Ves al contingut principal

Joan Solà, encara i per sempre



Feia temps que volia fer-ho. L'atzar ha volgut que sigui coincidint amb l'enèssima campanya contra el català als tribunals espanyols i a Brusel·les. Són vint minuts realment ben aprofitats. Aquests dies he tingut l'oportunitat d'escoltar novament de manera íntegra el discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya de l'1 de juliol de 2009. I he vibrat com feia temps que no experimentava. Quina força. Quina convicció. Davant l'artifici o la ineptitud habitual dels nostres polítics autonomistes, quina concisió. Quina capacitat expressiva. Us animo a redescobrir-lo. De veritat. Des de la tribuna del Parlament, escenari de tantes traïcions, va representar amb la màxima dignitat el sentiment de milions de catalans. Mil vegades més proper a la sensibilitat del carrer que no pas els senyors diputats que diuen fer-ho. Simplement, som molts, la majoria, els que volem un país normal. I això reivindicava en Joan Solà. La normalitat d'una llengua i d'un país escarnit. No puc sinó atorgar el lloc central d'aquest apunt a les seves darreres paraules d'aquell dia. Senzillament antològiques.

"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra. Moltes gràcies."

Comentaris

  1. Ja fa bastant de temps, massa poc, que vaig dir que a Catalunya jo no parlaria cap mes llengua que la catalana, parlaria amb les altres que conec sempre que el meu interlocutor no m'entengues en català perquè fos d'una altra lloc, però no si aquesta persona visques aquí.
    Ho continuu fent i no hi tinc cap problema, a vegades ells continuen en la seva de llengua, però m'entenen i no passa res de res.

    Però també us tinc de dir que en aquell lloc, botiga, servei que no m'han atès en català procuro no entrar-hi mes, no se si això esta mal fet... però si mes no n'és quelcom d'humà.

    ResponElimina
  2. Però, amic Granollachs, Catalunya, amb Joan Solà o no, està dominada, almenys fins ara, per CiU. És auxì! També és així que aquesta CiU ja torna -abans de guanyar les eleccions!!- a fer pactes amb el PP. Perquè, si no, què és el que ha fet a Tortosa negant-se a treure el monument franquista de l'any 1966 al·legant que "ara no toca" perquè això és fer electoralisme: Pacte amb el PP. Quin tracte hi ha al darrere? O potser és que ja els va bé pensar així! Això ja no és ni nacionalisme ni de barretina; és pur unionisme franquista, com Duran-Lérida.

    Com que el "plumero" sempre s'acaba ensenyant, com la mona ensenya la seva seda, ahir -agafeu-vos fort- vaig "descobrir" que el compositor Haendel va compondre una peça minúscula d'uns escasos cinc minuts, una "Cantata espanyola" que es diu.... "NO SE ENMENDARÁ JAMÁS".
    Jo ho interpreto que en Haendel deuria observar -potser cabrejat- que la monarquia espanyola de l'època tampoc rectificava mai... "no se enmendarán jamás..." ni España ni CiU...

    ResponElimina
  3. El que fa més ràbia de tot són els aplaudiments finals. Si tant els hi va agradar, perquè no prediquen amb l'exemple?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…