Ves al contingut principal

Passeu a la gran ensarronada autonomista

Suposo que sempre és així i per això la credibilitat dels partits polítics ha arribat al nivell que ha arribat. Però, com tinc molt mala memòria, en aquest prinicipi de campanya m'ha cridat especialment l'atenció el fet que tots i cadascun dels lemes electorals escollits per tots i cadascun dels partits autonomistes de convicció o partidaris de fer gestió autonomista prometin exactament el contrari del que fan, han fet i faran. De veritat que només un ràpid repàs deixa astorat qualsevol analista mínimament atent. És absolutament necessari enganyar els electors?

Per ordre ascendent de representació tenim el "Rebélate" de Ciutadans, crit antisistema del partit més partidari de l'status quo autonòmic actual. Impressionant. Després el "Verd esperança" dels qui han llançat a les escombraries en set anys el prestigi del vell PSUC. Patètic. A continuació el "Solucions a la crisi" del PPC, el partit que és capaç de portar al Constitucional l'Estatutet per tal que no disposem de cap eina política útil per millorar la nostra situació econòmica. De vergonya. Segueix el "Gent Valenta" d'en Puigcercós, el conseller més veloç de la història a tornar a penjar l'estanquera després d'haver-la retirat. Quina barra.

I que dir del "Garantia de progrés" del PSC: cal ser socialista, socialista, socialista per parlar de progrés alhora que deixes un país ensorrat (fixeu-vos que, en el cartell, fins i tot en Montilla sembla que s'estigui enfotent de semblant afirmació). I, finalment, dels mestres de l'aranotoca i del peixalcovisme, "Comença el canvi". Canvi? Precisament a mans dels que pensen estirar l'autonomisme tant com puguin per comptes d'emprendre la transformació en Estat que urgeix al nostre país. Passeu i veieu la gran ensarronada autonomista. Perquè veure, veure, als mitjans de la brigada de narcòtics, només en veureu això: la resta de l'oferta electoral, senzillament, no existeix.

Comentaris

  1. El cas es que sembla evident que d'electors mínimament analístes (i ja no dic ni mínimament atents) no sembla que n'abundin al país (ni a l'un ni molt menys a l'altre). Jo més aviat em preguntaría si el que és absolutament necessari és ser gairebé imbècil per deixar-se enganyar. Qui enganya qui? Qui s'enganya? Al meu entorn veig que ni els qui pensava que tindrien més sensibilitat/responsabilitat/interès pel tema s'involucren mínimament. I ja no dic a documentar-se, ni a escoltar, ni a racionalitzar, encara que sigui antropològicament i a nivell personal. No volen ni anar a la cantonada a sentir ningú. No volen saber-ne res. Ells, com tants d'altres, senzillament passen. Que tots són iguals, diuen. Que no serveix per res. I només falten bromistes (no se si se'ls escoltarà gaire gent o què, però...) com els del Blog Sobiranista Català fent campanya per l'abstenció, presentant-se a Lleida i amb nº de compte al seu web per si algu que encara vagi més fumat que ells els fa aportacions per la campanya. La unitat existeix (diuen): la dels idiotes? Fem aquest acte d'abstenció (diuen) i la independència serà nostra. Bé, suposo que la independència de que parlen és força interpretable. Independitzar-se de la raó, del sentit comú, de la responsabilitat democràtica, de l'enteniment? Ser català no pot pas (ni molt menys) només implicar, viure i treballar a Catalunya (que és tant com dir que es pot viure encara que sigui vegetant; que de poder es pot). No n'hi ha prou amb pasturar abstret per la terra per formar-ne part. I també cal preguntar-se si també és català tot aquell que no només viu i "treballa" sino que no para de xuclar, patejar, escopir i pixar-se sobre Catalunya. No anem bé, però tenim el que tenim (merescudament o no) sota els peus i damunt l'espatlla.

    ResponElimina
  2. Enganyar a qui, ç i Granollach? Està ben clar! A la seva mateixa consciència. Se l'han de netejar amb llegiu i ben fort. Perquè sinó, els surt la cara dura del seu interès únic... la poltrona. Afortunadament, també tenim bons polítics i honestos. En tenim un bon requitzell, però la majoria no comanden, no els deixen ser lliures. Diuen que no són prou ambissiosos per ser liders...
    Hi ha una anècdota d'un economista actual al qui els examinadors no li volien donar el títol perquè "no li agradava l'economia". N'era crític dels que roben amb títol.
    Dons, això....

    ResponElimina
  3. Perdoneu-me per ser groller a aquestes hores de diumenge però considero els actes de campanya electoral dels grans partits com unes macro festes masturbatòries amb l'objectiu de donar imatge de fortalesa i captar els, cada cop menys, votants indecisos. A l'abstencionista habitual, pel motiu que sigui, no l'arrossegaran i menys al votant convençut d'altre partit. Queda doncs l'espectacle de teatre, mentides i disbauxa econòmica dels partits amb representació al Parlament mirant de robar el protagonisme als aspirants a entrar-hi.

