Ves al contingut principal

Ferides mortals de ministres digitals



Per sorpresa i d'urgència, en el curs dels propers dies, Ramon Alberch abandonarà el seu càrrec de Subdirector General d'Arxius i Gestió Documental de la Generalitat de Catalunya. Ha estat, després del nostre malmès patrimoni cultural nacional, la principal víctima (amb els seus errors) del denominat cas Centelles. Apunyalat per l'esquena pel Gobierno amigo, va veure com l'obra fotogràfica de l'artista republicà volava cap a Salamanca. Amb la fulla del seu ganivet encara tacada de sang, la ministra de Cultura espanyola i ultranacionalista Ángeles González-Sinde, ens va delectar ahir amb unes precioses declaracions pròpies del seu cinisme habitual: el que compta és la seva accessibilitat digital, no on són físicament els documents. Un argument tecnològic que podria haver aplicat perfectament al patrimoni d'Agustí Centelles robat al nostre país amb els nostres propis diners.

L'atzar, generós (quina casualitat més super casual), ha volgut que, després de quatre anys, una part de la documentació robada a punta de pistola per l'exèrcit franquista de particulars i entitats catalans i ara dipositada a Salamanca, retorni a Catalunya justament la darrera setmana de campanya electoral. Davant aquesta casualitat resulta difícil resistir-se a la temptació de pensar que la dimissió, justament ara quan només falta una setmana per a les eleccions, del durant set anys Subdirector General d'Arxius, l'home ferit per l'esquena per l'esquizofrènia dels socialistes catalans, no tingui res a veure amb l'escena de propaganda barata (una altra vegada polítics remenant caixes de papers recuperats) que, és previsible, subreptíciament o descaradament, viurem els propers dies. Cornut i pagar el beure, deu haver pensat abans de tancar sorollosament la porta del despatx. I que se'ls confitin.

Comentaris

  1. Jo deixaria en pau aquest parell de germans que han degradat la qualitat de fills, i ho deixaria per l'aparició del nou diari ARA.
    Crec que estem confonent plats per olles... No cal seguir per aqui.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.