Ves al contingut principal

Fem forat, satisfacció doble

El resultat de la darrera enquesta del CEO, publicat ahir, ens deixa força elements per a l'optimisme. El primer, el més important, més enllà de la lluita partidària, la constatació d'un nou augment de l'independentisme, que creix des del 17,4% (novembre de 2008), passant pel 21,6% (novembre 2009), fins al 25,2% (novembre de 2010). Un esclat ascendent en dos anys d'un 44,8%. Una xifra brutal de canvi per a un element políticament tan rellevant com el desig d'independència, escrutat, a més, oferint la possibilitat de triar tota la pluralitat de respostes i no només un sí o un no. En conjunt, els partidaris de la Catalunya-Estat (federal o lliure) s'enfilen fins a la històrica xifra del 56%, mai assolida en els darrers cinc anys. La brigada de narcòtics haurà d'aplicar-se molt i molt en el futur. L'oferta independentista resulta cada dia més atractiva.

Pel que fa als partits independentistes, els resultats d'Esquerra milloren, com era d'esperar, a mesura que s'aproximen els comicis i es redueix el nombre d'indecisos. Un segment dels seus votants del 2006 (encara) no han estat seduïts per cap alternativa i es decantaran finalment per repetir, esmorteint la seva caiguda. Entre els nous, les previsions per a l'independentisme coherent que no vol fer gestió autonomista són francament positives. Solidaritat Catalana per la Independència entra per primera vegada en els sondatges del CEO amb una força molt notable, situant-se d'entrada en un 1,7%. I Reagrupament sembla haver capgirat la caiguda d'anteriors baròmetres i repunta fins al 0,9% (un 0,3% més que al juliol, però mig punt per sota de fa un any). Tant de bo, totes les tendències apuntades en el sondeig es consolidin i, si és possible, s'accentuïn d'aquí al 28-N. Anem per bon camí. Si és així, l'esperit del 10 de juliol tindrà finalment una traducció apreciable en el proper Parlament de Catalunya. Una florida de diputats independentistes. Serà una petita contribució a l'objectiu que l'esperit d'un poble que lluita per la seva llibertat sigui més present a les institucions.

Comentaris

  1. L'enquesta del CEO és molt esbiaixada. Els socialistes sempre s'hi troben sobrerepresentats i no sé si en podem fer gaire cas. Almenys, el que sí pot servir és per a marcar tendències. I sembla que per a l'independentisme són bones. Necessitem un esforç més! Tres setmanes més!

    ResponElimina
  2. Ara ve l'esprint final i toca fer un esforç valent de debò. Sóc molt escèptic amb les enquestes però suposo que segons ens apropem a la data final les previsions seran més acurades.

    ResponElimina
  3. Ahir vaig comentar al meu treball aquestes bones notícies, a veure qui reaccionava com. Mentre algú ho agafava amb somriure contingut, no atrevint-se a dir-ne res, una altra persona va reaccionar en contra dient que tot moviment indep. és feixista per essència. Li vaig demanar que m'ho aclarís i vaig veure que confonia la baixada d'antorxes del Canigó amb una processó també amb antorxes feta a l'Alemanya o Àustria, sembla que el mateix dia(?). També barreja el moviment escolta amb la falage...
    Per tant, davant d'aquesta gent fins i tot mitjanament culte, crec que els podria anar bé sorprendre'ls amb mitings al carrer, al més vell estil. Podria funcionar molt bé, si tenim gràcia d'usar llenguatge acollidor i aclarint que independència és fugir i no exaltació de l'honor patri. Potser, tampoc no ho entengui...

    ResponElimina
  4. Jo veig que molta gent s'ha tornat massa passota, independentistes familiars meus ja no creuen en CIU però els votaran perquè encara no creuen en SI ni en RCAT.
    A la botiga de la cantonada votaran a en Montilla perquè es "de los suyos", sense saber explicar després el que això vol dir... simplement es continuen sentint espanyols i aquell "bon home" en fot ganya.
    Hi ha una falta d'informació i una desinformació terrible i la unitat de narcòtics, segons en granollacs, fa de les seves. Que hi feia ahir aquella dona portaveu del PP dient que el castellà estava discriminat i perseguit a les escoles catalanes i sobretot als patis d'aquestes?. Quan algú diu una mentida així no tenim cap "Conselleria de Mentides" per portar-ho davant la justícia?.
    Es clar que el podríem portar davant de la llei, però no davant de la Justícia... que poca en queda d'això.

