Ves al contingut principal

Neixen els Premis Brigada de Narcòtics (BN)



Des d'aquest bloc hem decidit impulsar la primera edició dels Premis Brigada de Narcòtics, més curt, Premis BN. L'objectiu d'aquest guardó és el de distingir, reconèixer, identificar i denunciar la incansable activitat, durant el darrer any, d'entitats i persones concretes residents a Catalunya, al servei del manteniment de l'statu quo autonomista. De tots aquells que, lluitant amb constància i dedicació, contra la raó més evident, treballen per evitar que els catalans prenguin consciència de l'absoluta necessitat que el nostre país disposi d'un Estat propi. En l'edició 2010, els Premis BN s'atorgaran en dues categories: Millor Comissaria i Millor Inspector. El primer té per objectiu reconèixer el mitjà de comunicació (digital, en paper o audiovisual) més actiu en l'ocultació de la realitat de la nostra submissió. El segon, identificarà el periodista o opinador més abocat a la causa intoxicadora de la Brigada.

Naturalment, sereu els lectors d'aquest bloc els encarregats de decidir quina persona i mitjà mereixen semblant reconeixement. Durant una primera fase, al llarg de les properes dues setmanes, des d'avui mateix fins el 30 de novembre, podreu proposar un màxim de tres candidats als premis, sigui a través dels comentaris a qualsevol apunt diari d'aquest bloc, sigui fent-los arribar a l'adreça granollacs@gmail.com. A continuació, entre els dies 1 i 31 de desembre, apareixeran a la part fixa d'aquest bloc dues enquestes que permetran als lectors votar entre els cinc candidats més populars designats a la primera fase. El dia 1 de gener de 2011 coneixerem, doncs, els noms dels guanyadors. Us convidem a fer arribar les vostres propostes i a votar per posar nom i cognoms als elements més destacats en aquesta feina diària, practicada per terra, mai i aire, de desinformació i desorientació del nostre país. Serà, si més no, una modesta aportació a l'objectiu patriòtic de desacreditar públicament la seva tasca irresponsable. I com més siguem, més riurem.

Comentaris

  1. - Màrius Carol
    - Grupo Godó

    Mmmmh... difícil. No vull posar un periodista els articles d'opinió del qual em facin particular ràbia, hauria de ser algú més amunt en l'escalafó. Algú que rebi ordres directes del Senyor X espanyolista "tu me los mantienes distraidos, que nosotros ya les robamos". L'únic nom que sabria dir d'aquestes característiques seria Màrius Carol. No estic ficat massa en el submón del periodisme per dir-ne més. I el mitjà de comunicació seria el Grupo Godó.

    ResponElimina
  2. Com a mitjà d'informació voto per La Vanguardia.
    A l'apartat de periodista, de la cantera de brigadistes que té el Cuní a les seves ordres, trio la Mar Jiménez (aquella que es sembla a la menina més lletja) tot i que molt enganxats anirien el Foix i l'Antonio Franco.

    ResponElimina
  3. Aquesta proposta no frega la genialitat, ÉS LA GENIALITAT EN ESTAT PUR!!! Premis a l'adulteració de la nostra realitat, la cosa nostra, vaja! Bravo!
    A l'impromptu, ara, no em ve al cap, cap comissaria ni inspector, sinó una presumpta delinqüent: La Responsable d'Economia d'Andalucia, per resistir-se a confesar la veritat!

    ResponElimina
  4. No serà fàcil escollir entre tres candidats. N'hi ha molts que estan al servei de l'autonomisme. Caldrà pensar-s'ho bé, molts s'ho mereixen!

    ResponElimina
  5. Me'n oblidava... que guanyi el millor :> !!!1!

    ResponElimina
  6. Buf, buf... només 3 candidats en cada categoria? Crec que no en tenim ni per començar...

    Bé, els 3 primers que em venen al cap:

    Mitjans:

    - TV3
    - La Vanguàrdia
    - El món a Rac1

    Noms propis:

    Declararia el premi desert, massa noms, massa.

    ResponElimina
  7. Em serà difícil escollir un sol candidat dels dos grups... TV3 es un gran pilar de la brigada de narcòtics. L'inspector de guàrdia podria ben be ser en Foix. Em deixo molts al sarró.

    ResponElimina
  8. Benvolguts amics: sé que la tria és molt difícil davant l'enorme extensió de la nòmina d'homes de la BN. Però, ànims, mediteu, que encara tenim un parell de setmanes.

    Per part meva, penso que noms com els d'Antoni Puigverd, Francesc de Carreras o Manuel Milián Mestre no poden faltar... A i l'e-noticies i la malla.cat...

    ResponElimina
  9. Ah, eren tres... Doncs poso dos mes de cada: Comissaria La Vanguardia i El Periodico. Inspectors Cuni i Manuel Fuentes.

    ResponElimina
  10. Jose Antonio Duran i LLeida

    ResponElimina
  11. Estic per estalviar-me les nominacions, de moment (a no ser que vegi que us descuideu algun brigadista destacat o mereixedor del concurs), perquè confio que aniràn sortint bones propostes per part vostra. En tot cas faria una crida a la dedicació i al rigor, a connectar-nos més del que potser ens vindria de gust als mitjans, llegir entre linies (que gairebé ni cal) i a no deixar el premi desert (com proposa, irònicament i degut a la dificultat, la rata sàvia). Jo mateix, m'he de renovar per emetre les meves millors propostes. I passi el que passi, pensem que aconseguirem valor afegit per la consciència col·lectiva cyberpatricia. Ànims i a disfrutar.

    ResponElimina
  12. No en posaré cap de nom, perquè no els conec a tots, i es que tinc el costum de no llegir mai mes a qui d'entrada m'enganya, se que potser això no esta ben fet, però m'entra mala llet i podria morir ofegat per ella.
    El metge em diu que com a mínim tinc d'arribar a poder votar en aquestes eleccions... i a ser possible a veure la Catalunya independent... i llegint, escoltant o veient aquesta gent no ho aconseguiria.
    Crec que entre tots m'ajudareu a saber a qui no tinc de llegir mai mes, perquè us assegur-ho que encara n'hi deu haver algun que m'està enganyant.
    Bona iniciativa.

    ResponElimina
  13. Benvolgut Ç: ets un fenomen. Em comprometo a incorporar tota la informació que puigui (amb l'ajuda dels lectors) sobre el perfil dels candidats definitius: s'accepten enllaços. Pel que fa a les raons de les propostes de cada candidatura, evidentment, com més explícites millor: si aconseguim consensos clars, la preselecció serà més fàcil!

    ResponElimina
  14. Potser crear un perfil digital dels nominats tipus aquest (http://www.youtube.com/watch?v=wvxiDRtme4U&feature=related) ja ens agafaria amb el temps just; tot i que caldría (un cop tancades les nominacions) presentar un perfil dels candidats amb links a algunes de les seves declaracions emblemàtiques, o citacions capturades directament pel mateix jurat (que serem nosaltres) als seus mitjans. En tot cas, queda proposat. Pel que fa al període de votació (amb jornades de reflexió incloses?) potser sería interessant recollir (de cada afiliat o militant a cadascuna de les candidatures) les raons per les que creu que els seus particulars caps de cartell mereixeríen el guardó. No és pas el mateix un brigadista despietat amb menor audiència potencial, que un comissari d'aparença més raonable (o simpátic) però amb presencia més constant i coneixedor de tècniques metòdiques i sistemàtiques de manipulació de consciència. De fet crec que encara que ens doni majoritàriament pel sarcasme alhora de participar en aquesta primera edició dels premis BN, podem alhora fer-ne un bon treball que no necessàriament es limiti a mantenir afinat una mena de patrici sentit de l'humor. Ja des d'ara (independentment de l'èxit d'aquesta edició) proposo unes primàries (a la gringa) d'un any (2011) i una mena d'olympiades pels tres que quedaràn de legislatura, si no és que ens fan caducar abans la Gestoria Autonòmica: si la Brigada de Narcòtics fracassa, cal tenir prevista la jugada perquè d'aqui a 4 anys ni amb 68 diputats es pugui declarar altra cosa que les ganes d'anar a pixar amb el seu permís!. Ara mateix l'estatus no és cap altre que el de tocats i enfonsant-nos.

    ResponElimina
  15. Agraeixo la bona predisposició de l'autor i em disculpo pel tercer strike (sembla que avui tinc un dia particularment imbècil amb l'ortografia). Seguim!