    ResponElimina
  4. Una anàlisi d'aquest bloc que fa mesos que segueixo em diu que hi ha una majoria dels seus que lectors votaran reagrupmanet. Mirant els totals em preocupa que allò que ens aixeca la moral a internet ens impedeix veure el bosc. La poca quantitat de gent que vota a les enquestes en els blocs de caire més o menys independentistes. Tinc el convenciment que la majoria de lectors hi voten. Això ho deu saber millor que res l'administrador del bloc. Jo hi voto cada cop que entro i tot i no haver-me fixa't si modificava els totals, cada cop veia com la diferència amb Solidariat s'anava escurçant. No me n'alegro. Vaig estar dies i dies dubtant qui votaria. L'altre dia vaig estar a l'acte de presentació de Solidaritat a Tarragaona (ja havia decidit votar-los) i encara en vaig sortir més convençut. Estava quasi ple de gom a gom, però el boicot informatiu em va fer pensar que no tindrà el ressultat que es mereix. El poder dels medis tradicionals encara és molt més fort que internet. No sé si la unitat serà possible d'aquí a quatre anys. El que veig és que tindrem el que ens mereixem col.lectivament. Amb l'ajut de la TV del govern, naturalment.

    ResponElimina
  5. A l'altre anònim: Perdonim la curiositat però no he acabat d'entendre si vostè vota les enquestes de blogs independentistes cada cop que entra en un d'aquests blogs o també està dient que vota justament en aquest cada cop que hi entra. Sigui quina sigui la resposta no passarà d'anecdòtica; de fet, l'enquesta ja sabem que és el 28 i que potser la resposta tampoc passarà d'això: una altra anècdota per a la història d'aquest nostre fotut poble. Veig que vostè ha dubtat (i és molt d'agraïr perquè, com deia, en conec uns quant que ni dubten: simplement no votaràn) i s'ha decantat. Altres fa temps que ho tenim clar tot i (almenys en el meu cas) sempre està disposat a posar a prova aquesta confiança. Properament m'he d'entrevistar personalment amb un candidat per BCN de la formació que no votaré (d'aquestes dues més votades a l'enquesta d'aquest blog) per aclarir (sistemàticament) tota una serie de punts (entre ells l'aparent paranormalitat del CCN). Independentment de les nostres particulars conviccions, sempre és bo d'intentar fer un exercici d'honestedat i mirar de que la veritat acabi surant. Mai he cregut en allò de que cadascú te la seva: la veritat és la veritat (més senzilla i menys absoluta del que pensem) encara que a vegades dura o amarga. O no.

    ResponElimina
  6. La majoria de votants ho faran per un candidat que els sembli correcta sens analitzar-lo massa ni a ell ni al que diu, fa anys una veïna em va dir que votava a l'Aznar perquè era mes guapo que el ZP, tot i que no em sembla gaire agraciat vaig comprendre que un molt per cent dels vots van on van per causes alienes a la política i a la falsa proposta electoral presentada per qualsevol partit.
    Però en Grenollacs ens parla del "rebélate" del sumis "Ciutadà" español.
    Del "Verd esperança" del PAmbSUC.
    De les "Solucions a la crisi" del PP que com a única solució te la de denunciar qualsevol cosa que olori a català.
    Del "Gent Valenta" d'en Puigcercós... serà molt valent tornant a regalar els vots al PSOE?.
    Potser la "Garantia de progrés" del PSC es la mes cínica, deute sobre deute fins que s'esfondri tot i sense cap responsabilitat quan això passi.
    I la mes real es que "Comença el canvi" de CIU, però es que aquest canvi no ens porta enlloc, senyor MAS, o potser si... ens torna a portar a Madrid a mendicar les engrunes del pa que ens han robat.
    Jo votaré a Solidaritat, perquè?, doncs perquè es un dels dos únics que encara no ens han enganyat... d'aquí quatre anys ja ho veurem...

    ResponElimina
  7. La gent sembla que ha oblidat que l'Artur Mas va ser Conseller en Cap i que, de canvi, ben poc. Sobre la resta, ho has definit perfectament. Ara bé, el que em fa més ràbia és veure els amplis espais que disposen al Telenotícies. Ensorraran les audiències!

    ResponElimina
  8. Amics i bons patricis: comparteixo totes les vostres argumentacions. A hores d'ara l'única escletxa que s'ha obert en el magma de la manipulació d'enquestes i la intoxicació dels mitjans la constitueixen les propostes de Reagrupament i Solidaritat. Aquest tàndem pot donar la sorpresa la nit del 28N, encara que amb llistes separades, molta gent desperta i amb criteri polític els hi faran confiança. Falten 13 dies, atenció a l'efecte bola de neu que es podria desfermar en la recta final de campanya … Els canvis importants s'esdevenen indefectiblement quan els elements ho propicien. Anims i no donem per inútil ni una sola conversa!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…