Ves al contingut principal

L'efecte cavall guanyador



El diari buc insígnia i vaixell escola de la brigada de narcòtics va publicar ahir la tradicional enquesta electoral de final de campanya adreçada a fer-nos saber, com si no ho tinguéssim clar, quins són els desitjos del comte de Godó. És l'actitud clàssica dels mitjans que, més enllà de les seves funcions bàsiques en el marc d'una societat democràtica, es consideren cridats a fer de guardians de l'statu quo autonomista. Encara que ho fan veure, no pretenen descriure la realitat, sinó influir-hi i donar impuls afegit als seus cavalls (així s'entenen perfectament els 17-19 escons que "El Mundo" preveu per al PP o els 6-7 que "El País" assigna a Ciutadans). En el cas de "La Vanguardia", la previsió de 63-65 escons per a CiU posa damunt la taula amb tota la seva potència l'efecte cavall guanyador: la voluntat de potenciar, en aquests darrers dies de campanya, la identificació espontània que sempre s'opera en una part de l'electorat en favor de qui va destacat en la cursa electoral. Des de nens, tots volem guanyar i, aquesta vegada, votar convergent és tenir-ho assegurat.

Per consolidar l'efecte cavall guanyador, a més, cal ensorrar les expectatives electorals dels qui podrien fer de vot alternatiu: Esquerra, que havia viscut un rebot a l'alça en les darreres enquestes, torna a les pitjors previsions de la sèrie dels darrers quatre anys. I, evidentment, les noves candidatures de l'independentisme que renuncia a la gestió autonomista no existeixen a l'enquesta: cap sorpresa, tampoc han existit en la informació electoral de les darreres setmanes. L'efecte cavall guanyador ha enganxat també una part de l'independentisme, ara convençut (quant temps durarà la broma, em sembla que poc) d'un canvi de rumb de la coalició nacionalista, històrica defensora de l'aranotoca. Quan el cavall guanyador creuï la línia de meta el dia a dia posarà tothom ràpidament en el seu lloc. Seria una llàstima que, després de la gran manifestació del 10 de juliol, la societat civil hagués de continuar fent via cap a la llibertat sense l'auxili dels seus representants al Parlament.

P.S. Diu que ahir hi va haver un debat...

Comentaris

  1. La premsa diu que ahir, efectivament, el muetzí Cuní va cridar els candidats a casa seva per parlar del de sempre. Com jo era al llit no ho vaig veure però avui la premsa narcotitzant en va plena de referències.

    ResponElimina
  2. I això es el que passarà: La societat civil estarà orfe en el camí cap l'estat propi. Quan CIU "governi" ho farà en clau espanyola. Dins de la gàbia on ens han ficat i sense la mes remota voluntat de sortir-ne.

    ResponElimina
  3. El que em fa gràcia, és la persistència entre els polítics d'ultra dreta (per a mi, la dreta civilitzada és CiU i la ultra són els prohibicionistes franquistes), que entre els ultres tinguin aquesta malaltia comú com és la de saltar d'idioma de manera tan sobtada. Això és encomanadís fins a zones llunyanes com el Vaticà, on el seu Cap d'Estat, en visitar Barcelona fa uns dies saltava del català al castellà tan sobtadament que feia pena. Pobre! Quin pallasso! Tota la família del Cap d'Estat d'Espanya també té la mateixa malaltia. Aquesta malaltia jo la batejaria de "cobardia orgànica", unes bactèries que s'amaguen alternant-se entre el cor i la ment de manera paroxística. No s'atreveixen a dir com pensen, però sí a fer la punyeta permanentment.

    Per cert: Mentre ens avorrim de veure tants estúpids al poder, hauríem de pensar en fer una "porra" electoral, no?
    Jo poso CiU-ERC-SI-ICV. A Itàlia hi havia hagut un pentapartito. Era molt divertit!!

    ResponElimina
  4. El que caldria fer es una manifestació no se on perquè SCI i RCAT tinguessin veu a TV3, es vergonyós que els hi facin aquest boicot preelectoral al·legant una llei feta pels partits majoritaris antidemocràtica-ment.

    ResponElimina
  5. Les enquestes del Grupo Godó estan tan cuinades com totes les altres. Després, serà hora ed comparar-ho amb els resultats finals i deixar-los en total evidència. Estic convençut que SCI treurà força més escons i que CiU no despuntará tant.

    ResponElimina
  6. 17-19 escaños que "El Mundo" prevé para el PP o a previsión de 63-65 escaños para CiU . Parece ser que las previsiones no eran tan desacertadas

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.