Ves al contingut principal

Duran fent amics



Tenen una feinada per empassar-se el gripau. L'agradós olor de la victòria cobreix certes pestilències. Però, tot i així, de vegades, cal tapar-se el nas. Em refereixo als votants i a l'entorn independentista que ha decidit apostar pel cavall guanyador de CiU. I quan els pots de sal de fruita van que volen, l'amic Josep Antoni Duran i Lleida els regala ahir una entrevista al diari madrileny ABC veritablement antològica. Cal llegir-la per capir les intencions de la federació per al futur més immediat del nostre país. No és una diferència d'estratègia, de gradualisme, és que els objectius d'en Duran són directament antagònics. El polític més seriós, solvent i ben valorat pels catalans es despatxa amb una densa andanada, amb tota la munició a l'abast, contra l'anhel d'independència de bona part dels ciutadans del seu país. Un autèntic regal als morros del 56% de votants de la coalició nacionalista que, segons les enquestes dels diaris de la brigada de narcòtics, votaria sí en un referèndum d'independència.

Duran no és que renegui de la independència del seu país. No, no. És que renega fins i tot del fet que Catalunya sigui un país. Diu que no pot ser independentista per raons sentimentals, perquè el seu pare viu a Alcampell, més enllà de la ratlla d'Aragó, i que "mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos". A més, afirma contundent, "no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco". Especular, especular, podem especular. Com Javier Solana en la seva recent estada a Barcelona. Ara bé allò que si podem contrastar més enllà del nacionalisme del vell polític socialista espanyol és que la Unió Europea ha acceptat tots i cadascun dels nous estats que s'han creat a Europa durant els darrers vint anys. Tots, absolutament tots. I que sobre les independències a dins de les fronteres de la UE no podem parlar encara perquè no n'hi ha hagut cap. Francament, amb gent com en Duran vicecomandant la nau no sé com alguns poden parlar encara d'arribar algun dia a la platja de la llibertat. El vaixell és gran i continua anant mar en dins, sense més rumb que la voluntat de surar. Per tenir alguna credibilitat caldria que comencessin per netejar el pont de comandament.

Comentaris

  1. Quin botifler de calvo, quina vergonya més gran.....i no dic res més perque les diria molt grosses.

    ResponElimina
  2. S'omplen la boca amb el "Dret a decidir" a Catalunya i elogis a l'Espanya unida a Madrid. Són patètics.

    ResponElimina
  3. Un cuc te mes dignitat. Ja no es un debat dins de l'àmbit democràtic. Es simplement voler el perjudici de tot un poble i quan hom vol quelcom que com a conseqüència espolia en pràcticament tot a un poble, llavors ja no podem parlar de demòcrates. Aquest paio es un explotador, un tirà.

    ResponElimina
  4. No es pot negar que l'Aragonès Durán i Lleida va de cara, com la majoria de conservadors espanyols. Crec que a ningú li ha de sorprendre les seves declaracions, ja que el seu guió és conegut des de fa temps. En tot cas, el problema de comunicació el tenen els Convergents, que juguen un cop més a l'ambigüitat. Insisteixo, res de nou. Per cert, si aneu cap a la Val d'Aran, des de Lleida, veureu que els Aragonesos han tret la segona "l" al poble d'en Durán, ja que semblava massa català. Si seguiu una mica més endavant us trobareu amb un impagabale cartell que indica el "Castillo del Pla". Tot val per anorrear la Franja Catalana de l'Aragó.

    ResponElimina
  5. Perdoneu, volia dir "impagable cartell".

    Salutacions,

    ResponElimina
  6. Peró es que encara no el coneixíeu a aquest home de extrema dreta?, Unió Democràtica de democràtica no en te res, son la veritable extrema dreta de Catalunya i quan hi ha reunió de PPistes europeus hi son com un mes, com el PP d'en Rajoy.
    Però el que siguin de dretes es lícit i no vol dir que tinguin de ser anticatalanistes... i el mal es que també ho son. Porca misèria.

    Peró en Mas sense aquesta gent no guanyaria res i per això, a mes d'anar-li be, hi esta aliat.
    El únic que no entenc es aquestes declaracions en precampanya electoral, es que veuen el vot independentista perdut i volen "robar" el del PPC?.
    El mal es que amb això i tot encara hi haurà gent que els votarà perquè no sabrà a qui votar si no es a ells.

    ResponElimina
  7. Sí, en Duran Lérida és tot un de dretes com en Samaranch. Molta elegància i saber parlar però és dels que no estimen Catalunya si no hi ha diners pel mig. I, en Mas el veig pitjor encara: realment un traïdor de socarrel, per la mentida permanent de les dues llengües a usar.
    Hi va haver molts traïdors quan l'arribada d'en Franco, molts. I segueixen sense tenir cap mena de pudor. En Pujol, amb tots els errors, sempre ha estat més íntegre.
    Almenys, els podem veure amb transparència!

    ResponElimina
  8. No sé que són tants escarafalls! Tu i tots els que et segueixen sabeu que els vostres grans liders salvadors, Laporta i Carreteru (ara amb qui esteu?), si entren al Parlament es llançaran amorosament als braços d'aquests grans catalanistes. Com diuen en "lengua común" menos lobos Caperucita!

    ResponElimina
  9. Ja ha sortit aquí un amb la bola de vidre. Sembla ser que es fàcil veure el futur i saber què faran els que encara no han pogut fer re, ni els volen deixar aquells que estimen tan la poltrona que tan generosament els va regalar Espanya.

    ResponElimina
  10. Solidaritat ja ha repetit un cop i un altre que amb una CiU que no aposti en aquesta legislatura per la independència, res de res. Per tant, aquí ningú es llençarà als braços d'uns que han fet del peix al cove el seu modus vivendi.
    Almenys al Durna cal agrair-lii que sigui sincer. A diferència dels Puig i companyia, no enganya.

    ResponElimina
  11. Dons tindrem un govern de CIU en majoria simple i una oposició de dretes, esquerres, dependentistes, independentistes i un guirigall servit a la carta.
    Espanyols contents i catalans emprenyats.
    O sia que tindrem el que ens mereixem!.

    I si hi ha un bon deu, que miri avall, que ens busqui entre els núvols i podrà riure un bon rato.

    ResponElimina
  12. En Duran pertany ja a una altra època. Cal mirar-ho així. Qui no ho ha volgut veure ha estat CDC. n realitat CIU és un bipartit. I la veritat és que alguns comencem a estar farts d'uns i d'altres. A veure si Laporta no afluixa! Si ens roben el futur que sigui amb vots i no amb declaracions!

    ResponElimina
  13. "mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos"

    Quin català tan degenerat és qui separa la Franja i el Principat en comptes de lluitar per la seva unitat, com a mínim lingüística i cultural!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…