Ves al contingut principal

Loquillo, és fàcil d'entendre



José María Sanz Beltrán, Loquillo (Barcelona, 1960) ha segregat unes declaracions a la revista espanyola Época, amb les quals no fa sinó ratificar la seva voluntària afiliació al grup de colons exiliats. Mola tant ser una víctima del nacionalisme (català, clar, que com bé sabeu és l'únic que existeix). És tan alternatiu! Gent que se sent rebutjada pels consensos majoritaris existents a un país: allò que (cada vegada que hi anem per feina o plaer) a tants catalans ens passa amb Espanya a alguns (pocs però sorollosos) els passa també amb la Catalunya que, encara entre badalls, va reprenent la seva autoconsciència. Homes perseguits. Autèntiques víctimes. Com en el cas de Boadella, la gent no va als seus concerts per pur odi a Espanya, no perquè fa trenta anys que es repeteix una vegada rera l'altra. Denuncien en els altres exactament allò que fan ells. Cerquen en l'escàndol polític un remei al seu manifest declivi creatiu.

Diu que que els catalans haurien de llegir més història: els nacionalistes estan fent creure als joves "que els espanyols van envair Catalunya”. Veuràs, és fàcil d'entendre. En síntesi, és el que dius. Si vols una mica més de detall, es podria explicar així: els espanyols no van envair Catalunya perquè Espanya com a subjecte polític dotat de sobirania sobre el conjunt de la pell de brau (tret de Portugal) encara no existia sinó com projecte. Precisament, per donar orígen a l'Espanya constitucional d'avui, la de la sobirania resident en el conjunt del poble espanyol, la que ens tenalla, va caldre enviar, anorrear i liquidar a sang i foc les sobiranies nacionals preexistents, entre elles, la catalana. Sense la invasió de Catalunya per la vella Castella, l'Espanya d'avui no existiria. I això, mal que pesi als catalans amb mentalitat colonial, és una realitat que tots els nostres joves cal que coneguin. Per justícia i per dignitat.

Comentaris

  1. Queda molt bé això d'haver nascut a Barcelona i proclamar l'espanyolitat als quatre vents o bé dir allò tan penós que tots els nacionalismes, menys l'espanyol, són quelcom tòxic i nociu per a les persones. Molt en la línia de la ministra espanyola d'exteriors reconeixent el dret d'autodeterminació dels pobles arran del conflicte del Sàhara però quan es parla de Catalunya ni dret d'autodeterminació ni res de res. Encara veurem el Loquillo a un concert a favor de l'autodeterminació del poble saharaui. Per cert, com a músic fot pena.

    ResponElimina
  2. Jo crec que els catalans com en Duran pateixen un desequilibri psicològic. S'auto odien. Dintre de la miratge espanyolista viuen feliços. Es posen les ulleres de la realitat espanyola i gaudeixen com el drogodependent gaudeix de la droga sense veure més enllà. La realitat els castiga i el auto odi, com la droga, els alleugera les misèries. Però la crua realitat sempre s'acaba imposant i aquesta espanyolitat que tan necessiten al final se'ls acaba engolint. I es que els catalans espanyolistes pateixen l'espoli parasitari tant com qualsevol i si Catalunya s'acaba empobrint, ells s'empobriran amb Catalunya. Si no per la butxaques, si per l'ànima.

    ResponElimina
  3. Dispenseu les errades ortogràfiques. De vegades escric massa ràpid.

    ResponElimina
  4. Fa una estona he escoltat en Mas amb en Cuní.
    M'esgarrifa molt seriosament la seva obsecació per privatitzar la Generalitat. Dient això, demostra la seva falta d'experiència amb professionals. M'explico: Qualsevol empresa privada, el primer fi que té és obtenir benefici de la feina que faci. Amb l'adjudicació d'un treball, l'interventor de torn agafarà el pressupost més barat. Aquesta empresa contractarà treballadors a l'atur i els prepararà amb un curset de vegades d'un dia i els posarà a fer un treball. El resultat final és el d'haver de repetir la feina pel professional que està de plantilla, havent-hi perdut els diners del contracte, el temps de revisió i la repetició. Aquest és el projecte d'en Mas! El que sí diu bé (Gràcias a Déu que n'encerta una!!) és la imperiosa necessitat de professionalitzar el personal propi de la Generalitat. Això sí que estalvia molts diners als pressupostos!

    ResponElimina
  5. Anar contra Catalunya sembla aporta rèdits d'alguna manera. Sobretot, t'assegura una bona presència als mitjans editats a Madrid i els apludiments dles troglodites. Això és el que busquen els Loquillos.

    ResponElimina
  6. Amb la profesionalització del nou personal que CAL contractar a la Generalitat, s'evitaria situacions tan dramàtiques o kafkianes de tenir un nou company al treball que haurà tret un 10 en totes les oposicions i que serà totalment incapaç de tirar el mínim de feina endavant i fer-la bé. Un exemple molt lamentable és el d'alguns jutges que s'han après de memòria totes les lleis de justícia, la constitució i l'Estatut i no saben discriminar a qui s'ha d'acusar. Dit per un jutge fa uns 15 anys.
    La intel·ligència i professionalitat no té res a veure amb la memorització. Cal que això ho entengui el Sr. Mas i ho faci extensiu als sindicats, corporació conservadora de drets molt sovint massa desfassats per ser creïbles.

    Els dos comentaris els dic i els subscric per experiència directa.

    ResponElimina
  7. Loquillo i Boadella?, em pensava que hi havien temes millors, deixeu-els que es rebolquin en la seva pròpia merda, se que esquitxen voluntàriament i fan soroll de "xip-xep" però crec que ni allà ni aquí ningú els fa gaire cas, aquí ens fan fàstic i allà encara que ho vulguin continuaran pensant que son catalans... pobra gent... col·laboracionistes... visca la resistència, pacífica.

    ResponElimina
  8. Ep!
    Si la societat catalana pot comprar
    - Bons de la Generalitat;
    - Fer unes Maratons de TV3 colosals;
    - Cobrir les necessitats de Càrites i Creu Roja;
    I, si:
    - Rajoy: "España no se aguanta sin Catalunya;
    - Futbol: "España no se aguanta sin el Barça";

    Doncs, per què no comprem Espanya???? Ara està barateta...! La podríem colonitzar i ..... .... (Seguiu!)

    ResponElimina
  9. Ramon Llull,
    no podem comprar Espanya... perquè no som un subjecte de dret.
    De fet, no és mala idea fer-ho un cop siguem independents. Però amb les nostres condicions d'adquisició.

    ResponElimina
  10. ... i si cinc durets d'aquí, cinc d'allà compréssim el deute extern d'Espanya no el tindríem agafats pels "mismísimos?... no en tenim prous entre tots, de euros...

    ResponElimina
  11. De Isabel y Fernando "Tanto monta, monta tanto..", ¿que fue de ellos? ¿Que fue del Reino de Aragon que se anexiono voluntariamente a Castilla? ¿No existió?...

    Para comprar España ¿ emitiríais más bonos con comisión del 3% para la banca?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…