Polítiques d'ascensor



És un clàssic. Parlar del temps o del Barça. Les converses d'ascensor no donen per a més. Són un tràmit de sociabilitat sense més pretensions. Un útil intercanvi de tòpics que mantenen un fil de comunicació obert entre els veïns. Algun dia, potser, podrem aprofundir una mica més en la nostra amistosa i, de moment, insubstancial relació. Pensava en això, fa uns dies, quan a la tertúlia de migdia que dirigeix en Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, un dels tertulians feia escarafalls que la legislatura acabés parlant de braus i comencés fent-ho de la limitació a 80 km/hora a les vies ràpides (!?) que envolten Barcelona. Els considerava temés menors. Intranscendents. Al nivell de les converses d'ascensor. Francament, no ho vaig acabar d'entendre. Em va semblar que no vivim al mateix país. Alguns es pensen que aquí, més enllà de la gestió més o menys eficient, es poden decidir coses de veritat. Serioses.

Què vol que es decideixi al nostre autonòmic i constitucional Parlament de Catalunya? Que la cambra aprovi dotar de majors recursos l'educació i la sanitat públiques? Que arbitri mesures econòmiques estructurals per acabar, almenys, amb una part dels sis-cents mil catalans aturats? Que impulsi, més enllà del maquillatge, el desenvolupament de nous sectors econòmics a través de mesures de foment a la recerca, de crèdit o fiscals? Que fomenti l'entesa entre els sectors econòmics, empresaris i sindicats, per adequar el mercat laboral a les demandes actuals? De tot això se n'ocupa la cambra de veritat, el Congreso de los Diputados. Allí on els diputats catalans s'esmercen a fer el ridícul una i altra vegada. Entretant, aquí, a parlar del temps, del Barça, dels braus i dels 80 km/hora. És el que tenim. Els efectes secundaris del consum massiu de narcòtics.

Comentaris

  1. És trist que no poguem decidir sobre els temes estructurals que ens afecten d'una forma més directa. Però és el que tenim en aquesta trista autonomia.

    ResponElimina
  2. Més que un Parlament, la nostra cambra és com una comissió de festes d'un barri o una reunió de veïns discutint el color dels tendals de la façana o si al garatge hi ha goteres. El Parlament dels Cliks de Famobil.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. També podem parlar d'altres coses al ascensor, per exemple de que en faríem dels 22 mil milions d'euros de "solidaritat catalana", crec que la majoria anirien a parar a Europa per a repartir-los entre llocs menys afortunats o poc treballadors com a la nova Espanya, per ajudar la agricultura... de la Putesa de Alba que en tenir moltes terres "s'ho mereix", a la ramaderia... i així continuar subvencionant als criadors de braus per la festa del país del sur.
    Algú de vosaltres creu que apart la inefable joia de engegar a Espanya a prendre pel sac en trauríem quelcom econòmicament??.
    Preneu-s'ho com a pregunta d'ascensor, evidentment.

    ResponElimina
  5. Joaquim, ho dubto. Cap país dóna tant respecte al seu PIB. Mai he cregut que quan aconseguim la independència disposarem d'aquesta quantitat, però segur que disposarem de més diners que ara i en qualsevol cas, nosaltres decidirem que fer amb ells d'acord amb els tractats amb la UE. Ara mateix estem pagant la nostra part, la d'altre i a més, pagant altres coses...

    Tot i això, encara que ens quedéssim a cero, millor independents: manaríem a casa, faríem les coses a la nostra manera (ni millor ni pitjor però a la nostra), no hauríem d'aguantar insults, etc, etc, etc,

    ResponElimina
  6. Es veritat que els nostres mecanismes de governabilitat son totalment de miratge. No podem decidir absolutament re d'important. Però es curiós que els sous dels nostres polítics estiguin a l'alçada de molts polítics europeus amb poder real de decisió. La gran boira narcotitzant comença per aquí. Ells son els primers interessants en que això mai se'ls hi acabi.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb tu, Jordi.
    Encara que ens costes mes diners jo preferiria la independència, evidentment.

    ... i amb tu, Arnau.
    Als polítics catalans que poden arribar a governar la Generalitat no els interessa massa aquesta independència, al menys això sembla, mentre que als que no tindran prou suport i pocs escons diuen que si, veuríem que farien els dits independentistes si sumessin 68 escons...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas