Ves al contingut principal

Independentistes, voteu. I voteu independentista!



L'espectacle s'acaba. Alguns fins i tot no n'han pogut ni fer, d'espectacle. La brigada de narcòtics ha estat pràcticament implacable en el bloqueig. Sense escletxes. Només alguna petita concessió, com ara aquella esquifida entrevista exprés de fa uns dies a Joan Laporta i Joan Carretero al programa d'en Basté. I una mini falca al Telenotícies. La xarxa, gairebé l'únic espai de llibertat en el país dels blocs electorals, que desgraciadament té encara un impacte limitat davant els grans mitjans de desinformació. És el que hi ha i amb aquestes armes hem hagut de lluitar. Tampoc no podem dir que no ho sabéssim. Però era la nostra responsabilitat, la de la gent amb objectius pólítics clars per defensar. Amb el millor ideal per lluitar. Sense hipoteques ni dependències.

Ara, en aquestes hores finals, només ens falta el darrer impuls. Ha passat el temps de continuar embrancats en les raons de la divisió. Ara toca aquella conversa amb el veí. A la botiga. A la sala d'espera. Amb el company de feina. Amb qui sigui. Fer el darrer esforç. Arribar a tots els independentistes i "obligar-los" a votar. Ni un de sol pot quedar-se a casa. Perquè ens hi juguem moltíssim. Aquestes eleccions determinaran si, amb una àmplia majoria, els de sempre ens obliguen a patir durant els propers quatre anys, una vegada més, la política de sempre. La d'anar tirant. O si collats pels nous, amb l'esperit del 10 de juliol bufant-los el clatell, es posen d'una vegada les piles i preparem tots plegats durant quatre anys aquest país per fer el salt definitiu. Per tant, independentistes, voteu. I, ara més que mai, voteu independentista! Deixeu la misèria de l'autonomisme per als miserables que el prediquen.

Comentaris

  1. Amb escissions populistes no anem enlloc, exigeixo unitarisme. I fins que no sigui així, el meu vot anirà deslligat del sentiment nacional que sento i em pertany. Votaré als Pagesos per la Dignitat Rural.

    ResponElimina
  2. I, sobretot, explicar que no anem contra ningú. Que volem recuperar el que és nostre: Els nostres diners i la nostra cultura.
    Ahir, crec que vaig fer una nova "independent-adicta". Botiguera fins al moll de l'os, quan li vaig dir que dividís 60.000.000.000 € per 8 milions de ciutadans; que això serien els diners que disposarà l'Estat Català per ella mateixa, els ulls se li van obrir com dos semàfors! -"Però, a quí? Estan tant dividits... Laporta, Mas, Carretero!" Li vaig explicar el que fa (o no fa) cada un. Sembla que la vaig convèncer.
    Em d'aprofitar totes les ocasions de fer proselitisme. Avui, més que mai!! No és pecat dir la teva opnió i la reflexió que la facin demà-passat...

    Dilluns vinent, hem de seguir amb la feina que ens hem proposat. Per començar, una més que probable movilització davant de l'adormidera que ens servirà en Mas. En segon punt un aspecte nou que us proposo: Recollir dades de la criminalitat dels qui van adherir-se al Franco. Cercar proves contra Fraga, Blas Piñar, Aznar, Samaranch, etc. El mateix Franco, jo diria que mai ha estat culpat de delicte, no? En canvi... hauríem de fer remprendre el projecte d'en Garzón, per destraler que sigui.

    ResponElimina
  3. Estic en desacord amb el primer comentari. No sóc escissions populistes. Moltíssimes persones hem treballat per tirar endavant uns projectes seriosos i comproesos pel país. En aquestes darreres setmanes els esforços que s'han fet han estat brutals. Espero que això tingui la seva correspondència amb forma d'escons al Parlament.

    ResponElimina
  4. Avui es un dia de reflexió !.
    Potser seria millor dir-ne un dia de descans, jo no miro massa la "tele", però feien fàstic tots, vull dir "tots els que hi sortien". S'ha acabat, vull dir fins demà o demà passat que vindran les alegries i penes, aquell que deia "tindré 300 escons" i dirà " en tinc 4, no està pas malament" i l'altre que haurà tret 10 escons menys que a la passada legislatura i dirà "hemos ganado"... o "hem guanyat" tan se val.
    Però el Dilluns tornem-hi, que si en Pep s'ho fa amb la Rita i la Rita diu que no es veritat, que ella es fidel als seus votants, però que es culpa d'aquests que l'han traït si es veu obligada a prostituir-se un alta cop...
    Però el Dilluns tindrà una cosa molt bona, podré esborrar dels meus "Favorits" del Explorer o "Adreces d'interès" del Firefox totes, si totes, les que facin referencia a qualsevol mitjà d'informació o desinformació, crec que nomes em quedaré amb la de la web d'Indonèsia, al menys els d'allà no diuen que la Generalitat obliga a servir "nomes" pa amb tomàquet per esmorzar, dinar i sopar als catalans de parla castellana i botifarra als nou-vinguts islamistes.

    ResponElimina
  5. A partir de dilluns tocarà fer una campanya d'ús del casc per a tots aquells a qui l'Artur Mas ha venut la moto. Si s'estimben, que ho faran, haver votat independència.

    ResponElimina
  6. SI és el triple vot útil. Un vot contra que evita el tripartit, evita la majoria absoluta de CiU i porta al Parlament la veu dels independentistes desacomplexats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…