    ResponElimina
  16. Poca feina!
    però la idea és lúdicament morbosa
    Una candidata meva seria la Rahola, de Lady Pi a histriònica convergent
    Un altre en Basté, per vendre's al Godó sent com era (i potser encara és) de cor independentista
    Els diaris que es fan en castellà, tots nominats

    I si el silenci (callar com un puta) en temps de crisi política fós punible, hauríem de fer una llista massa llarga: gent que es passa la vida analitzant brillantment l'actualitat i en temps de campanya tan sols estosseguen i maregen la perdiu
    com hi ha món!

    ResponElimina
  17. També es podrien fer uns permis a la inversa: els que ajuden des d'Espanya. Per exemple el president de la federació de futbol asturiana o el president d'Extremadura a part dels ínclits Boadella, Aznar o Rosa Díez. Tot sovint ells ajuden a desensopir el tantsemenfotisme. I és d'agraïr.

    ResponElimina
  18. de mitjans
    el psoeriodic, la vanguardis tv3

    de personatges
    n'hi han molts, i segurament alguns encara seran més narcotizants que aquests, però proposo aquest perque van de catalans i son uns rabiosos espanyolistes
    antoni puigvert, lluis foix, marius carol

    ResponElimina
  19. Sense haver trobat moments per actualitzar-me i fer els deures (l'altre dia vaig descobrir el llibre TV3 a traïció del Victor Alexandre, que no he llegit encara: digueu-me que a quin coi de planeta visc si voleu) puc dir que (de memòria: fa temps que ja no els veig ni escolto; o sigui que no miro la tv darrerament, mal soni friki) encara posaria la ma al foc per almenys dues nominacions proposades (sense desmerèixer les altres): Antoni Puigverd i Manuel Milián Mestre (només amb aquest parell tombant o atrinxerats pels Matins, ja no ens cal l'aviació). Pel que fa als mitjans (i encara em vull reservar el dret de canviar i afegir brigadistes) continuo pensant que caldria fixar-se primer en les audiències. Si el concurs fos sobre serps verinoses, caldria nominar les més perilloses i agressives independentment del grau de toxicitat?, les més potents encara que només ataquin prèvia provocació? O les més properes (i abundants) a la població (encara que el seu verí no fos necessàriament mortal)? Caldria potser recollir dades estadístiques com aquestes http://www.fundacc.org/fundacc/ca/dades/informe-public-i-gratuit.html
    (en aquest cas les de la 4ª onada sembla que son les últimes, encara que digui 2009 erròniament) i abans de nominar fer una mena d'equació per determinar el percentatge d'espai aproximat que ocupa el brigadista respecte del grau d'audiència global i puntual del mitjà? O cal nominar directament al millor dels millors sense tenir en compte que la BN pugui estar-lo malbaratant incomprensiblement fent-li ocupar espais i horaris del tot indignes pel que fa al seu grau potencial de manipulació o sosteniment d'abduïts en nòmina? Pensem-hi si realment volem que guanyi el millor. Calen més dades, definir els perfils, fer les presentacions degudes. Seguir-los de prop. Uf, sí. Poca feina deia el perepau. Bé, i gratuïta, afegiria. Però per això estem. Qui si no? Llavors sí que (com deia la rata) quedarien ben deserts.

    ResponElimina
  20. Millor comissaria:
    · La Vanguardia. Per història, pulcritud en les formes i estratègia sistemàtica en l'administrament de narcòtics. I en l'encara existent prestigi social.
    · El Periódico. Per difusió i per manteniment de l'esperit poc crític d'una massa de població: en un nivell de TBO.
    · Generalitat de Catalunya. Pels seus silencis respecte els abusos econòmics, lingüístics i democràtics a l'statu quo vigent.
    Millor comissari:
    · Lluís Foix. Per la desimboltura pseudocatalanista en l'aplicació de les dosis.
    · José Antich. Per la posició de privilegi i la multiplicitat d'aparicions. I pel descarament en alguna de les xeringades.
    · Manel Cuyàs. Per l'"entretant", també.

    ResponElimina
  21. L'assenyat i tv3mediàtic Antoni Puigverd, prou clar (i castellà):
    http://www.lavanguardia.es/lv24h/20101120/54073003583.html
    Perdonin que encara estigui en fase reflexiva pel que fa a les nominacions però em caldrien unes llargues primaries per contrarrestar la meva abismal ignorància (encara) que segurament no farà justícia als millors. Farem cas de la intuïció, però.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…