míos y es más lo que nos une que lo que nos separa. Por eso mismo, me cabrea cuando algún idiota me manda correos para no comprar cava. Como si un francés...aportase más a España o tuviese más en común con nosotros, que vosotros.
    Las personas son lo que cuentan y son más importantes que las banderas.

    ResponElimina
  13. Temujin, si la gente como tu fuera lo habitual en el gobierno de España, el independentismo se vendría abajo por sí solo.
    Solo quiero aportar un dato acerca de las cifras que discutís.
    Según un sondeo reciente creo recordar publicado en la Vanguardia, un 45% de la población era favorable a la independencia. No, un 55% no era contraria. Había un margen amplio de Ns/Nc y los contrarios a la independencia eran un 35-40%.
    Vamos, que no existe consenso en ninguno de los dos sentidos, pero la cosa está ahí, ahí.

    Esto al margen, la cuestión no es tanto monetaria como de dignidad. Cuando la mayoría de catalanes aprueba un Estatut, no puedes romperlo sin más y fingir que no ha pasado nada. En España los valores democráticos están en crisis por mucho que se finja normalidad. Esto es solo un ejemplo del tipo de cuestiones que crean mucha crispación en Catalunya y un desafecto creciente hacia la idea de la España que tu defiendes, la de que la unión hace la fuerza.
    El proyecto independentista que defienden los asiduos a este blog tiene de hecho tu misma línea de pensamiento. Simplemente en vez de coordinar Burgos y Barcelona a través de Madrid las cosas irían a través de Bruselas. ¿Por qué? Porque no parece que desde la UE se desdeñe un referendum, una lengua o una sensibilidad como muchas veces se hace desde el gobierno español.

    ResponElimina
  14. Per que la unió faci la força, com diu el nostre contertulià castellà, les parts a unir-se han de ser iguals. No una sotmesa a l'altre. No es fa cap mena de força si una de les parts creu que l'altre es inferior i no te els mateixos drets. Si passa això no es la unió per fer una força. Es la unió per la força.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…