Esperança truncada?



Encara que és una manera de dir prou gastada, no escapo a la sensació que, en poc més d'un any, de la Consulta d'Arenys de Munt cap aquí, vivim uns temps realment històrics. Una acceleració sense precedents. El país està girant com un mitjó i el dia de la llibertat plena s'apropa de manera irreversible. Els estudis demoscòpics i les converses de carrer semblen confirmar-ho. No és, ben segur, una falsa sensació. Esperem que els nostres polítics no llencin per la borda, com de costum, les il·lusions del seu poble. En el dia electoral d'avui, que marcarà els propers quatre anys del nostre país, no em resisteixo a reproduir una missiva que recull l'esperit d'altres temps d'esperança per als bons patricis que foren frustrats. Es tracta d'una carta tramesa des de l'exili per l'insigne historiador Antoni Rovira i Virgili al seu amic Joan Alavedra, qui fou secretari d'en Macià i Companys i estret col·laborador del mestre Pau Casals a l'exili:

"Montpeller, 22 de desembre de 1945
Estimat amic Alavedra: bones festes i sobretot bon any nou! L'any 1945, gran any del món, ha deixat per a nosaltres, catalans, un feix d'esperances en poncella. Triga la florida, però vindrà. Tal com jo em preguntava l'any passat en aquest temps, em pregunto davant l'any que ha de venir: primavera o estiu? Quin serà el període de l'alliberament i del retorn? El 1946 té la paraula. Ell dirà.
Afectuosos de casa nostra per a casa vostra. Una abraça per a vós del vostre amic.
Antoni Rovira i Virgili."

Comentaris

  1. No vull pensar que després de tot el que hem viscut tot continuarà igual. La gent ha d'anar a votar i optar per l'opció independentista!

    ResponElimina
  2. La gent votarà, i el que voti estarà bé, i serà el que vol la gent.

    I si, com diuen les enquestes, fem realitat el canvi, demapassat ja no hi haurà tripartit. I Catalunya haurà començat el canvi.

    L'independentisme, crec que massivament (esperem a veure els resultats, però tot apunta per aquí), haurà atorgat confiança a l'Artur Mas. Em sembla l'opció, patriòticament, més coherent. És la que jo, al costat de molts altres companys de lluita independentistes, hem defensat.

    Confio que tots us alegreu d'aquest resultat, si s'esdevé. Confio que no comenceu a repartir carnets d'independentista, ni a fer barreres artificials. Fins i tot confio que tots aquests que menyspreen tan radicalment l'Artur Mas, puguin començar a entendre, com a primer pas per a acceptar, que la realitat independentista no té un únic projecte, sinó varis, i tots ells igualment defensables i respectables.

    ResponElimina
  3. El que cal és que l'independentisme, sigui quin sigui (des dels patriotes de CiU a Rcat), entri al Parlament. Demà, dilluns 29 s'haurà de començar a treballar pensant en les eleccions del 2014.

    ResponElimina
  4. Benvolgut Elies: sempre ens trobarem en la pluralitat independentista. Encara que seguim camins diferents, l'important és l'objectiu comú. Els resultats us donaran, als independentistes de CiU, una responsabilitat enorme. Molta sort!

    ResponElimina
  5. Acabo de rebre un correu anònim del bloc de Víctor Alexandre. Aclareix alguna idea, per molt que ho pugui lamentar. Val la pena llegir-lo.
    www.victoralexandre.cat

    ResponElimina
  6. Salut bons patricis, llegiu una lúcida anàlisi dels resultats de diumenge 28N. És el gran Julià de Jódar qui en fa una lectura en clau independentista, el seu és el setè comentari

    http://www.vilaweb.cat/noticia/3818009/tuitcronica-lendema.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)