Fem forat, satisfacció doble

El resultat de la darrera enquesta del CEO, publicat ahir, ens deixa força elements per a l'optimisme. El primer, el més important, més enllà de la lluita partidària, la constatació d'un nou augment de l'independentisme, que creix des del 17,4% (novembre de 2008), passant pel 21,6% (novembre 2009), fins al 25,2% (novembre de 2010). Un esclat ascendent en dos anys d'un 44,8%. Una xifra brutal de canvi per a un element políticament tan rellevant com el desig d'independència, escrutat, a més, oferint la possibilitat de triar tota la pluralitat de respostes i no només un sí o un no. En conjunt, els partidaris de la Catalunya-Estat (federal o lliure) s'enfilen fins a la històrica xifra del 56%, mai assolida en els darrers cinc anys. La brigada de narcòtics haurà d'aplicar-se molt i molt en el futur. L'oferta independentista resulta cada dia més atractiva.

Pel que fa als partits independentistes, els resultats d'Esquerra milloren, com era d'esperar, a mesura que s'aproximen els comicis i es redueix el nombre d'indecisos. Un segment dels seus votants del 2006 (encara) no han estat seduïts per cap alternativa i es decantaran finalment per repetir, esmorteint la seva caiguda. Entre els nous, les previsions per a l'independentisme coherent que no vol fer gestió autonomista són francament positives. Solidaritat Catalana per la Independència entra per primera vegada en els sondatges del CEO amb una força molt notable, situant-se d'entrada en un 1,7%. I Reagrupament sembla haver capgirat la caiguda d'anteriors baròmetres i repunta fins al 0,9% (un 0,3% més que al juliol, però mig punt per sota de fa un any). Tant de bo, totes les tendències apuntades en el sondeig es consolidin i, si és possible, s'accentuïn d'aquí al 28-N. Anem per bon camí. Si és així, l'esperit del 10 de juliol tindrà finalment una traducció apreciable en el proper Parlament de Catalunya. Una florida de diputats independentistes. Serà una petita contribució a l'objectiu que l'esperit d'un poble que lluita per la seva llibertat sigui més present a les institucions.

Comentaris

  1. L'enquesta del CEO és molt esbiaixada. Els socialistes sempre s'hi troben sobrerepresentats i no sé si en podem fer gaire cas. Almenys, el que sí pot servir és per a marcar tendències. I sembla que per a l'independentisme són bones. Necessitem un esforç més! Tres setmanes més!

    ResponElimina
  2. Ara ve l'esprint final i toca fer un esforç valent de debò. Sóc molt escèptic amb les enquestes però suposo que segons ens apropem a la data final les previsions seran més acurades.

    ResponElimina
  3. Ahir vaig comentar al meu treball aquestes bones notícies, a veure qui reaccionava com. Mentre algú ho agafava amb somriure contingut, no atrevint-se a dir-ne res, una altra persona va reaccionar en contra dient que tot moviment indep. és feixista per essència. Li vaig demanar que m'ho aclarís i vaig veure que confonia la baixada d'antorxes del Canigó amb una processó també amb antorxes feta a l'Alemanya o Àustria, sembla que el mateix dia(?). També barreja el moviment escolta amb la falage...
    Per tant, davant d'aquesta gent fins i tot mitjanament culte, crec que els podria anar bé sorprendre'ls amb mitings al carrer, al més vell estil. Podria funcionar molt bé, si tenim gràcia d'usar llenguatge acollidor i aclarint que independència és fugir i no exaltació de l'honor patri. Potser, tampoc no ho entengui...

    ResponElimina
  4. Jo veig que molta gent s'ha tornat massa passota, independentistes familiars meus ja no creuen en CIU però els votaran perquè encara no creuen en SI ni en RCAT.
    A la botiga de la cantonada votaran a en Montilla perquè es "de los suyos", sense saber explicar després el que això vol dir... simplement es continuen sentint espanyols i aquell "bon home" en fot ganya.
    Hi ha una falta d'informació i una desinformació terrible i la unitat de narcòtics, segons en granollacs, fa de les seves. Que hi feia ahir aquella dona portaveu del PP dient que el castellà estava discriminat i perseguit a les escoles catalanes i sobretot als patis d'aquestes?. Quan algú diu una mentida així no tenim cap "Conselleria de Mentides" per portar-ho davant la justícia?.
    Es clar que el podríem portar davant de la llei, però no davant de la Justícia... que poca en queda d'això.

