Ves al contingut principal

No és un cas, és una ofensiva



És un avís per a navegants de la cultura. Mentre els poders públics catalans continuen fent la gara gara als germans Centelles, anant molt més enllà de limitar-se a difondre l'obra del seu pobre pare, es confirmen els pitjors presagis. En només una setmana n'he sentit repicar dues campanes diferents. I prou grosses. A hores d'ara s'acumulen serioses sospites que altes institucions espanyoles porten a terme una campanya d'espoli de diferents arxius documentals històrics d'entitats i personalitats del nostre país. Es tracta d'aprofitar la crisi per fer-se amb un botí patrimonial destacat i, alhora, fer tot el mal possible a les institucions catalanes encarregades de conservar aquest llegat. Destins: Salamanca i Madrid.

Ben armats amb els nostres diners, els espanyols es dirigeixen ara a la caça i captura de noves peces, per posar-les, com va dir la ministra González-Sinde, a disposició de tots els ciutadans catalans, amb només el petit, insignificant inconvenient que es trobin a 833 quilòmetres de la seva capital. L'èxit total de la primera empresa els anima. No importa quants diners calgui posar damunt la taula. Nous casos Centelles es preparen per als propers mesos. Els ingredients de la recepta són els mateixos. La cobdícia dels venedors, esperonats pels astronòmics guanys dels famosos germans, farà probablement forat. Es tracta, novament de fer el pont a les nostres institucions, traint una vegada rera l'altra el més mínim sentit de lleialtat institucional. A l'espera que ens constituïm en Estat, ells continuen actuant com si realment fóssim estrangers.

Comentaris

  1. A Egipte hi han saquejadors de tombes i "Egiptòlegs Saquejadors de Tombes", els uns se les venen a qui pagui be i d'altres les porten al museu del Caire, al de Londres o a qualsevol que pagui be.

    A la resta del mon passa el mateix, la única diferencia es si lo robat es d'una tomba asteca, maia, índia o catalana, o tan sols si no es d'una tomba.

    Els museus en son els magatzems d'aquests robaments i no necessàriament tenen d'estar a la vora de la tomba robada, estan allà on hi ha el lladre o el que l'ha pagat per a robar.

    Jo sempre hi dit que hauria sigut un bon museu, a l'Hospitalet, per posar un lloc amable, el de "Automoviles de Salamanca", us ho explico, llogar uns quants lladregots, pagar-el-s'hi una quantitat convenient i portar tots els automòbils aparcats una nit a Salamanca per fer-ne un museu aquí... i que ningú els pogués reclamar al·legant els mateixos motius que els dels papers.

    Ens robaran tot el que puguin, tan ells com tothom, s'ho emportaran a casa seva i ens faran pagar entrada per veure els ossos de la nostra mare... es trist, però el dia que puguem farem el mateix.... mireu els museus de casa nostra...

    ResponElimina
  2. No només hem de suportar l'espoli fiscal que ara tb l'històric i cultural. Aquesta gent no té aturador.

    ResponElimina
  3. Ens roben els diners i ens compren el patrimoni.
    Quin bon negoci!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…