Ves al contingut principal

Esperança truncada?



Encara que és una manera de dir prou gastada, no escapo a la sensació que, en poc més d'un any, de la Consulta d'Arenys de Munt cap aquí, vivim uns temps realment històrics. Una acceleració sense precedents. El país està girant com un mitjó i el dia de la llibertat plena s'apropa de manera irreversible. Els estudis demoscòpics i les converses de carrer semblen confirmar-ho. No és, ben segur, una falsa sensació. Esperem que els nostres polítics no llencin per la borda, com de costum, les il·lusions del seu poble. En el dia electoral d'avui, que marcarà els propers quatre anys del nostre país, no em resisteixo a reproduir una missiva que recull l'esperit d'altres temps d'esperança per als bons patricis que foren frustrats. Es tracta d'una carta tramesa des de l'exili per l'insigne historiador Antoni Rovira i Virgili al seu amic Joan Alavedra, qui fou secretari d'en Macià i Companys i estret col·laborador del mestre Pau Casals a l'exili:

"Montpeller, 22 de desembre de 1945
Estimat amic Alavedra: bones festes i sobretot bon any nou! L'any 1945, gran any del món, ha deixat per a nosaltres, catalans, un feix d'esperances en poncella. Triga la florida, però vindrà. Tal com jo em preguntava l'any passat en aquest temps, em pregunto davant l'any que ha de venir: primavera o estiu? Quin serà el període de l'alliberament i del retorn? El 1946 té la paraula. Ell dirà.
Afectuosos de casa nostra per a casa vostra. Una abraça per a vós del vostre amic.
Antoni Rovira i Virgili."

Comentaris

  1. No vull pensar que després de tot el que hem viscut tot continuarà igual. La gent ha d'anar a votar i optar per l'opció independentista!

    ResponElimina
  2. La gent votarà, i el que voti estarà bé, i serà el que vol la gent.

    I si, com diuen les enquestes, fem realitat el canvi, demapassat ja no hi haurà tripartit. I Catalunya haurà començat el canvi.

    L'independentisme, crec que massivament (esperem a veure els resultats, però tot apunta per aquí), haurà atorgat confiança a l'Artur Mas. Em sembla l'opció, patriòticament, més coherent. És la que jo, al costat de molts altres companys de lluita independentistes, hem defensat.

    Confio que tots us alegreu d'aquest resultat, si s'esdevé. Confio que no comenceu a repartir carnets d'independentista, ni a fer barreres artificials. Fins i tot confio que tots aquests que menyspreen tan radicalment l'Artur Mas, puguin començar a entendre, com a primer pas per a acceptar, que la realitat independentista no té un únic projecte, sinó varis, i tots ells igualment defensables i respectables.

    ResponElimina
  3. El que cal és que l'independentisme, sigui quin sigui (des dels patriotes de CiU a Rcat), entri al Parlament. Demà, dilluns 29 s'haurà de començar a treballar pensant en les eleccions del 2014.

    ResponElimina
  4. Benvolgut Elies: sempre ens trobarem en la pluralitat independentista. Encara que seguim camins diferents, l'important és l'objectiu comú. Els resultats us donaran, als independentistes de CiU, una responsabilitat enorme. Molta sort!

    ResponElimina
  5. Acabo de rebre un correu anònim del bloc de Víctor Alexandre. Aclareix alguna idea, per molt que ho pugui lamentar. Val la pena llegir-lo.
    www.victoralexandre.cat

    ResponElimina
  6. Salut bons patricis, llegiu una lúcida anàlisi dels resultats de diumenge 28N. És el gran Julià de Jódar qui en fa una lectura en clau independentista, el seu és el setè comentari

    http://www.vilaweb.cat/noticia/3818009/tuitcronica-lendema.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.