    ResponElimina
  5. Va, una d'alegria!!
    Quina és la coincidència de la Camacho amb en Carod?! Són dues coincidències! Que és incongruent això? Més incongruent és que sempre estiguem donant voltes al sol sense arribar-hi mai!! Carod-Camacho, va:

    Doncs:
    - Els dos són fills de guàrdia civil (Ja la sabíeu?)
    - En Carod ensenya mostatxo i la Camacho l'amaga...

    Ho sento, però algú ho havia de dir...!

    ResponElimina
  6. .... potser l'amaga, però n'hi cabria un de ben gros a aquell morro....

    Tinc una veïna de 92 anys al carrer de casa que n'és filla de guàrdia civil i cobra, apart de ma mísera pensió, una de "Hija de Guardia Civil", sabeu si en Carod i la morritus també la cobren o la cobraran?.

    ResponElimina
  7. Us copio íntegrament aquest article d'en Jaume Vidal, de l'Avui, per la gravetat del que ens explica:

    Un llibre de fotografies en català
    05/11/10 02:00 - Jaume Vidalemail protegit

    L'ofensiva contra el català entra en una nova fase quintacolumnista que ens porta a autoflagel·lar-nos i a demanar perdó per fer servir la nostra llengua.

    Rebo un correu electrònic d'aquella mena que anticipa les festes: un llibre especialment indicat per regalar per Nadal. Si més no així ho indica la nota: “[...] como propuesta, por ejemplo, para tus ‘shoppings' de Navidad”. El llibre de què parla la nota de premsa és Barcelona, pell i ombra (en català a l'original), del fotògraf Manel Esclusa.

    No he vist el llibre (sortirà a la venda el 2 de desembre), però d'entrada la trajectòria de l'autor fa pensar que es tractarà d'una obra sòlida i atractiva. L'edició va a càrrec de Nova Era Publications i l'Ajuntament de Barcelona. Tot fantàstic fins que a la nota de premsa llegeixo un advertiment (recordo que estem parlant d'un llibre de fotografies): “Aunque el título esté en catalán, el libro sólo tiene la introducción y dos poemas en catalán y ningún texto más”. Sort que no hi ha cap escrit més perquè si no a l'aficionat a la fotografia, posem per cas, de Carpio de Tajo, per esmentar una localitat castellana, se li podria indigestar l'obra. Mai hauria pensat que les fotografies també parlessin idiomes, però sí. Els texts a què fa referència són un pròleg de Rafael Argullol i dos poemes de Joan Vinyoli, que segons diu la nota tracten de la nit i la foscor.

    La foscor és la que tornen a tenir amb la revifalla d'atacs a la llengua. Ja en tenim prou amb totes les diatribes que han intensificat en els darrers temps l'atac al català, perquè des d'editorials del país, amb productes impulsats per l'Ajuntament de Barcelona, hàgim d'agenollar-nos (i no per la vinguda del sant pare).

    Pareu atenció a l'aclariment "Aúnque el título..."
    Aquest disbarat el publica una editorial anomenada Nova Era Publications. La trobareu aquí: http://www.novaerapublications.com/es/

    ResponElimina
  8. “Aunque el título esté en catalán, el libro sólo tiene la introducción y dos poemas en catalán y ningún texto más”.

    "O sea no os preocupéis y compradlo, que no leyendo la introducción y los poemas no os sentiréis agredidos."

    "Próximamente se pondrá a la venta una sobrecubierta con el título en castellano para dignificar el libro, es coste de la misma será financiado por la Generalitat, claro".

    ... si voleu hi puc trobar unes quantes excuses al fet, i inclús demanar perdó per aquesta darrera frase en català.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas