Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (XIII)



Entre l'agost i l'octubre de 1713, bloquejada Barcelona, perdut el suport dels aliats i completada la seva retirada, el diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot encapçalaren una expedició per la Catalunya central i pirinenca, amb l'objectiu de reclutar voluntaris i de promoure aixecaments populars contra l'ocupació borbònica. La maniobra provocà un cert afluixament del setge de la capital catalana: l'estat major borbònic organitzà diverses columnes d'uns deu mil efectius que iniciaren una implacable persecució dels voluntaris escampats pel país. Tal i com ens explica Josep Maria Torras i Ribé (Felip V contra Catalunya, Rafael Dalmau, 2005), l'acció punitiva de les tropes borbòniques recordà per la seva extrema violència la política de "sang, ferro i foc" aplicada pel duc d'Alba en les campanyes dels Països Baixos de la segona meitat del Cinc-cents.

Una praxi pròpia del que s'ha qualificat de terrorisme militar fou aplicada de manera sistemàtica arreu del país, com diuen les fonts "abrassant-se Catalunya tota". En destaca, entre molts altres, el cas de Manresa. Després de dies d'un comportament políticament dubtós de les autoritats municipals, els borbònics encerclaren la població i ordenaren l'incendi de les cases dels principals dissidents. El foc, descontrolat, provocà un autèntic desastre. Segons l'inventari dels propis ocupants, cremaren 522 edificis: "se quemó casi la mitad de la ziudad y la iglesia del Carmen". Després, com a molts altres indrets, s'aplicà la forca a dos detinguts i s'empresonà altres líders locals, a més de confiscar els béns i tirar a terra les cases d'altres manresans considerats desafectes. En aquesta i d'altres operacions d'aquells setmanes, segons un testimoni contemporani "se hicieron prisioneros a muchos catalanes, que luego fueron entregados a la horca y las poblaciones al incendio". Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis morts i repressaliats per la seva fidelitat als nostres drets històrics també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Quasivé des de l'inici que segueixo diàriament aquest bloc. L'admiro i el recomano.

    Un dels apartatas que més em motiven són justament aquests de loa Guerra de succeció i d'altres, que malauradament tant oblidades es troben pels mateixos decendents de qui les van patir o fomentar...

    A petició pròpia, m'agradaria que es pugués visualitzar aquests temes en un conjunt, a l'estil del que crec que vàreu fer envers els d'educació "tot esberlant lo mur".

    Enhorabona i cada dia bon cop de falç. Via fora! Catalans!

    PD: RCat, segons sembla pot treure representació a les terres de Lleida, en detriment de IU. ¿No creieu que cal potenciar-ho per tal de que tots aquells ilerdencs i ilerdenques, que com jo volem l'independència del nostre petit gran país, i que es troben tant dividids que lo més provable es que triin pel vot útil o sencillamnet no votar, puguem triar més clarament?. La divisió de l'independentisme ens fa molt més febles del que realment som (i serem?)

    ResponElimina
  2. A quasi totes les guerres ha passat el que ens expliques, diuen que es condició humana el matar i fer mal sense cap necessitat, també pot ser que aquesta "necessitat" sigui un tros que s'ha podrit del instint de supervivència.
    Peró el que si es cert es que aquest tros podrit es mes present en unes persones que en altres i que algunes cultures i nacions s'hi rebolquen fastigosament.

    ResponElimina
  3. Els espanyols en tenen molta d'experiència de l'extermini racial. Potser, el nazis varen agafar exemple d'aquesta actitud tan salvatge.

    ResponElimina
  4. "se hicieron prisioneros a muchos catalanes, que luego fueron entregados a la horca y las poblaciones al incendio".

    ResponElimina
  5. Benvolgut anònim ilerdenc: prenc nota de la teva petició i agraeixo el teu seguiment d'aquest bloc. Si et sembla, una bona solució, més que un nou bloc específic, pot ser la de concentrar totes les entrades d'aquesta sèrie d'apunts sobre els desastres de la guerra en una pàgina independent dins de Per a bons patricis. Quan trobi el moment, miraré de fer-ho. Gràcies per la proposta! I sí, si visqués a Lleida votaria en Jaume Fernández, sens dubte!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…