Ves al contingut principal

Loquillo, és fàcil d'entendre



José María Sanz Beltrán, Loquillo (Barcelona, 1960) ha segregat unes declaracions a la revista espanyola Época, amb les quals no fa sinó ratificar la seva voluntària afiliació al grup de colons exiliats. Mola tant ser una víctima del nacionalisme (català, clar, que com bé sabeu és l'únic que existeix). És tan alternatiu! Gent que se sent rebutjada pels consensos majoritaris existents a un país: allò que (cada vegada que hi anem per feina o plaer) a tants catalans ens passa amb Espanya a alguns (pocs però sorollosos) els passa també amb la Catalunya que, encara entre badalls, va reprenent la seva autoconsciència. Homes perseguits. Autèntiques víctimes. Com en el cas de Boadella, la gent no va als seus concerts per pur odi a Espanya, no perquè fa trenta anys que es repeteix una vegada rera l'altra. Denuncien en els altres exactament allò que fan ells. Cerquen en l'escàndol polític un remei al seu manifest declivi creatiu.

Diu que que els catalans haurien de llegir més història: els nacionalistes estan fent creure als joves "que els espanyols van envair Catalunya”. Veuràs, és fàcil d'entendre. En síntesi, és el que dius. Si vols una mica més de detall, es podria explicar així: els espanyols no van envair Catalunya perquè Espanya com a subjecte polític dotat de sobirania sobre el conjunt de la pell de brau (tret de Portugal) encara no existia sinó com projecte. Precisament, per donar orígen a l'Espanya constitucional d'avui, la de la sobirania resident en el conjunt del poble espanyol, la que ens tenalla, va caldre enviar, anorrear i liquidar a sang i foc les sobiranies nacionals preexistents, entre elles, la catalana. Sense la invasió de Catalunya per la vella Castella, l'Espanya d'avui no existiria. I això, mal que pesi als catalans amb mentalitat colonial, és una realitat que tots els nostres joves cal que coneguin. Per justícia i per dignitat.

Comentaris

  1. Queda molt bé això d'haver nascut a Barcelona i proclamar l'espanyolitat als quatre vents o bé dir allò tan penós que tots els nacionalismes, menys l'espanyol, són quelcom tòxic i nociu per a les persones. Molt en la línia de la ministra espanyola d'exteriors reconeixent el dret d'autodeterminació dels pobles arran del conflicte del Sàhara però quan es parla de Catalunya ni dret d'autodeterminació ni res de res. Encara veurem el Loquillo a un concert a favor de l'autodeterminació del poble saharaui. Per cert, com a músic fot pena.

    ResponElimina
  2. Jo crec que els catalans com en Duran pateixen un desequilibri psicològic. S'auto odien. Dintre de la miratge espanyolista viuen feliços. Es posen les ulleres de la realitat espanyola i gaudeixen com el drogodependent gaudeix de la droga sense veure més enllà. La realitat els castiga i el auto odi, com la droga, els alleugera les misèries. Però la crua realitat sempre s'acaba imposant i aquesta espanyolitat que tan necessiten al final se'ls acaba engolint. I es que els catalans espanyolistes pateixen l'espoli parasitari tant com qualsevol i si Catalunya s'acaba empobrint, ells s'empobriran amb Catalunya. Si no per la butxaques, si per l'ànima.

    ResponElimina
  3. Dispenseu les errades ortogràfiques. De vegades escric massa ràpid.

    ResponElimina
  4. Fa una estona he escoltat en Mas amb en Cuní.
    M'esgarrifa molt seriosament la seva obsecació per privatitzar la Generalitat. Dient això, demostra la seva falta d'experiència amb professionals. M'explico: Qualsevol empresa privada, el primer fi que té és obtenir benefici de la feina que faci. Amb l'adjudicació d'un treball, l'interventor de torn agafarà el pressupost més barat. Aquesta empresa contractarà treballadors a l'atur i els prepararà amb un curset de vegades d'un dia i els posarà a fer un treball. El resultat final és el d'haver de repetir la feina pel professional que està de plantilla, havent-hi perdut els diners del contracte, el temps de revisió i la repetició. Aquest és el projecte d'en Mas! El que sí diu bé (Gràcias a Déu que n'encerta una!!) és la imperiosa necessitat de professionalitzar el personal propi de la Generalitat. Això sí que estalvia molts diners als pressupostos!

    ResponElimina
  5. Anar contra Catalunya sembla aporta rèdits d'alguna manera. Sobretot, t'assegura una bona presència als mitjans editats a Madrid i els apludiments dles troglodites. Això és el que busquen els Loquillos.

    ResponElimina
  6. Amb la profesionalització del nou personal que CAL contractar a la Generalitat, s'evitaria situacions tan dramàtiques o kafkianes de tenir un nou company al treball que haurà tret un 10 en totes les oposicions i que serà totalment incapaç de tirar el mínim de feina endavant i fer-la bé. Un exemple molt lamentable és el d'alguns jutges que s'han après de memòria totes les lleis de justícia, la constitució i l'Estatut i no saben discriminar a qui s'ha d'acusar. Dit per un jutge fa uns 15 anys.
    La intel·ligència i professionalitat no té res a veure amb la memorització. Cal que això ho entengui el Sr. Mas i ho faci extensiu als sindicats, corporació conservadora de drets molt sovint massa desfassats per ser creïbles.

    Els dos comentaris els dic i els subscric per experiència directa.

    ResponElimina
  7. Loquillo i Boadella?, em pensava que hi havien temes millors, deixeu-els que es rebolquin en la seva pròpia merda, se que esquitxen voluntàriament i fan soroll de "xip-xep" però crec que ni allà ni aquí ningú els fa gaire cas, aquí ens fan fàstic i allà encara que ho vulguin continuaran pensant que son catalans... pobra gent... col·laboracionistes... visca la resistència, pacífica.

    ResponElimina
  8. Ep!
    Si la societat catalana pot comprar
    - Bons de la Generalitat;
    - Fer unes Maratons de TV3 colosals;
    - Cobrir les necessitats de Càrites i Creu Roja;
    I, si:
    - Rajoy: "España no se aguanta sin Catalunya;
    - Futbol: "España no se aguanta sin el Barça";

    Doncs, per què no comprem Espanya???? Ara està barateta...! La podríem colonitzar i ..... .... (Seguiu!)

    ResponElimina
  9. Ramon Llull,
    no podem comprar Espanya... perquè no som un subjecte de dret.
    De fet, no és mala idea fer-ho un cop siguem independents. Però amb les nostres condicions d'adquisició.

    ResponElimina
  10. ... i si cinc durets d'aquí, cinc d'allà compréssim el deute extern d'Espanya no el tindríem agafats pels "mismísimos?... no en tenim prous entre tots, de euros...

    ResponElimina
  11. De Isabel y Fernando "Tanto monta, monta tanto..", ¿que fue de ellos? ¿Que fue del Reino de Aragon que se anexiono voluntariamente a Castilla? ¿No existió?...

    Para comprar España ¿ emitiríais más bonos con comisión del 3% para la banca?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…