Ves al contingut principal

Polítiques d'ascensor



És un clàssic. Parlar del temps o del Barça. Les converses d'ascensor no donen per a més. Són un tràmit de sociabilitat sense més pretensions. Un útil intercanvi de tòpics que mantenen un fil de comunicació obert entre els veïns. Algun dia, potser, podrem aprofundir una mica més en la nostra amistosa i, de moment, insubstancial relació. Pensava en això, fa uns dies, quan a la tertúlia de migdia que dirigeix en Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, un dels tertulians feia escarafalls que la legislatura acabés parlant de braus i comencés fent-ho de la limitació a 80 km/hora a les vies ràpides (!?) que envolten Barcelona. Els considerava temés menors. Intranscendents. Al nivell de les converses d'ascensor. Francament, no ho vaig acabar d'entendre. Em va semblar que no vivim al mateix país. Alguns es pensen que aquí, més enllà de la gestió més o menys eficient, es poden decidir coses de veritat. Serioses.

Què vol que es decideixi al nostre autonòmic i constitucional Parlament de Catalunya? Que la cambra aprovi dotar de majors recursos l'educació i la sanitat públiques? Que arbitri mesures econòmiques estructurals per acabar, almenys, amb una part dels sis-cents mil catalans aturats? Que impulsi, més enllà del maquillatge, el desenvolupament de nous sectors econòmics a través de mesures de foment a la recerca, de crèdit o fiscals? Que fomenti l'entesa entre els sectors econòmics, empresaris i sindicats, per adequar el mercat laboral a les demandes actuals? De tot això se n'ocupa la cambra de veritat, el Congreso de los Diputados. Allí on els diputats catalans s'esmercen a fer el ridícul una i altra vegada. Entretant, aquí, a parlar del temps, del Barça, dels braus i dels 80 km/hora. És el que tenim. Els efectes secundaris del consum massiu de narcòtics.

Comentaris

  1. És trist que no poguem decidir sobre els temes estructurals que ens afecten d'una forma més directa. Però és el que tenim en aquesta trista autonomia.

    ResponElimina
  2. Més que un Parlament, la nostra cambra és com una comissió de festes d'un barri o una reunió de veïns discutint el color dels tendals de la façana o si al garatge hi ha goteres. El Parlament dels Cliks de Famobil.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. També podem parlar d'altres coses al ascensor, per exemple de que en faríem dels 22 mil milions d'euros de "solidaritat catalana", crec que la majoria anirien a parar a Europa per a repartir-los entre llocs menys afortunats o poc treballadors com a la nova Espanya, per ajudar la agricultura... de la Putesa de Alba que en tenir moltes terres "s'ho mereix", a la ramaderia... i així continuar subvencionant als criadors de braus per la festa del país del sur.
    Algú de vosaltres creu que apart la inefable joia de engegar a Espanya a prendre pel sac en trauríem quelcom econòmicament??.
    Preneu-s'ho com a pregunta d'ascensor, evidentment.

    ResponElimina
  5. Joaquim, ho dubto. Cap país dóna tant respecte al seu PIB. Mai he cregut que quan aconseguim la independència disposarem d'aquesta quantitat, però segur que disposarem de més diners que ara i en qualsevol cas, nosaltres decidirem que fer amb ells d'acord amb els tractats amb la UE. Ara mateix estem pagant la nostra part, la d'altre i a més, pagant altres coses...

    Tot i això, encara que ens quedéssim a cero, millor independents: manaríem a casa, faríem les coses a la nostra manera (ni millor ni pitjor però a la nostra), no hauríem d'aguantar insults, etc, etc, etc,

    ResponElimina
  6. Es veritat que els nostres mecanismes de governabilitat son totalment de miratge. No podem decidir absolutament re d'important. Però es curiós que els sous dels nostres polítics estiguin a l'alçada de molts polítics europeus amb poder real de decisió. La gran boira narcotitzant comença per aquí. Ells son els primers interessants en que això mai se'ls hi acabi.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb tu, Jordi.
    Encara que ens costes mes diners jo preferiria la independència, evidentment.

    ... i amb tu, Arnau.
    Als polítics catalans que poden arribar a governar la Generalitat no els interessa massa aquesta independència, al menys això sembla, mentre que als que no tindran prou suport i pocs escons diuen que si, veuríem que farien els dits independentistes si sumessin 68 escons...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…