Ves al contingut principal

González-Sinde i l'educació



Fa uns dies, en el curs de la inauguració del Festival de Cinema de Valladolid, la ministra de Cultura, és a dir, la ministra del ministeri que no hauria d'existir, la ministra del ministeri sense competències, la ministra del ministeri al qual li molesta internet, la senyora Ángeles González-Sinde, va manifestar el seu enuig envers l'alcalde de la ciutat castellana negant-se a saludar-lo. El motiu: les desafortunades declaracions de l'alcalde popular, Javier León de la Riva, relatives als "morritos" de la nova ministra Leire Pajín. Dona, aquesta última, per cert, cal dir-ho, d'estil cent per cent elegant i refinat. El fet revela que la ministra González-Sinde, tot i la duresa del seu semblant, és persona de sentiments. Sensible. Capaç de reaccionar impulsivament davant de la infàmia.

Però l'anècdota, a més, hauria de fer veure a les autoritats culturals catalanes quin és el tipus de missatge que pot entendre la ministra. És només una idea per al Conseller Tresserras en el poc temps que li queda: la propera oportunitat que tingui, retiri la salutació a la ministra. Sense la seva actuació deslleial, l'estratègia gangsteril dels germans Dalton-Centelles no hauria funcionat i el patrimoni del seu pare no ens hauria estat vilment espoliat pels espanyols. Com la ministra es dona de sentiments, sensible, capaç de reaccionar impulsivament davant la infàmia, ben segur, comprendrà el seu gest. De moment, almenys, agrairíem a la Fundació Caixa de Girona que deixés de posar espais de cultura del país al servei d'aquests dos impresentables. Si volen exposicions a benefici de l'explotació dels drets d'autor que encara posseeixen, que se la paguin amb els diners de la traïció. Els quartos que els va donar la sensible ministre González-Sinde.

Comentaris

  1. El ministerio aquest no és altre cosa que el ministerio de la sgae. És el retorn de favors a aquells que guinyaven l'ull durant la campanya electoral. Un favor que hem de pagar entre tots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…