    ResponElimina
  5. Va, una d'alegria!!
    Quina és la coincidència de la Camacho amb en Carod?! Són dues coincidències! Que és incongruent això? Més incongruent és que sempre estiguem donant voltes al sol sense arribar-hi mai!! Carod-Camacho, va:

    Doncs:
    - Els dos són fills de guàrdia civil (Ja la sabíeu?)
    - En Carod ensenya mostatxo i la Camacho l'amaga...

    Ho sento, però algú ho havia de dir...!

    ResponElimina
  6. .... potser l'amaga, però n'hi cabria un de ben gros a aquell morro....

    Tinc una veïna de 92 anys al carrer de casa que n'és filla de guàrdia civil i cobra, apart de ma mísera pensió, una de "Hija de Guardia Civil", sabeu si en Carod i la morritus també la cobren o la cobraran?.

    ResponElimina
  7. Us copio íntegrament aquest article d'en Jaume Vidal, de l'Avui, per la gravetat del que ens explica:

    Un llibre de fotografies en català
    05/11/10 02:00 - Jaume Vidalemail protegit

    L'ofensiva contra el català entra en una nova fase quintacolumnista que ens porta a autoflagel·lar-nos i a demanar perdó per fer servir la nostra llengua.

    Rebo un correu electrònic d'aquella mena que anticipa les festes: un llibre especialment indicat per regalar per Nadal. Si més no així ho indica la nota: “[...] como propuesta, por ejemplo, para tus ‘shoppings' de Navidad”. El llibre de què parla la nota de premsa és Barcelona, pell i ombra (en català a l'original), del fotògraf Manel Esclusa.

    No he vist el llibre (sortirà a la venda el 2 de desembre), però d'entrada la trajectòria de l'autor fa pensar que es tractarà d'una obra sòlida i atractiva. L'edició va a càrrec de Nova Era Publications i l'Ajuntament de Barcelona. Tot fantàstic fins que a la nota de premsa llegeixo un advertiment (recordo que estem parlant d'un llibre de fotografies): “Aunque el título esté en catalán, el libro sólo tiene la introducción y dos poemas en catalán y ningún texto más”. Sort que no hi ha cap escrit més perquè si no a l'aficionat a la fotografia, posem per cas, de Carpio de Tajo, per esmentar una localitat castellana, se li podria indigestar l'obra. Mai hauria pensat que les fotografies també parlessin idiomes, però sí. Els texts a què fa referència són un pròleg de Rafael Argullol i dos poemes de Joan Vinyoli, que segons diu la nota tracten de la nit i la foscor.

    La foscor és la que tornen a tenir amb la revifalla d'atacs a la llengua. Ja en tenim prou amb totes les diatribes que han intensificat en els darrers temps l'atac al català, perquè des d'editorials del país, amb productes impulsats per l'Ajuntament de Barcelona, hàgim d'agenollar-nos (i no per la vinguda del sant pare).

    Pareu atenció a l'aclariment "Aúnque el título..."
    Aquest disbarat el publica una editorial anomenada Nova Era Publications. La trobareu aquí: http://www.novaerapublications.com/es/

    ResponElimina
  8. “Aunque el título esté en catalán, el libro sólo tiene la introducción y dos poemas en catalán y ningún texto más”.

    "O sea no os preocupéis y compradlo, que no leyendo la introducción y los poemas no os sentiréis agredidos."

    "Próximamente se pondrá a la venta una sobrecubierta con el título en castellano para dignificar el libro, es coste de la misma será financiado por la Generalitat, claro".

    ... si voleu hi puc trobar unes quantes excuses al fet, i inclús demanar perdó per aquesta darrera frase en català.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…