Ves al contingut principal

González-Sinde i l'educació



Fa uns dies, en el curs de la inauguració del Festival de Cinema de Valladolid, la ministra de Cultura, és a dir, la ministra del ministeri que no hauria d'existir, la ministra del ministeri sense competències, la ministra del ministeri al qual li molesta internet, la senyora Ángeles González-Sinde, va manifestar el seu enuig envers l'alcalde de la ciutat castellana negant-se a saludar-lo. El motiu: les desafortunades declaracions de l'alcalde popular, Javier León de la Riva, relatives als "morritos" de la nova ministra Leire Pajín. Dona, aquesta última, per cert, cal dir-ho, d'estil cent per cent elegant i refinat. El fet revela que la ministra González-Sinde, tot i la duresa del seu semblant, és persona de sentiments. Sensible. Capaç de reaccionar impulsivament davant de la infàmia.

Però l'anècdota, a més, hauria de fer veure a les autoritats culturals catalanes quin és el tipus de missatge que pot entendre la ministra. És només una idea per al Conseller Tresserras en el poc temps que li queda: la propera oportunitat que tingui, retiri la salutació a la ministra. Sense la seva actuació deslleial, l'estratègia gangsteril dels germans Dalton-Centelles no hauria funcionat i el patrimoni del seu pare no ens hauria estat vilment espoliat pels espanyols. Com la ministra es dona de sentiments, sensible, capaç de reaccionar impulsivament davant la infàmia, ben segur, comprendrà el seu gest. De moment, almenys, agrairíem a la Fundació Caixa de Girona que deixés de posar espais de cultura del país al servei d'aquests dos impresentables. Si volen exposicions a benefici de l'explotació dels drets d'autor que encara posseeixen, que se la paguin amb els diners de la traïció. Els quartos que els va donar la sensible ministre González-Sinde.

Comentaris

  1. El ministerio aquest no és altre cosa que el ministerio de la sgae. És el retorn de favors a aquells que guinyaven l'ull durant la campanya electoral. Un favor que hem de pagar entre tots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.